El Cid
De Viquipèdia
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, Burgos, 1043 - València, 1099) conegut com Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar ﻲ سيد sidi, el meu senyor) va ser un noble castellà, mercenari i figura llegendària de la Reconquesta espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Era fill de Diego Laínez i d'una filla de Rodrigo Álvarez. Per via paterna descendia de Laín Calvo, un dels mítics Jutges de Castella. En quedar orfe de pare, es va criar a la cort del rei Ferran I al costat del fill del rei, el príncep Sanç.
[edita] Al servei de Sanç II de Castella
Entre els anys 1063 a 1072 va ser el braç dret de l'infant Sanç de Castella i va guerrejar al costat d'ell en diverses batalles, entre elles la Batalla de Graus, en la que els castellans, aliats amb la taifa de Saragossa, van impedir que Ramir I d'Aragó, que va morir en la batalla, aconquerís Graus. Va ser nomenat alferes reial quan Sanç va accedir al tron de Castella el 1065.
Cap al 1066 va obtenir el títol de Campeador (Campidoctor) al vèncer en combat singular a Jimeno Garcés, l'alferes del rei de Navarra, per a dirimir una disputa per uns castells fronterers. Com a cap de les tropes anals, el Cid va acompanyar al rei Sanç en la guerra que aquest va mantenir amb els seus germans, Alfons VI de Castella, rei del Lleó i Garcia, rei de Galícia, pel repartiment de l'herència del seu pare. Alfons va caure derrotat a les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1072) i va acabar exiliat a l'Emirat de Tulaytula.
Sanç es va enfrontar a la seva germana Urraca i va assetjar Zamora. Allà va morir assassinat pel noble lleonès Bellido Dolfos, per la qual cosa Alfons es va convertir en sobirà de Lleó i Castella.
[edita] Al servei d'Alfons VI de Castella
Degut a que era alferes reial i expert en el dret castellà, el Cid va prendre jurament al nou rei a l'Església de Santa Gadea. El contingut del jurament tradicionalment està relacionat amb l'assassinat de Sanç, tot i que altres interpretacions simplement diuen que va ser un jurament dels furs de Castella.
Amb el nou rei, el càrrec d'alferes reial va passar a García Ordóñez, comte de Nájera. Alfons va concedir al Cid la mà de la seva neboda donya Ximena Díaz, filla del comte de Oviedo, amb qui es va casar al juliol de 1074.
El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les pàries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez. Rodrigo va sortir victoriós d'aquests enfrontaments, però al seu retorn a la cort és traït per García Ordóñez i Pedro Ansúrez, poderosos nobles lleonesos, qui van convèncer al rei perquè el desterrés.
[edita] Primer desterrament
Acompanyat de la seva tropa, el Campeador va oferir els seus serveis primer al comte de Barcelona Ramon Berenguer II i després a Berenguer Ramon II, però al ser rebutjat, va decidir ajudar a al-Muqtadir, emir de Saraqusta, que era tributari del Regne de Castella, en la lluita contra el seu germà al-Muzafar, Emir de Larida, Turtuixa i Dàniyya. L'any 1082, després de conquerir els castells de Montsó i Tamarit de Llitera va vèncer Berenguer Ramón II a la batalla d'Almenar i el 1084 a Sanç III d'Aragó i al-Muzafar prop de Morella.
La invasió almoràvit i la derrota d'Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas el 1086 va propiciar l'acostament entre rei i vassall, a qui se li va encarregar la defensa de la zona llevantina. Entre 1087 i 1089, va fer tributaris als monarques musulmans de l'Emirat d'Albarrasí i l'Emirat d'Alpont i va impedir que la ciutat de Balansiya, governada pel rei Yahya Al-Qadir, aliat dels castellans, caigués en mans d'al-Mundir i del comte de Barcelona Berenguer Ramon II. L'any 1089 es produeïx una nova dissensió amb Alfonso VI, a l'arribar tard les tropes de El Cid al Setge d'Aledo, el que provoca un segon desterrament.
[edita] Segon desterrament i Conquesta de Balansiya
El 1090 El Cid va retornar a Balansiya, on es va convertir en protector de Yahya Al-Qadir i va derrotar una vegada més a Berenguer Ramon II a la batalla de Tébar. Després de l'ocupació de la ciutat per part dels almoràvits a l'octubre de 1092, Rodrigo va iniciar un setge a Balansiya fins el maig de 1094, data en la qual el setge s'acabà, i Rodrigo entrà a la ciutat, creant així el seu propi regne. Oficialment aquesta conquesta es féu en nom del monarca castellà però realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell. La resposta almoràvit no es feu esperar però foren derrotats a la Batalla de Quart de Poblet.
El 1097, en plena ofensiva de Yusuf ibn Tashfin contra Toledo i Balansiya derrota als almoràvits a la Batalla de Bairén però perd el seu fill Diego Rodríguez a la Batalla de Consuegra[1], en la que els castellans son severament derrotats.
El Cid va morir a València el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena Díaz, va aconseguir defensar la ciutat amb l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1102, en el qual el rei Alfons VI de Castella va ordenar l'evacuació de la ciutat i va caure en poder dels almoràvits. València va ser capturada per aquests el 5 de maig de 1109 i no va ser cristiana fins 125 anys després.
[edita] Aliances i descendents
Establert ja a València, Rodrigo es va aliar amb Pere I d'Aragó i amb Ramon Berenguer III amb el propòsit de frenar conjuntament l'embranzida almoràvit. Les aliances militars es van reforçar amb matrimonis de les seves filles.
- Maria, casada el 1098 amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III
- Cristina, casada amb l'infant Ramir de Navarra.
Així mateix va tenir un fill Diego Rodríguez, que va morir a la batalla de Consuegra el 1097, on el rei Alfons VI de Castella va caure derrotat.
[edita] El Cid a les arts i la cultura popular
[edita] El Cid en la literatura
- Historia Roderici, crònica llatina (segona meitat del s. XII).
- Carmen Campidoctoris, poema llatí escrit a Ripoll el s. XII.
- Cantar de Mio Cid, datat al final del s. XII. En ell és tractat com un gran capità i bon polític i la seva figura adquireix perfil llegendari, encarnant els trets ideals de l'ànima castellana.
- un nombre considerable de romanços del Romancero, escrits durant l'Edat Mitjana i fins al s. XVI tracten sobre el personatge i episodis concrets de la seva vida. La imatge del Cid que transmet el romancer castellà es, però, diferent de la del Cantar: és un Cid molt més orgullós, rebel contra el rei, front al Cid mesurat i sempre desitjós de reconcialiar-se amb el rei que trobem al poema èpic. La mateixa visió del romancer serà la que trobarem a l'èpica cidiana tardana del poema Mocedades de Rodrigo.
- Mocedades de Rodrigo, poema èpic castellà del s. XIV, centrat en la joventut de l'heroi.
- La muerte del rey Don Sancho, drama de Juan de la Cueva (1579).
- Las almenas de Toro, comèdia de Lope de Vega.
- Las mocedades del Cid i Las hazañas del Cid (1618), drames de Guillem de Castro.
- Le Cid de Pierre Corneille(1636), tragèdia en francès, una de les obres cabdals del teatre francès.
- La jura de Santa Gadea, drama de Juan Eugenio Hartzenbusch
- La leyenda del Cid, obra poètica de José Zorrilla.
- El Cid novel·la de fulletó de Manuel Fernández y González
- El Cid, novel·la de Ramón Ortega y Frías.
- Las hijas del Cid, drama d'Eduard Marquina (1908)
- La hazaña del Mío Cid, novel·la poètica de Vicente Huidobro (1929)
- El amor es un potro desbocado adaptació de l'obra de Guillem de Castro per Luis Escobar
- Anillos para una dama, drama d'Antonio Gala, sobre Ximena, ja vídua del Cid.
- El Cid, novel·la de José Luis Corral (198-).
[edita] El Cid en l'òpera
- Le Cid llibret d'Adolphe-Philippe D'Ennery, Edouard Blau i Louis Gallet, sobre l'obra de Pierre Corneille, amb música de Jules Massenet (1885).
- Claude Debussy va començar una òpera sobre llibret de Catulle Mendès, titulada Rodrigue et Chimène. Va treballar-hi entre 1890 i 1893, però mai no va acabar-la i va deixar-la abandonada.
[edita] El Cid en el cinema i la televisió
- El Cid (1910) dirigida per Mario Casarini, sobre l'obra de Corneille.
- El Cid (1961) pel·lícula dirigida per Anthony Mann, interpretada per Sophia Loren i Charlton Heston, de coproducció italo-estatunidenca, i rodada en part a Peníscola. .
- Las hijas del Cid (1962) coproducció hispano-italiana dirigida per Miguel Iglesias.
- Ruy, el pequeño Cid (1980), sèrie d'animació de TVE, sobre la infantesa del personatge.
- El Cid cabreador (1983), paròdia dirigida per Juan José Millán, amb Ángel Cristo i Carmen Maura.
- El Cid: la leyenda (2003), pel·lícula d'animació.
| Precedit per: Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf República de Balansiya |
Senyor de València 1093–1099 |
Succeït per: Ximena Díaz |
[edita] Referències
- ↑ (castellà) Consuegra medieval Historia de La Batalla
