Banská Štiavnica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banská Štiavnica
Plaça de la Trinitat
Plaça de la Trinitat
Estat
• Regió
Eslovàquia Eslovàquia
Banská Bystrica
Superfície 46.378 k². km²
Altitud 570 msnm
Població (2006)
  • Densitat
10.662
230 k² hab.
Coordenades 48° 27′ 29″ N, 18° 53′ 47″ E / 48.45806,18.89639
Codi postal 969 01
Web

Banska Stiavnica (en alemany: Schemnitz, en hongarès: Selmecbánya - sovint s'usa la forma abreujada Selmec) és una ciutat al centre d'Eslovàquia a la regió de Banská Bystrica, al centre d'una immensa caldera creada pel col·lapse d'un antic volcà. Per la seva mida, la caldera es coneix com a muntanya de Stiavnica. Banska Stiavnica té una població de més de 10.000 habitants.

És una ciutat medieval força conservada, antic comtat hongarès de Hont, en la línia de ferrocarril hngaresa Estztergom-Breznitz-Banská, 570m. s.n.m.(¹) A causa del seu valor històric, la ciutat i els seus voltants van ser nomenats per la UNESCO per a ser Patrimoni de la Humanitat el 11 de desembre de 1993.

La ciutat en si, es compon dels barris muntanyosos d'Hodritsch, Schüttrisberg, Steplitzhof, Oberfuchslos i Windschacht, i la vila de Belabánya, incorporada a Banská Štiavnica el 1868. Té tres esglésies catòliques, un Santuari (Mont Calvari), construït el 1744 en un turó basàltic, lloc de peregrinació, amb ermoses vistes panoràmiques; dos convents i un temple evangèlic. Entre els edificis més notables hi figuren l'antic castell i el nou castell, l'edifici de la direcció de Mines, l'Acadèmia de Silvicultura, el laboratori, etc.

Les pipes de fumar dargila de Banská Štiavnica durant molts anys van constituir un important article de comerç de la població. Aquesta conta entre els seus instituts d'ensenyança, a més de l'Acadèmia de Mineria i Silvicultura, fundats el 1760 per Maria Teresa I, amb un gimnàs dirigit pels Escolapis, un Liceu evangèlic i una Escola Normal.

Els principals productes de l'explotació minera del seu voltant són or, plata, plom i coure. Dues terceres parts del districte miner pertanyen a l'Estat; l'altra és propietat particular, pertanyent a la principalitat de la vila i a una companyia particular. Banská Štiavnica és la ciutat minera més antiga d'Hongria, datant aquesta riquesa de l'època romana.

Història[modifica | modifica el codi]

En el segle XIII fou elevada pel rei Béla IV a la categoria de ciutat lliure i poblada per colonitzadors flamencs i holandesos. En els segles XV i XVI els tallers de beneficiació de mineral foren cedits en arrendament als Fugger; però a finals del segle XVI la ciutat a causa de la Contrareforma, s'eslovaquitzà intensament, sent foragitats d'aquesta els alemanys, fins que el 1848 va prevaldre l'element magiar. Als voltants de la població hi els balnearis de Szkleno i Vihnye, molt freqüentats.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banská Štiavnica

Coord.: 48° 27′ 31″ N, 18° 53′ 35″ E / 48.458611111111,18.893055555556