Profecia de Sant Malaquies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Profecia de Sant Malaquies és una llarga llista de lemes (entre 111 i 113 segons les interpretacions) escrits en llatí, atribuïda a Sant Malaquies. Cada lema correspon a un Papa de Roma, des del primer, Celestí II (1143-1144), fins a l'últim, que usualment s'interpreta com la fi del món.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons l'atribució esmentada, aquesta llista va ser confegida per Sant Malaquies en el seu primer viatge a Roma el 1139 i la va lliurar al Papa llavors regnant, Innocenci II (1130-1143). Segons aquesta versió, el document va romandre en els arxius vaticans sense que ningú en tingués coneixement fins que va ser publicat per primer cop el 1595 per l'historiador benedictí Arnold de Wion, que la va incloure en el llibre "Lignum Vitae". Avui en dia només es coneixen tres exemplars d'aquest llibre, que es conserven a la Biblioteca Nacional de França, a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Reial de Brussel·les.

Val a dir que, malgrat els segles transcorreguts des de la seva publicació i la relativament gran popularitat que ha assolit la profecia, l'Església no s'ha pronunciat mai, ni a favor ni en contra, de la seva validesa. Alguns indicis, d'altra banda, com per exemple el lema 108 corresponent a Pau VI, permeten especular que li concedeix alguna validesa, si més no de forma tàcita (vegeu l'apartat d'Interpretació).

Un document amagat durant quatre segles són molts segles i més de la importància que té si se li concedeix crèdit. Per aquesta raó, molts autors posen en dubte l'autoria real de Sant Malaquies, i l'atribueixen a algun autor del segle XVI, essent un dels més assenyalats Onofre Panvini (1529-1568) un altre historiador eclesiàstic. Segons J.M Iguartua el document va ser escrit molt probablement entre el 1557 i el 1595.

Com ja s'ha dit més amunt, el nombre de lemes de la profecia pot ser considerat de 111, 112 o 113 segons la interpretació dels textos finals de la profecia. Per tal de presentar-la millor, hem dividit la llista en tres trams:

  • Els 77 primers, que són papats anteriors a la publicació del llibre de Wion, per als quals ja dóna una interpretació, deguda a Alfonso Chacón (†1601) fins al núm. 74 i només el nom per als tres darrers. Es tractaria de papats ben coneguts per l'autor si és que va ser efectivament composta en aquestes dates.
  • Els darrers, des del 78 fins al 111 que corresponen a lemes de papes posteriors a 1595 i per tant confegits sense cap dubte abans de conèixer-ne les circumstàncies. Dit d'altra manera: el frau històric d'escriure els lemes a posteriori només pot haver estat comès en el primer tram, no en aquest; anàlogament, si la llista té caràcter vertaderament profètic, no se li pot negar de cap manera a aquesta part.
  • Finalment, les frases finals que clouen la profecia i es poden considerar com a lemes o no, segons com s'interpretin, tal com es veurà en aquesta part.

Text de la profecia (I): De Celestí II a Climent VIII[modifica | modifica el codi]

Núm. Nom Pontificat Lema Traducció
1 Celestí II 1143-1144 Ex castro Tiberis Del castell del Tíber
2 Luci II 1144-1145 Inimicus expulsus Enemic expulsat
3 Eugeni III 1145-1153 Ex magnitudine montis De la grandesa de la muntanya, del Mont Magne
4 Anastasi IV 1153-1154 Abbas surranus L'abat de Suburra
5 Adrià IV 1154-1159 De rure albo Del camp blanc
6 Víctor IV (antipapa) 1159-1164 Ex tetro carcere De la presó tètrica (fosca, negra)
7 Pasqual III (antipapa) 1164-1168 Via trans-Tyberina Camí a l'altre costat del Tíber
8 Calixt III (antipapa) 1170-1177 De Pannonia Tusciae De Panonia (Hongria) a Túscul
9 Alexandre III 1159-1181 De Ansere custode De l'ànec custodi (vigilant)
10 Luci III 1181-1185 Lux in ostio Llum a la porta
11 Urbà III 1185-1187 Sus in cribo El porc al garbell
12 Gregori VIII 1187 (55 dies) Ensis Laurentii L'espasa de Llorenç
13 Climent III 1187-1191 De schola exiet Sortirà de l'escola
14 Celestí III 1191-1198 De rure bovensi Del camp de bous (llaurable)
15 Innocenci III 1198-1216 Comes signatus El comte de Segni o assenyalat
16 Honori III 1216-1227 Canonicus ex latere Canonge de Laterà
17 Gregori IX 1227-1241 Avis ostiensis L'au d'Ostia
18 Celestí IV 1241 (17 dies) Leo sabinus El lleó Sabí
19 Innocenci IV 1243-1254 Comes laurentius El comte de Llorenç o llorejat
20 Alexandre IV 1254-1261 Signum ostiense El signe d'Ostia - Segni d'Ostia
21 Urbà IV 1261-1264 Hierusalem Campaniae Jerusalem a la Campània
22 Climent IV 1265-1268 Draco depresus El dragó abatut, capturat
23 Gregori X 1271-1276 Anguineus vir El baró de la serp
24 Innocenci V 1276 (5 mesos) Conciunator gallus El predicador francès
25 Adrià V 1276 (38 dies) Bonus comes El bon comte
26 Joan XXI 1276-1277 Piscator tuscus El pescador toscà, de la Toscana
27 Nicolau III 1277-1280 Rosa composita Rosa ordenada, ben arreglada
28 Martí IV 1281-1285 Ex telonio liliacei Martini De l'administració de'n Martí, el dels lliris
29 Honori IV 1285-1287 Ex rosa leonina De la rosa del lleó
30 Nicolau IV 1288-1292 Picus inter escas Pica-soques entre aliments
31 Celestí V 1294 (5 mesos) Ex eremo celsus Enlairat des d'ermità
32 Bonifaci VIII 1294-1303 Ex undarum benedictione De la benedicció de les ones
33 Benet XI 1303-1304 Concionator patareus El predicador eloqüent (o de Pàtara)
34 Climent V 1305-1314 De fessis aquitanicis De les feixes (terres cultivades) d'Aquitània
35 Joan XXII 1316-1334 De surore osseo Del sabater (o sargidor) d'ossos
36 Nicolau V (antipapa) 1316-1333 Corvus schismaticus Corb cismàtic
37 Benet XII 1334-1342 Abbas frigidus L'abat fred
38 Climent VI 1342-1352 Ex rosa Atrebatensi De la rosa d'Arràs
39 Innocent VI 1352-1362 De montibus Pammachii De les muntanyes Pammaqui
40 Urbà V 1362-1370 Gallus vicecomes Vescompte francès
41 Gregori XI 1370-1378 Novus de virgine forti El nou (per obra de) la verge forta
42 Climent VII (antipapa) 1378-1394 De cruce apostolica De la creu apostòlica (o dels apòstols)
43 Benet XIII (antipapa) 1394-1424 Luna cosmedina Lluna de Cosmedin
44 Climent VIII (antipapa) 1424-1429 Schisma Barcinonum El cisma de Barcelona
45 Urbà VI 1378-1389 De inferno praegnante Del infern prenyat
46 Bonifaci IX 1388-1404 Cubus de mixtione Galleda de mescla
47 Innocenci VII 1404-1406 De meliore sidere D'un astre millor
48 Gregori XII 1406-1415 Nauta de ponto nigro Mariner de Negro-ponto (Mar Negre)
49 Alexandre V (antipapa) 1409-1410 Flagellum solis El flagell del sol
50 Joan XXIII (antipapa) 1410-1419 Cervus sirenae El cérvol de (o per a) la sirena
51 Martí V 1417-1431 Corona veli aurei La corona del vel d'or
52 Eugeni IV 1431-1447 Lupa Coelestina La lloba Celestina (celest?)
53 Fèlix V (antipapa) 1439-1449 Amator crucis L'amador de la creu
54 Nicolau V 1447-1455 De modicitate lunae De la petitesa de la lluna
55 Calixt III 1455-1458 Bos pascens El bou que pasta
56 Pius II 1458-1464 De capra et albergo De la cabra i l'alberg
57 Pau II 1464-1471 De cervo et leone Del cérvol i el lleó
58 Sixt IV 1471-1484 Piscator minorita Pescador minorita (franciscà)
59 Innocenci VIII 1481-1492 Praecursor Siciliae El precursor de Sicília
60 Alexandre VI 1492-1503 Bos Albanus in portu El bou Albanus al port
61 Pius III 1503 (26 dies) De parvo homine De l'home petit
62 Juli II 1503-1513 Fructus Iovis iuvabit El fruit de Júpiter agradarà
63 Lleó X 1513-1521 De craticula Politiana De la parrilla de Politià
64 Adrià VI 1522-1523 Leo Florentius El lleó de Florència (o de Florenci)
65 Climent VII 1523-1534 Flos pilei aegri La flor de la llibertat malalta
66 Pau III 1534-1549 Hyacinthus medicorum El jacint dels metges
67 Juli III 1550-1555 De corona montana De la corona muntanyosa
68 Marcel II 1555 (22 dies) Frumentum floccidum Blat marcit
69 Pau IV 1555-1559 De fide Petri De la fe de Pere
70 Pius IV 1559-1565 Aesculapii pharmacum El fàrmac d'Esculapi
71 Pius V 1566-1572 Angelus nemorosus Àngel dels boscos
72 Gregori XIII 1572-1585 Medium corpus pilarum El cos enmig de les esferes
73 Sixt V 1585-1590 Axis in medietate signi Eix enmig (en el centre) del signe
74 Urbà VII 1590 (13 dies) De rore coeli De la rosada del cel
75 Gregori XIV 1590-1591 Ex antiquitate urbis De l'antiguitat de la ciutat
76 Innocenci IX 1591 (63 dies) Pia civitas in bello Ciutat piadosa en guerra
77 Climent VIII 1592-1605 Crux Romulea La creu de Ròmul

Text de la profecia (II): De LLeó XI a Benet XVI[modifica | modifica el codi]

Núm. Nom Pontificat Lema Traducció
78 Lleó XI 1605 (27 dies) Undosus vir Home ondulat, ondulós
79 Pau V 1605-1621 Gens perversa Poble, raça pervers(a)
80 Gregori XV 1621-1623 In tribulatione pacis En la tribulació de la pau, pacífic
81 Urbà VIII 1623-1644 Lilium et rosa Lliri i rosa
82 Innocenci X 1644-1655 Jucunditas crucis Exaltació, alegria de la creu
83 Alexandre VII 1655-1667 Montium custos Vigilant de les muntanyes
84 Climent IX 1667-1669 Sidus olorum Astre, estrella dels cignes
85 Climent X 1670 -1676 De fulmine magno Del gran riu
86 Innocenci XI 1676-1689 Bellua insatiabilis Bèstia insaciable
87 Alexandre VIII 1689-1691 Poenitentia gloriosa Penitència gloriosa
88 Innocenci XII 1691-1700 Rastrum in porta Rastell en la porta
89 Climent XI 1700-1721 Flores circumdati Flors en cercle (corona)
90 Innocenci XIII 1721-1724 De bona religion De la bona religió
91 Benet XIII 1724-1730 Miles in bello Soldat en guerra
92 Climent XII 1730-1740 Column excelsa Columna excelsa
93 Benet XIV 1740-1758 Animal rurale Animal rural
94 Climent XIII 1758-1769 Rosa Umbriae Rosa d'Umbría
95 Climent XIV 1769-1774 Ursus velox Ós veloç
96 Pius VI 1775-1799 Peregrinus apostolicus Pelegrí apostòlic
97 Pius VII 1800-1823 Aquila rapax Àguila rapaç
98 Lleó XII 1823-1829 Canis et coluber Gos i colobra
99 Pius VIII 1829-1830 Vir religiosus Home religiós
100 Gregori XVI 1831-1846 De balnes Etruriae Dels banys d'Etrúria
101 Pius IX 1846-1878 Crux de cruce Creu de la creu
102 Lleó XIII 1878-1903 Lumen in caelo Llum al cel
103 Pius X 1903-1914 Ignis ardens Foc ardent
104 Benet XV 1914-1922 Religio despopulata Religió despoblada
105 Pius XI 1922-1939 Fides intrepida Fe intrèpida
106 Pius XII 1939-1958 Pastor angelicus Pastor angèlico
107 Joan XXIII 1958-1963 Pastor et nauta Pastor i navegant
108 Pau VI 1963-1978 Flos florum Flor de flors
109 Joan Pau I 1978 (31 dies) De medietate lunae De la meitat de la lluna
110 Joan Pau II 1978-2005 De labore solis Del treball del sol
111 Benet XVI 2005-2013 Gloria olivae La glòria de l'olivera

Text de la profecia (III): Els paràgrafs finals[modifica | modifica el codi]

En la reproducció d'aquesta darrera part del text, cal ser especialment curosos, perquè la majoria de les versions que circulen habitualment no es corresponen amb el text de Wion que, com se sap, és el més antic que en tenim i per tant la font més semblant a un original. Reproduïm a continuació el text de Wion, incloent-hi la composició, tal com apareix a J.M. Igartua (1976) (v. bibliografia) que en el reprodueix fotogràficament (recomanem als interessats a aprofundir en aquesta qüestió que consultin la reproducció fotogràfica de l'obra esmentada):

(...)
Gloria oliuae.
In p̲̲̲secutione.extre-
ma S.R.E.sedebit.
Petrus Romanus, qui
pascet oues in mul-
tis tribulationibus:
quibus transactis ci-
uitas septicollis di-
ruetur, & Judex tre
mēdus iudicabit po
pulum suum. Finis.

Observacions tipogràfiques:

1.- El text queda compost en línies molt curtes perquè en l'edició original va encolumnat amb els lemes anteriors, que estan disposats sobre la pàgina en tres columnes

2.- La "p" de Psecutione (3a línia) porta una ratlla horitzontal que talla al pal, cosa que indica abreviatura, normalment "per"

3.- La segona "e" de "tremēdus" (penúltima línia) porta una ratlla al damunt que indica, segons les normes de l'època que s'ha de llegir "en"

Aquestes precisions són importants perquè segons com es transcrigui el text pot quedar totalment alterat no només el sentit (i per tant la traducció), sinó les possibles interpretacions.

El primer que cal veure és que tot això clarament NO és un sol paràgraf, com sol dir-se en la majoria de les versions que circulen, sinó dos: un de les dues primeres línies i un altre la resta (In psecutione.. / Petrus Romanus...).

També es pot interrogar sobre si això són dos lemes corresponents a dos Papes més, dos paràgrafs finals a tall de comentari o conclusió o bé un lema i una conclusió; d'aquí que es pugui considerar que el nombre total de lemes sigui 111, 112 o 113.

Intentem ara algunes traduccions possibles del primer paràgraf: Com es veu, la paraula psecutione és una abreviatura, normalment cal entendre (i així ho fan la majoria de tractadistes) que la p amb una ratlla horitzontal que en talla el pal equival a "per" (persecutione), però també es podria entendre que equival a "pro" (prosecutione). D'altra banda les sigles S.R.E. poden equivaldre a Sancta Romana Ecclesia (en cas nominatiu) o bé a Sanctae Romanae Ecclesiae (en cas genitiu), que és la interpretació més habitual. Tot això dóna lloc a almenys tres possibles traduccions, de significat òbviament ben diferent:

[Aquest Papa] "Regnarà en la darrera persecució de la Santa Església Romana"

o bé:

"En la persecució final, la Santa Església Romana regnarà"

o bé:

"En la continuació, regnarà la Santa Església Romana extrema" (final?)

Pel que fa al segon paràgraf, la traducció ofereix menys dubtes:

"Pere el Romà, que pasturarà les ovelles entre moltes tribulacions, passades les quals la ciutat dels set turons [Roma] serà destruïda, i el jutge tremend jutjarà el seu poble. Fi.

Hi ha pràcticament unanimitat a creure que la paraula "fi" no correspon al text original sinó que va ser afegida per Wion per indicar la fi de la cita.

Interpretacions dels darrers lemes[modifica | modifica el codi]

Ja el mateix Wion, com s'ha dit, reprodueix interpretacions per als lemes 1-74, donant en cada cas una indicació d'on prové el lema. Avui, tots els lemes fins al 111 han estat interpretats d'una o altra manera, identificant-los amb el Papa corresponent; es poden consultar en els diversos textos de la bibliografia. Sobre la seva validesa, es discutirà als apartats de Crítica.

Però per tal de poder fer aquesta crítica de manera més completa, val la pena aturar-se una mica en la interpretació dels darrers lemes i en el que podria ser, segons la profecia, el que encara ha de venir. Evidentment, en aquest apartat assumirem que la llista és una vertadera profecia car altrament no tindria sentit intentar fer-ne una interpretació.


107: Pastor et nauta (Joan XXIII)

Una primera constatació: la paraula "nauta" apareix només dos cops a la llista, al núm. 48 i aquí; i tots dos Papes són relacionats amb Venècia: Gregori XIII hi era nascut, i Joan XXIII n'era Patriaraca en ser elegit (tanmateix el recíproc no és cert: hi ha altres Pontífexs relacionats amb Venècia sense que la paraula "nauta" aparegui al lema; per exemple, JOan Pau I era també Patriaraca de Venècia en ser elegit ).

La figura de Joan XXIII com a "pastor" és una de les descripcions que més sovint s'han utilitzat, i de fet ell mateix va dir en més d'una ocasió que la seva inspiració era la figura del Bon Pastor.

També s'ha proposat com a "nauta" el fet que donés un cop de timó a l'Església amb la convocatòria del Concili Vaticà II


108: Flos florum (Pau VI)

Aquest és un cas realment singular dins la llista que dóna lloc a moltes argumentacions de signe divers.

Tots els autors donen com a interpretació de lema l'escut pontifici, que tenia tres flors de lis, la flor heràldica per excel·lència: una interpretació clara i indiscutible. Tan indiscutible que gairebé ningú més no n'ha proposat cap altra: només alguns han suggerit -en una interpretació més aviat dubtosa- el seu interès en la col·legialitat dels bisbes: el Papa seria el bisbe dels bisbes, la flor de les flors.

Però deixant de banda això, és en la interpretació a partir de l'escut pontifici on sorgeixen les preguntes: la primera, no se n'ha proposat cap altra perquè no existeix o perquè enlluernats per la claredat d'aquesta explicació, ningú no s'ha molestat a buscar-la?

Encara que n'existeixi una altra, però encara més si no existeix, cal observar que l'escut pontifici és una elecció del nou Pontífex un cop elegit: una decisió personal seva, per tant; i és segur que tant el Cardenal Montini com tots els altres Cardenals que el van elegir al conclave de l'any 1963 coneixien la llista i sabien que el lema del qui anaven a elegir era precisament fos florum. Perquè, aleshores, va triar aquest escut, donant així un obvi compliment al lema? Si no hagués escollit aquest escut, com es podria haver interpretat el lema? Podem parlar d'una profecia autocomplerta? Fins a quin punt no és això una manera oficiosa de donar validesa a la llista?


109:De medietate lunae (Joan Pau I)

Malgrat que es tracta d'un dels pontificats més curts de la història, el nombre de circumstàncies que s'ha adduït per donar compliment a aquest lema és realment important: el seu nom, Albino Luciani, remet directament la "blanca llum" de la lluna, era nascut en un poble de la diòcesi de Belluno (literalment bella lluna) i el seu pontificat va durar exactament un mes, és a dir una lluna.

Però el més impressionant és que en les dates del seu naixement (17/10/1912), de la seva ordenació sacerdotal (7/7/1935), de la seva elecció com a bisbe del Véneto (15/12/1958) i de la seva elecció com a Patriarca de Venècia -l'últim càrrec abans de ser elegit Papa- (15/12/1969), en totes aquestes dates la lluna es trobava en quart creixent. En canvi, en la data de la seva elecció com a Papa (26/8/1978) i de la seva mort (28/9/1978) es trobava en quart minvant, amb la particularitat que en el moment de l'elecció s'havia produït el quart exacte unes poques hores abans. Casualitat? Potser sí, al capdavall la lluna es troba en una fase un 25% dels dies, però explicar només per atzar tantes coincidències en un Papa que porta el lema de "la meitat de la lluna" potser sigui una mica massa agosarat: la probabilitat que donades sis dates a l'atzar s'escaiguin totes en una fase determinada de la lluna, és d'una entre 4096, la mateixa que una moneda caigui de cara 12 vegades seguides. Sens dubte que això pot ser fruit per l'atzar sol, però qui no començaria a sospitar d'una moneda que hagués caigut de cara dotze vegades seguides? I que tot això li passi a una persona a qui 400 anys abans li havien assignat un lema relacionat amb la lluna?


110: De labore solis (Joan Pau II)

Una observació òbvia, que no ha passat desapercebuda per ningú és l'oposició lluna-sol en dos lemes seguits, un cas únic a la llista, que forçosament havia de suggerir alguna mena d'oposició o complementàrietat entre aquests dos pontificats. I, efectivament, així ha estat.

En primer lloc, porten el mateix nom, elegit el primer com a homenatge als seus dos immediats predecessors, i el segon per donar continuïtat a la meteixa idea: complementarietat entre els dos pontífexs, per tant.

Però també oposició: estem davant d'un dels papats més curts de la història i un dels més llargs; davant de dues personalitats absolutament diferents, afable i pacífic l'un, enèrgic i actiu l'altre. Doctrinalment han estat dos Papes molt diferents, ja que mentre un era partidari del aggiornamento, concepte posat en circulació per Joan XXIII, Joan Pau II ha estat doctrinalment molt conservador. També pel que fa a la mobilitat: un no va arribar a sortir del Vaticà (no li va donar temps, certament), mentre l'altre ha estat el Papa més viatger de la història, i ha fet diverses vegades la volta al món, tal com el sol en dóna una cada dia. No hi ha dubte que Joan Pau II ha treballat molt, tal com el sol treballa per donar vida a la terra.


111: Gloria olivae (Benet XVI)

Alguns han relacionat el nom elegit amb l'orde dels benedictins també anomenats "olivatenses" és a dir relacionats amb l'olivera. També s'ha suggerit que atès que segons la llista aquest serà un dels darrers Papes si no el darrer, és possible que el lema indiqui un pontificat gloriós, fent un paral·lelisme amb al triomf de Jesucrist el Diumenge de Rams just abans de la seva Passió i mort.

En tot cas, sembla que l'elecció de Benet XVI és encara massa recent per poder donar una interpretació adequada del lema, si aquest ha de tenir una interpretació històrica, és a dir relacionada amb fets rellevants del seu pontificat, i no una interpretació en clau personal.

Una altra interpretació, seria que en el moment de ser elegit papa, hi havia eleccions regionals a Italia, on el partit L'olivera va aconseguir el control politic de moltes regions.


I el que queda...?

Estem completament en el terreny de la hipòtesi, i per tant cal ser molt prudent a l'hora de fer pronòstics sobre el significat real dels lemes que queden pendents. Hi ha, emperò, algunes coses que semblen prou clares, i d'altres no tant.

1.- En el text de Wion, que és el més acostat a l'original que tenim, després de Benet XVI hi ha dos paràgrafs i no un, com erròniament indiquen la majoria de les reproduccions posteriors; per tant, poden ser fins a dos Papes els que restin.

2.- El lema "in psecutione" no té una lectura clara, com s'ha dit; segons això la seva interpretació pot ser extremament diferent, i fins i tot alguns han suggerit que podria indicar un període de sede vacante.

3.- Cal convenir que el darrer paràgraf "Petrus Romanus", si és un lema, és força especial, tant per la llargada com per la concreció del que diu; s'ha suggerit que no es tracta d'un lema pròpiament dit (i per tant no correspon a cap Papa) sinó d'un paràgraf descriptiu del que ha de passar.

4.- "Petrus Romanus" s'ha interpretat habitualment com que el darrer Papa portarà el nom de Pere II, però també podria ser simplement una apel·lació genèrica a tots els Papes que, en tant que successors de Pere, són "Petrus Romanus".

5.- La lectura tradicional del darrer paràgraf ha estat com l'anunci de la fi del món, o almenys de la Humanitat. No obstant això, acabada la guerra freda i per tant passat el risc d'una guerra nuclear generalitzada, es pot llegir d'altres formes menys terribles. Cal observar que el text diu que el Jutge Tremend jutjarà "el seu poble", la qual cosa podria no indicar tota la Humanitat, sinó només una part (els catòlics?); si és així, cal suposar que el que s'està profetitzant no és la fi del món, sinó de l'Església catòlica o de la institució del Papat tal com la coneixem.

6.- El suggeriment que alguns han fet que entre Gloria Olivae i la fi de la llista de Papes n'hi faltin alguns no sembla que tingui cap sentit, ja que aquesta és justament l'única dada de la profecia que és clara. D'altra banda, si acceptem la interpretació donada del lema 73 (v. més avall, "un eix central a la profecia?") les dates són força coincidents.

7.- En qualsevol cas, si aquesta profecia té algun valor, sembla que indica que la llista de Papes s'està acabant, i en resten un o dos més, i després (a finals del 2031?) s'acaba.... alguna cosa. Sota aquest punt de vista, el fet que els lemes tinguin una notable capacitat d'interpretació, però només a posteriori i no a priori, seria una manera d'indicar que la finalitat de la llista no és dir qui serà el proper Papa, sinó avisar de quants en queden; per tant la generació actual en seríem els principals destinataris.

Crítica (I): Consideracions prèvies[modifica | modifica el codi]

La qüestó crítica és: aquesta profecia: és veritable o és un frau? Descartades les posicions que demanen una petició de principi (és una qüestió de fe; és científicament impossible) l'única posició racional és veure si funciona, és a dir si els fets s'adiuen amb la llista; si no s'hi adiuen, la podem descartar com a profecia i considerar-la com una curiositat històrica d'interès només per als historiadors de l'Església i els erudits en documents antics; per contra, si funciona, s'ha de prendre seriosament per molt que no sapiguem com explicar-ho. Molts autors al llarg dels segles han defensat i defensen les dues postures; val a dir que en opinió de l'autor d'aquestes línies la qüestió està lluny de permetre treure conclusions concloents en un sentit o altre, i per tant ha de ser el lector qui es faci la seva pròpia opinió. Per això, en els dos següents apartats donarem alguns dels arguments més habitualment usats, tan a favor com en contra, amb un breu comentari i algunes contraargumentacions.

Per tal d'examinar amb la màxima neutralitat la qüestió només prendrem en consideració els lemes del 78 en endavant, ja que són els únics que es pot afirmar amb tota seguretat que eren futurs en el moment de la seva redacció. Això evita haver de defensar que els lemes anteriors siguin efectivament escrits abans dels fets als que fan referència.

En la defensa de la posició favorable es considera que si la profecia existeix és perquè algú volia comunicar alguna cosa. Hem simplificat aquesta qüestió prenent Déu com a inspirador del document, malgrat no ser una premissa científica / racional; tanmateix cadascú pot interpretar aquesta paraula com millor ho consideri oportú.

Crítica (II): Arguments favorables[modifica | modifica el codi]

No és una qüestió de crítica, sinó de fe

Evidentment, plantejades així les coses, l'argument és absolut; però exigeix una qüestió de principi, i no és acceptable per a qui no accepti la fe com un principi absolut. L'argument només és vàlid per a qui ja parteixi d'aquest principi i no és admissible en una crítica racional. Racionalment, l'argument és circular i per tant no vàlid.


Tots els lemes s'han interpretat, almenys fins ara

Si sempre ha estat possible interpretar el lema que corresponia a cada Papa sense fer canvis d'ordre en la llista, és que la llista és vertadera. Si fos un frau, és molt improbable que mai no s'hagi donat el cas que no s'hagués pogut encaixar el lema en el Papa corresponent.

Aquest argument és contarrestat per altres que es discuteixen en la secció posterior: els lemes sempre s'han interpretat a posteriori, i les interpretacions són sovint més o menys dicutibles.

Els Papes estan ordenats

Abunda en la raó anterior, ja que certament mai ha calgut suposar canvis arbitaris d'ordre per poder quadrar els lemes. Només pot ser discutible l'ordre en què apareixen els antipapes cosa que és deguda al fet que no és possible representar bé en una llista lineal el que de fet és una ramificació; tanmateix, també s'hi pot trobar una regla: tots els successors d'una mateixa línia cismàtica van seguits i immediatament abans o després del Papa contemporani amb el primer de la sèrie, segons si l'antipapa va ser elegit abans o després d'aquest.

La contraargumentació és la mateixa: no cal forçar l'ordre, perquè els lemes permeten una amplitud tan gran d'interpretació que és suficient per fer-los encaixar.


Les coincidències no poden ser fruit de l'atzar

No hi ha dubte que hi ha coincidències impressionants, com per exemple anomenar "Ós veloç" (n. 95) a Climent XIV, el qual pertanyia a la família Ganganelli que té en el seu escut un ós corrent! Més encara, aquest escut figurava en pedra a la porta de la casa on va néixer el Papa.

Situacions com aquestes són relativament freqüents en la llista, tot i que evidentment la seva quantificació dependrà molt del nivell d'exigència amb què es miri la llista. El que no es pot negar és que fets així n'hi ha, encara que la seva interpretació pugui ser discutible. Es pot argumentar, segons el cas, que es tracta de meres casualitats, de profecies autocomplertes, etc.

Si les coincidències són o no fruit de l'atzar és una afirmació pràcticament impossible de decidir, ja que és molt difícil poder calcular quina probabilitat hi ha de cada fet.


L'Església no ho ha condemnat mai; de fet hi ha indicis que l'Església ho aprova, si més no tàcitament

En aquest sentit, es pot aportar l'argument del lema 108 (Pau VI) comentat més amunt.

Evidentment, aquest argument només pot tenir validesa per als creients. Una posició agnòstica o simplement crítica no pot admetre l'Església com una font d'autoritat, i el que l'Església noho condemni, fins i tot encara que l'hagués proclamat solemnement dogma de fe, seguiria sense ser una argument vàlid des d'un punt de vista de la crítica racional.

D'altra banda, sempre es pot defensar que el fet que l'Església no ho condemni no vol dir que l'accepti, i que en tot cas caldria que l'aprovés expressament per poder aportar el seu testimoni a favor. Si bé és cert que mai no hi ha hagut una condemna explícita, també ho és que tampoc no hi ha hagut mai una aprovació explícita i sí que hi ha hagut al llarg dels segles nombroses condemnes genèriques sobre el pretès do de profecia de molts que se l'atribueixen.


Un eix central en la profecia?

Una troballa interessant, tot i que discutible, fa referència al lema número 73, "axis in medietate signi (l'eix enmig -o en el centre- del signe)" que correspon a Sixt V.

La interpretació que Wion atribueix a Chacón, i que s'ha mantingut durant quatre segles, fa referència a que en el seu escut hi ha una banda o faixa que el travessa en diagonal, la qual s'interpreta com l'eix del lema. Diversos autors objecten aquesta interpretació dient que una banda diagonal difícilment es pot considerar un eix: seria un més dels lemes als que s'atorga una intrpretació en clau personal, més o menys discutible. Però Igartua en proposa una altra força més sorprenent.

Sixt V va ser escollit el dia 24 d'abril de 1585 i va morir el 27 d'agost del 1590; el punt central del seu pontificat, doncs, és exactament el dia de Nadal de l'any 1587. Celestí II, el primer Papa de la llista, va ser elegit (no coneixem la data amb més precisió) a finals de l'any 1143, és a dir exactament 444 anys abans. I si hi sumem uns altres 444 anys, arribem al Nadal del 2031. Amb la informació actualment disponible, tant si es considera que després de Benet XVI hi ha d'haver encara un o dos Pontífexs més, no sembla agosarat pensar que el final de la llista, sigui el que sigui, arribi precisament a finals del 2031, que seria exactament dos mil anys després de la crucifixió de Crist, segons la cronologia fixada pels estudis biogràfics sobre Jesús més solvents avui en dia. D'altra banda, el valor de les lletres en grec del nom de Jesús sumen precisament 888. Segons això, doncs, el pontificat de Sixt V seria l'eix, el punt central cronològic de la llista, que tindria una durada equivalent al valor del nom del Fundador de l'Església: un raonament sens dubte rodó i atraient.

Naturalment, es pot objectar amb raó que tot això no deixen de ser càlculs fets de forma més o menys arbitrària, fàcilment qualificables de jocs de mans matemàtics; a més, el pontificat de Sixt V és anterior a la publicació de Wion, de manera que si creiem que la llista ha estat feta a finals del segle XVI, es pot argumentar que les dades dels pontificats de Celestí II i Sixt V ja eren conegudes aleshores.

Però també hi ha altres dades que cal tenir en compte, començant pel fet que les dades del pontificat de Sixt V i que el seu centre sigui justament el dia de Nadal de 444 anys després de l'inici del Pontificat de Celestí II no és pas res manipulable, sinó una dada històrica, i en tot cas una (extraordinària?) casualitat.

Evidentment, l'autor de la llista -admetent que és del segle XVI- podia conèixer aquesta casualitat i aprofitar-la per fer la llista amb un final convenient; però això presenta un problema: des de l'inici de la llista fins a Sixt V hi ha 73 lemes, mentre que de Sixt V al final n'hi ha de 38 a 40 segons com es considerin els paràgrafs finals. Això vol dir que els pontificats posteriors a Sixt V haurien de ser de mitjana molt més llargs, gairebé el doble, que els anteriors; avui en dia aquesta consideració no ens sorprèn, atesos els impressionants avenços de la medecina moderna, però... és creïble aquest raonament en una persona del segle XVI? No seria més lògic que un suposat autor falsari hagués fet acabar la llista per exemple en el lema 144 (dotze vegades dotze)?

En resum, una qüestió discutible i com a mínim curiosa, que tant pot servir per donar arguments als defensors com als contraris a l'autenticitat profètica de la llista.

Crítica (III): Arguments desfavorables[modifica | modifica el codi]

És científicament impossible conèixer el futur

L'argument parteix del fet que la ciència no coneix cap via per la qual hauria de ser possible conèixer esdeveniments del futur, i per tant no és possible científicament que existeixi una llista com aquesta.

Aquest argument, aparentment científic, és en realitat fals o, almenys no és cert del tot. Sens dubte, la ciència no coneix cap via per la que sigui possible el coneixement del futur, però això és lluny de ser una demostració d'impossibilitat: el fet que la ciència no pugui explicar un fenomen només vol dir que si arribés a passar no sabríem com explicar-ho. Per tant, primer cal saber si el fenomen passa realment o no.

D'altra banda, amb els darrers avenços de la Física en terrenys com la Relativitat i sobretot la Física Quàntica, el paper del temps s'ha de redefinir i es veu amb altres ulls; certament no se sap si podria ser, i encara menys com podria ser, però cap científic solvent gosaria afirmar avui que això no pot ser possible de cap manera.


És un frau des de l'orígen, perquè és un document del segle XVI que preten fer-se passar com del segle XII

Tot i que és molt probable, no és del tot segur que sigui del segle XVI, i la història del document amagat a la Biblioteca Vaticana durant quatre segles podria acabar essent certa, al capdavall.

Però encara que fos així, què impedeix que sigui profètic en la seva part posterior? Com diria Santa Teresa, de vegades Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè no s'ha de valer Déu d'un falsari per donar a conèixer un missatge?


Moltes interpretacions són enganyoses, falses o portades pels pèls

Aquesta és una objecció seriosa a l'autenticitat profètica de la llista: el fet que només sigui possible interpretar els lemes a posteriori, quan ja es disposa de tota la informació sobre el Pontífex a qui correspon cada lema permet disposar d'una gran quantitat de dades, entre les quals no és difícil trobar d'una o altra manera una combinació que, degudament manipulada i disfressada per donar-li un valor simbòlic o poètic, permet confegir una explicació ad-hoc per "fer quadrar" el lema i la persona.

Per analitzar aquesta objecció cal veure d'on surten les fonts d'informació usades per intrepretar els lemes, i sobretot si el seu ús és uniforme o no al llarg de la llista. Segons Igartua (1976) hi ha només sis fonts d'interpretació personal per als lemes: el nom personal, el cognom familiar, el lloc de naixement, l'escut familiar o papal, el títol cardenalici i una funció eclesiàstica que hagi desenvolupat abans de ser cardenal. No tots els lemes s'interpreten, però, de forma personal, i en alguns casos són també susceptibles d'una intrepretació en funció de fets històrics ocorreguts durant el seu regnat. Cal reconèixer que el cabal de dades que resulta de tot plegat (i les seves combinacions) és notable i permet per tant una gran capacitat creativa. Davant d'aquesta objecció, ben real, Iguartua confronta l'ús de les sis fonts en la interpretació dels lemes coneguts per Wion (1-69) i els posteriors al seu llibre coneguts fins al moment que ho escriu Igartua (78-108) amb els resultats següents (els percentatges no sumen 100 perquè els lemes fan referència sovint a més d'una característica):


Font d'interpretació 1 a 69 78 a 108
Nom personal 7 (10,1%) 2 (6,5%)
Cognom familiar 21 (30,4%) 7 (22,6%)
Lloc de naixement 14 (20,3%) 5 (16,1%)
Escut 29 (42,0%) 10 (32,3%)
Títol cardenalici 19 (27,5%) 7 (22,6%)
Funció eclesiàstica 16 (23.2%) 4 (12,9%)
Lemes no personals 20 (29,0%) 6 (19,4%)

Es pot observar un notable paral·lelisme entre els percentatges de les dues sèries: de fet, la prova de Xi-quadrat aplicada a aquest cas dóna una probabilitat de 99,91% de què corresponguin a la mateixa distribució. Això és difícilment explicable només per atzar, tenint en compte que un hipotètic autor del segle XVI tenia a la vista tota la llista de la primera part i ho desconeixia absolutament tot de la segona.

D'altra banda, si aquests percentatges fossin el resultat natural d'una llista feta només a l'atzar, aleshores caldria provar que efectivament la primera redacció és del segle XII.


Els lemes són tan generals que sempre es poden interpretar d'una manera o altra

És difícil argumentar en contra d'aquesta objecció, perquè no disposem de cap forma objectiva de mesurar aquesta generalitat del lema; tanmateix hi ha almenys uns quants lemes als quals sembla bastant improbable aplicar això: per exemple entre els ja comentats en altres llocs d'aquest article, el núm. 95 (ursus velox) o el 109 (de medietate lunae), i també a d'altres com ara el Pelegrí Apostòlic (Pius VI, núm. 96) el fet més destacat del qual va ser que va ser el primer Papa en tres segles en viatjar fora de Roma per raons apostòliques: concretament va anar a Viena a parlar amb l'Emperador per impedir un cisma a l'Església; o l'Àguila rapaç (Pius VII, núm. 97) que va ser desposseït dels Estats pontificis per Napoleó -el símbol del qual era una àguila-, o, finalment, la Religió devastada (Benedicte XV núm. 104) que coincideix amb les carnisseries de la I Guerra Mundial i les primeres persecucions de cristians del comunisme naixent.


Mai no s'ha pogut anticipar el nou Papa, només s'han interpretat a posteriori

Sempre que s'ha intentat endevinar coses sobre el nou Papa a partir de la llista el resultat ha estat llastimós i les prediccions fetes, vistes a posteriori, més aviat fan riure. Aleshores, de què serveix una profecia que no sabem llegir fins que han passat els fets? Quin sentit té?

L'argument és cert, però l'únic que això demostraria és que la finalitat de la profecia no és profetitzar quí serà el proper Papa, sinó alguna altra cosa; el més raonable és que si hi ha algun missatge és precisament indicar la llargada de la llista. D'altra banda, és impossible amb uns lemes tan poc concrets (a priori) esbrinar a priori quines persones podrien complir-los i com.

Segons aquest raonament, la finalitat de la profecia no és indicar qui són els Papes, sinó avisar del seu final, i la nostra generació en seria el destinatari principal: el final de la llista és a prop (potser a finals del 2031?) sigui el que sigui el que això signifiqui: la fi de la Humanitat? la fi de l'Església catòlica? O simplement la fi de la institució del Papat tal com el coneixem?


Es tracta de profecies autocomplertes

Aquest és un fenomen ben conegut per tots els estudiosos de qualsevol tècnica de prospecció del futur (no només profecies, també des del punt de vista científic: prospectiva, econometria, anàlisi estadística, etc.). Essencialment, es tracta de profecies (o prediccions) que es compleixen perquè algú les ha profetitzat (o predit) abans i no s'haurien complert sense aquesta premissa. En aquest sentit és ben interessant el cas de Pau VI (núm. 108).


Segurament el fenomen es dóna, però fora de Pau VI, són comptats els casos on això es pot afirmar i sovint amb dubtes. Seria més o menys aplicable als lemes basats en decisions preses un cop elegit, com ara el nom triat o l'escut pontifici (casos de Benedicte XVI o de Pau VI). En els lemes basats en aspectes anteriors a l'elecció implicaria que es va escollir la persona precisament perquè complia la profecia, cosa força dubtosa (seria el cas n. 95, ós veloç, per exemple; v.més amunt). Que hi hagi uns quants casos on això pugui ser cert, no invalida la llista general, amb almenys 34 casos.


Hi ha antipapes a la llista

Rere aquesta objecció, s'hi apunta el raonament que si realment ha estat inspirada profèticament, com és que s'hi inclouen els antipapes, per definició contraris a l'Església?

Hi ha almenys dues contradiccions a aquest raonament: primer, si la llista ha estat efectivament inspirada per Déu, Déu fa el que vol i pot tenir uns criteris que no tenim per què compartir ni menys entendre. En segon lloc, tots els antipapes de la llista van ser en seu moment pastors, potser cismàtcs, però pastors, d'almenys una part important dels creients (vegeu el següent argument per a més detall)


Hi ha hagut més antipapes dels que surten a la llista

Això es pot considerar cert o no, segons què entenguem per antipapa. És cert que en temps moderns hi ha hagut personatges que s'han autotitulat Papes al marge de la línia oficial vaticana, com per exemple un Pius XIII (que viu als Estats Units i reclama per a ell el lema de "Pastor et nauta") o el recentment traspassat (2005) Climent XV del Palmar de Troya. Però són comparables aquests antipapes amb els que figuren a la llista? Què tenen a veure aquests moviments absolutament minoritaris, poc menys que anecdòtics, amb els del gran Cisme d'Occident o els Papes d'Avinyó? Per tant, l'objecció és literalment certa, però usa el concepte d'Antipapa de forma probablement abusiva; no n'hi ha prou que algú es proclami Papa per ser un autèntic antipap, encara que tinguin alguns seguidors (quants antipapes hi deu haver hagut segons aquest criteri al llarg del segles?) Cal que el cisma tingui una certa transcendència per poder-lo considerar com a tal; i amb aquestes condicions no n'hi ha hagut cap des del darrer que figura a la llista.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Publicacions

Entre les moltes obres publicades sobre el tema, n'esmentem només unes poques que tenen la doble condició de ser relativament recents i alhora mínimament serioses.

CORRAL, J. (1972) "El fin del mundo está muy cerca". Ed. Gassó, Barcelona
DEHIN, V. (1971) "Un document passionnant sur l'histoire de l'Eglise" Article al diari "La Meuse-La Lanterne", del 30 de març
DEHIN, V. (1972) "La Prophétie des Papes de Malachie d'Armagh" a "Permanences" núm. 89 (Paris)
DOMINGO, V (1972) "Y dijo el ángel: no habrá más tiempo. Los vaticinios de San Malaquías" Ed. Martínez Roca, Barcelona
IGARTUA, J.M. (1976) "El enigma de la profecía de S. Malaquías sobre los Papas". Ed. Acervo, Barcelona
IGARTUA, J.M. (1978) "Quién escribió la profecía de S. Malaquías?". Ed. Acervo, Barcelona
KUPPENS (1958) Article a la "Revue Ecclésiastique de Liège" p. 312ss
LARRAYOZ, J. (1964) " Los Papas y el fin del mundo" Ed. Stdium, Madrid
THURSTON, H (1915) "The socalled Prophecy of St. Malachy" (en "The war and the Prophets"). Londres


Web

Com sol passar, la quantitat de web existents sobre el tema és ingent. Només en castellà se'n troben prop de 6.000 i més de 160.000 en anglès. Donem a continuació algunes de les web consultades per elaborar aquest article:

http://www.argemto.com.ar/malaquias.htm

http://www.catholic-pages.com/grabbag/malachy.asp

http://www.catholic-forum.com/saints/saintm25.htm

http://www.corazones.org/santos/malaquias.htm

http://www.crystalinks.com/papalprophecies.html

http://everything2.com/index.pl?node_id=423692

http://www.formarse.com.ar/profecias/SAN%20MALAQUIAS.htm

http://funversion.universia.es/novedades/novedades.htm

http://www.infordeus.com/portico3/2_98/malaquias.htm

http://www.jpdawson.com/lastpope.html

http://www.lo-inexplicable.com.ar/profecias/san_malaquias.htm

http://www.newadvent.org/cathen/09565a.htm

http://www.newadvent.org/cathen/12473a.htm#malachy

http://www.sangrefria.com/blog/index.php/archives/ 2005/04/03/nostradamus-san-malaquias-los-papas- y-el-fin-del-mundo/

http://www.saint-malachy.org/patron.html

http://simbolos.tresuvesdobles.com/?q=node/360

http://skepdic.com/malachy.html

http://www.stmalachi.org/parish/stmalach.htm