Theremin
El theremin, creat el 1919 per Lev Termen (Léon Théremin) (1896-1993), va ser un dels primers instruments electrònics de la història i el més antic que ha perdurat fins a avui.
Pertany a la família dels instruments electròfons, el so es genera mitjançant circuits elèctrics, i com genera i amplifica el so de forma totalment elèctrica, i sense la utilització de cap mecanisme, forma part del subgrup dels instruments ràdio-elèctrics.
Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s'anunciava com a "l'instrument que es toca sense ser tocat", perquè no hi ha contacte físic entre l'intèrpret i l'instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum.
El model original es basava en vàlvules de buit i dos oscil·ladors d'alta freqüència.
El seu so, sense cap mena de modulació o variació al llarg del temps més que les introduïdes pel thereminista, pot recordar el d'un violí o violoncel electrònic.
La tècnica d'interpretació del theremin és extremadament complicada, la qual cosa l'ha relegat massa sovint a generador d'efectes especials. El seu so és un clàssic dels films de terror o ciència ficció dels anys 50 i 60. Tot i així hi ha alguns thereministes de renom, com Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l'han explorat i adaptat al repertori clàssic.
Alguns intèrprets de l'instrument [modifica]
|
|
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina del thereminista català Víctor Estrada
- Pàgina en català especialitzada en el theremin
- Història i enllaços relatius al theremin
- Notícies i enllaços sobre electrònica del theremin, biografies de thereministes famosos i més
- video
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Theremin |
