Theremin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El theremin, creat el 1919 per Lev Termen (Léon Théremin) (1896-1993), va ser un dels primers instruments electrònics de la història i el més antic que ha perdurat fins avui.

Pertany a la família dels instruments electròfons, el so es genera mitjançant circuits elèctrics, i com genera i amplifica el so de forma totalment elèctrica, i sense la utilització de cap mecanisme, forma part del subgrup dels instruments ràdio-elèctrics.

Model de Theremin del 2005

Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s'anunciava com a "l'instrument que es toca sense ser tocat", perquè no hi ha contacte físic entre l'intèrpret i l'instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum.

El model original es basava en vàlvules de buit i dos oscil·ladors d'alta freqüència.

El seu so, sense cap mena de modulació o variació al llarg del temps més que les introduïdes pel thereminista, pot recordar el d'un violí o violoncel electrònic.

La tècnica d'interpretació del theremin és extremadament complicada, la qual cosa l'ha relegat massa sovint a generador d'efectes especials. El seu so és un clàssic dels films de terror o ciència-ficció dels anys 50 i 60. Tot i així hi ha alguns thereministes de renom, com Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l'han explorat i adaptat al repertori clàssic.

Alguns intèrprets de l'instrument[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]