Petite Église

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Petite Église (en català Petita Església) és una escissió de l'Església Catòlica sorgida a la França el 1801 arran de la signatura del Concordat entre el primer Cònsol Napoleó Bonaparte i el Papa Pius VII.

Aquest Concordat suposava la pacificació de l'Església Francesa, dividida en temps de la Revolució entre capellans pro-republicans i contraris al nou règim. Però algunes comunitats el van veure com una claudicació de l'Església enfront de l'Estat i una acceptació de totes les vexacions sofertes durant el període revolucionari. Per això van rebutjar l'autoritat papal i s'han mantingut al marge de Roma des de llavors.

La principal característica d'aquestes comunitats és l'absència de sacerdots. En l'actualitat es realitzen les oracions en les cases o en petites capelles guiades per laics i se segueixen utilitzant missals de l'època de Lluís XVI amb la litúrgia en Llatí.

S'estima que el nombre actual de fidels és d'uns 4000, dels quals 3000 pertanyen a la comunitat del nord de Deux-Sèvres coneguda com els Dissidents i la resta a les petites comunitats dels Stévenistes a Bèlgica (part de França en el moment del concordat), Blancs a Borgonya i la Petite Église du Lyonnais (Lió).

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Petite Eglise en 30 questions. Guy Janssen. Geste Editions 2006.
  • Carnet-journal de François Métay, membre de la Petite Eglise (1878-1883) analysé et presenté par Raymonde Baptiste. 1998. ISBN 2-913089-02-X.
  • La petite église; essai historique sur le schisme anticoncordataire. Jean-Emmanuel B. Drochon. 1894.
  • L’opposition religieuse au Concordat de 1792 à 1803. Camille Latreille. Hachette. 1910.