Nitra

Nitra
Localització
	48° 18′ 53″ N, 18° 05′ 15″ E / 48.3147°N,18.0875°E
Estat	Eslovàquia
Regions	Regió de Nitra
Districtes	districte de Nitra
Capital de	Regió de Nitra ; Principality of Nitra (en) ; districte de Nitra ; Nyitra County (en) (–1920)
Població humana
Població	77.610 (2021) (759,39 hab./km²)
Geografia
Superfície	102,2 km²
Banyat per	riu Nitra
Altitud	167 m
Limita amb	Jelšovce ; Cabaj-Čápor
Dades històriques
Creació	826
17 abril 1664	Esdeveniment clau
17 abril 1664	Siege of Nitra (en)
Organització política
• Cap de govern	Marek Hattas (en) (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	949 XX, 950 50
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	037
Altres
Agermanament amb	Bački Petrovac (en) ; Zoetermeer ; Kroměříž ; Veszprém ; Sumi ; Kielce ; Gosford (en) ; Osijek ; České Budějovice ; Zielona Góra (1992–); Naperville (1993–); Gyeongju (2014–)
Lloc web	nitra.sk

Nitra és una ciutat de l'oest d'Eslovàquia que es troba al peu de la muntanya Zobor i s'estén al llarg del riu Nitra. Amb una població de 164.000 habitants (2022),^[1] i és la cinquena ciutat més gran d'Eslovàquia, després de Bratislava, Košice, Prešov i Žilina.

Nitra és juntament amb Bratislava la ciutat més antiga d'Eslovàquia i va ser el primer centre polític i cultural amb el qual va comptar el país. Avui dia, Nitra és la capital de la Regió de Nitra.

Descripció general[modifica]

Nitra s'ubica al peu de la muntanya Zobor (600 m.), a partir de la qual la serralada Tribeč s'estén cap al nord-est al llarg de 45 km. La muntanya, que és accessible mitjançant diversos camins i un telefèric, ofereix una impressionant vista de Nitra i els meandres del riu homòleg.

La regió de Nitra és sobretot agrícola, però la ciutat és econòmicament rellevant per la seva indústria mecànica de producció de peces i parts per a la indústria automobilística. També destaca la producció de targetes de crèdit per institucions bancàries tant eslovaques com europees. Altes indústries amb seu a Nitra pertanyen al sector de l'alimentació (cerveseria) o producció de mobles.

La companyia aèria Aero Slovakia té la seva oficina central a l'Aeroport de Nitra.

La ciutat compta amb dues universitats: la Universitat Eslovaca d'Agricultura, amb 10.297 estudiants; i la Universitat de Constantí el Filòsof, amb 13.684 estudiants.

Ciutats agermanades[modifica]

Nitra està agermanada amb:

Bački Petrovac a Sèrbia
České Budějovice a la República Txeca
Gosford a Austràlia
Guadalajara a Castella-La Manxa, Espanya

Història[modifica]

Les troballes arqueològiques més antigues de Nitra daten de fa uns 25.000-30.000 anys. La localitat ha estat habitada en tots els períodes històrics entre els últims 5.000-7.000 anys.^[2] Destaquen els assentaments de la cultura Nitra, el grup Brodzany-Nitra o el grup Lužianky de la cultura Lengyel.

La població de la cultura Madarovce havia construït la primera fortificació al turó del castell cap a l'any 1.600 aC. A l'edat del ferro, es va construir un gran fort al turó de Zobor i altres més petits al turó de Lupka ia Dražovce (700-500 aC).^[3] Es coneixen diversos assentaments celtes dels segles V-I. Els celtes van encunyar tetradracmes de plata conegudes com a monedes de tipus Nitra i probablement també van construir un fort a la localitat de Na Vŕšku. En època romana (segles I-IV d.C.) s'hi va establir la tribu germànica dels Quades,^[4] la qual possiblement en fou una possible capital (396 dC). El major assentament germànic del període migratori a Eslovàquia va ser descobert a Nitra-Párovské Háje.^[5]

Referències[modifica]

↑ «Nitriansky kraj (Slovakia): Districts, Towns and Municipalities - Population Statistics, Charts and Map». citypopulation.de. [Consulta: 7 agost 2022].
↑ «ARCHAEOLOGICAL SITES OF NITRA». nitra.eu, 2012. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 7 agost 2022].
↑ Werger, Marinus J. A.; Staalduinen, Marja A. van. Eurasian Steppes. Ecological Problems and Livelihoods in a Changing World (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-06-14, p. 259. ISBN 978-94-007-3886-7.
↑ Schehl, Franz A. W. SchehlFranz A. W.; Drinkwater, John Frederick DrinkwaterJohn Frederick. Quadi (en anglès). Oxford University Press, 2012-12-20. DOI 10.1093/acref/9780199545568.001.0001/acref-9780199545568-e-5467?. ISBN 978-0-19-954556-8.
↑ Steinhübel, Ján. The Nitrian Principality: The Beginnings of Medieval Slovakia (en anglès). BRILL, 2020-12-15, p. 13. ISBN 978-90-04-43863-7.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nitra

Nitra - Lloc web oficial
Galeria d'imatges de Nitra Arxivat 2009-04-15 a Wayback Machine.
Historical Imatges de Nitra Arxivat 2007-01-24 a Wayback Machine.
Development notícies, centres comercials, etc.

[1] «Nitriansky kraj (Slovakia): Districts, Towns and Municipalities - Population Statistics, Charts and Map». citypopulation.de. [Consulta: 7 agost 2022].

[2] «ARCHAEOLOGICAL SITES OF NITRA». nitra.eu, 2012. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 7 agost 2022].

[3] Werger, Marinus J. A.; Staalduinen, Marja A. van. Eurasian Steppes. Ecological Problems and Livelihoods in a Changing World (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-06-14, p. 259. ISBN 978-94-007-3886-7.

[4] Schehl, Franz A. W. SchehlFranz A. W.; Drinkwater, John Frederick DrinkwaterJohn Frederick. Quadi (en anglès). Oxford University Press, 2012-12-20. DOI 10.1093/acref/9780199545568.001.0001/acref-9780199545568-e-5467?. ISBN 978-0-19-954556-8.

[5] Steinhübel, Ján. The Nitrian Principality: The Beginnings of Medieval Slovakia (en anglès). BRILL, 2020-12-15, p. 13. ISBN 978-90-04-43863-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) NKC (1)
Bases d'informació	OSM (1)