Benito Pablo Juárez García

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benito Juárez
Benito Pablo Juárez García

Mandat
19 de gener de 1858 – 18 de juliol de 1872
Precedit per Ignacio Comonfort
Succeït per Sebastián Lerdo de Tejada

Naixement 21 de març, 1806
San Pablo Guelatao, Oaxaca
Mort 18 de juliol, 1872
Ciutat de Mèxic
Partit polític Liberal
Professió Jurista
Nacionalitat Mexicà

Benito Pablo Juárez García (21 de març, 180618 de juliol, 1872) fou un president mexicà amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica.[1] Juárez és considerat per alguns el més gran i més estimat president de la història de Mèxic.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Benito Pablo Juárez García va néixer al poble de San Pablo Guelatao, Oaxaca. Els seus pares eren camperols, els quals van morir quan ell tenia 4 anys. Va treballar com a camperol i pastor fins als 12 anys. Va emigrar a la ciutat d'Oaxaca el 1818 per a educar-se i millorar la seva condició econòmica. Aleshores, no sabia llegir ni escriure, i només parlava la llengua zapoteca.

A la ciutat d'Oaxaca, va treballar com a empleat domèstic. Un fransiscà, Antonio Salanueva, impressionat per la intel·ligència i les capacitats de Juárez, i del seu desig d'estudiar, li va donar suport per a ingressar al seminari. Juárez, però, després de graduar-se del seminari, va decidir estudiar lleis.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Juárez va començar a treballar com a advocat el 1834, i el 1842 es va convertir en jutge. Va ser electe governador de l'estat d'Oaxaca de 1847 a 1853. En aquest any va exiliar-se als Estats Units, ja que havia objectat en contra del govern centralista i dictatorial del llavors president Antonio López de Santa Anna, qui en canviar la constitució, limitaria l'autonomia dels estats de la federació. Als Estats Units va treballar en una fàbrica de cigars. El 1854 va escriure el "Pla d'Ayutla", com a fonament d'una revolució liberal a Mèxic.

Enmig d'una creixent oposició, Antonio López de Santa Anna va renunciar el 1855, i Benito Juárez va retornar a Mèxic. Els liberals van formar un govern provisional amb Juan Álvarez com a president, inaugurant un important període de la història mexicana conegut com a "Moviment de Reforma". La Reforma trencava amb el poder excessiu de l'Església Catòlica i l'exèrcit, i alhora tractava de crear una societat civil moderna en una economia capitalista. La "Llei de Benito Juárez" per exemple, va abolir els privilegis especials del clergat i dels militars, i va declarar a tots els ciutadans iguals sota la llei. El 1857 els liberals van escriure una nova constitució federalista. Benito Juárez es va convertir en ministre de justícia i vicepresident de Mèxic, sent Ignacio Comonfort el president.

Els conservadors, però, encapçalats per Félix Zuloaga, amb el suport dels militars i el clergat, es van rebel·lar sota el "Pla de Tacubaya", el desembre de 1857. Benito Juárez va ser arrestat, però va fugir i va encapçalar les forces liberals de la Guerra de Reforma, primerament des de la ciutat de Querétaro i després des del Port de Veracruz. El 1859 Juárez va proclamar la llei radical de la confiscació de les propietats de l'Església (que controlaven 3/4 de la terra llaurable del país). Malgrat les avantatges militars dels conservadors, els liberals, amb el suport de les forces regionals, van recuperar la ciutat de Mèxic el gener de 1861. Benito Juárez va ser electe president el mes de març del mateix any.

La situació econòmica, després de la Guerra de Reforma, era crítica, i Benito Juárez va declarar la cessació dels pagament del deute extern. Espanya, el Regne Unit i França van reaccionar enviant els seus exèrcits al Port de Veracruz el desembre de 1861. Espanya i el Regne Unit es van retirar quan Juárez va comprometre's a realitzar els pagaments pel tractat de la Soledad,[3], però l'emperador Napoleó III va envair el país, en la Intervenció Francesa, on els francesos van ser derrotats en la famosa Batalla de Puebla, però el 1863 van retornar amb més força, prenent la capital del país, i amb els conservadors, establint el sistema monàrquic a Mèxic, Benito Juárez va fugir al nord del país recolzat pels Estats Units.

Benito Juárez va dirigir a l'oposició mexicana en contra de la Intervenció Francesa i la imposició de Maximilià d'Habsburg com a emperador de Mèxic el 1864. Maximilià, però, simpatitzava amb les polítiques liberals i nacionalistas mexicanes, va oferir-les amnistia el juliol,[4] però Juárez va refusar acceptar l'amnistia i el govern monàrquic, i s'instal·la a Chihuahua amb els seus ministres Sebastián Lerdo de Tejada, José María Iglesias i Miguel Negrete.[5] El 1867 les forces de l'emperador van ser derrotades i Maximilià va ser sentenciat a mort. Benito Juárez va assumir la presidència substituta de Mèxic per 9 anys en renunciar Ignacio Comonfort després del cop d'estat, i reelecte com a president el 1867 i el 1871 sense votació popular per el Congreso en la Guerra de Reforma. Va morir el 18 de juliol de 1872.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Avui, Benito Juárez és considerat com a reformador progressista,[6] dedicat a promoure la democràcia i els drets humans per a tots, incloent els indígenes del país, a reduir el poder de l'Església Catòlica sobre la política mexicana, i a defensar la sobirania nacional.

La Reforma, dirigida per Benito Juárez, va representar el triomf de les forces liberals, federalistes, anti-clericals i pro-capitalistes sobre els elements conservadors, corporativistes i teocràtics que volien reconstituir un sistema similar al sistema colonial. La Reforma va reemplaçar el sistema social semi-feudal amb un sistema orientat al mercat, però, després de la mort de Benito Juárez, Porfirio Díaz va dirigir al país de manera dictatorial, i va promoure el creixement econòmic, però, a costa dels indígenes i camperols.

La frase més recordada de Juárez és «Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz» (Entre els individus, com entre les nacions, el respecte al dret del proïsme és la pau). El 1968 el congrés de la Unió Mexicana van decidir a l'unanimitat de posar aquest apotegma en lletres d'or a la paret d'honor a la sala plenària de la cambra de diputats. Va ser desvelada en una sessió solemne el 21 de març de 1969 (1969-03-21).[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benito Pablo Juárez García
  1. «Benito Pablo Juárez García». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lombardo Toledano, Vicente. Benito Juárez: El tiempo agiganta su figura (en castellà). Univ. J. Autónoma de Tabasco, 2006, p.8. ISBN 9689024159. 
  3. Orlando Gomez 1974, p. 172.
  4. Riva Palacio, Mariano; Martínez de la Torre, Rafael. Memorandum sobre el proceso del archi duque Fernando Maximiliano de Austria (en castellà), 1867, p.51. 
  5. «Hechos históricos» (en castellà). Gobierno de Chihuahua. [Consulta: 9 març 2011].
  6. Camacho Solís, Manuel. Actualidad de Juárez. Mexico: UNAM, 2004. ISBN 970-32-08-01-0. 
  7. «Muro de honor Salón de Plenos de la H. Cámara de Diputados Letras de Oro» (pdf) (en castellà). . Centre de documentació, informació i analisi [Mèxic], 2006, pàg. 21. ISSN: 04-06-36 [Consulta: 15 maig 2014].