Setge de Puebla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Puebla de 1863
Segona Intervenció Francesa en Mèxic
Pintura a l'oli de Jean-Adolphe Beaucé (1818 - 1875). Reconstrucció idealitzada de l'atac del General Bazaine al fort de San Javier durant el setge de Puebla el 29 de Març de 1863.
Pintura a l'oli de Jean-Adolphe Beaucé (1818 - 1875). Reconstrucció idealitzada de l'atac del General Bazaine al fort de San Javier durant el setge de Puebla el 29 de Març de 1863.
Dates 16 de març de 1863 - 17 de maig de 1863
Localitat Puebla, Puebla
Territori Mèxic
Resultat Victoria francesa
Bàndols
Mèxic República Mexicana França Segon Imperi Francès
Comandants
Jesús González Ortega
Felipe Berriozábal
Miguel Negrete
Porfirio Díaz
Tomás O'Horán
Luis Ghilardi
Élie-Frédéric Forey
Charles Abel Douay
François Achille Bazaine
Leonardo Márquez
Juan Nepomuceno Almonte
Forces
21.000 homes aprox. 35.000 homes aprox.

El Setge de Puebla va ser una acció militar que es produí del 16 de març al 17 de maig de 1863 a Puebla,[1] Mèxic, entre les forces de França, dirigides per Élie-Frédéric Forey, i l'Exèrcit d'Orient mexicà, comandat per Jesús González Ortega. Després de 62 dies de batalla cruenta que pràcticament va destruir la ciutat, les forces mexicanes van ser derrotades i això va fer possible l'avançada de les tropes franceses cap a Ciutat de Mèxic que portaria a l'establiment del Segon Imperi Mexicà.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Intervenció francesa a Mèxic

Després de ser derrotades a la batalla del 5 de maig de 1862, les forces franceses es van replegar cap a Veracruz per preparar una segona incursió en territori mexicà, mentre demanava l'enviament de reforços a París. A finals d'aquell any arribaren dues divisions sota el comandament del general Élie-Frédéric Forey, designat per substituir al comte de Lorencez, de manera que el total d'efectius va pujar fins a 28.000,[2] als quals se sumaren 7.000 mexicans comandats pels generals conservadors Juan Nepomuceno Almonte y Leonardo Márquez. Pel que fa a les divisions franceses, eren dirigides per Charles Abel Douay i per François Achille Bazaine. Aquest exèrcit es va posar en marxa cap a Puebla a principis de març de 1863, amb 56 canons i una reserva de 2.400.000 cartutxos[2] per a les armes portàtils.

Mentrestant, el general Jesús González Ortega havia assumit el comandament de l'Exèrcit d'Orient, després que Ignacio Zaragoza, qui havia comandat la victòria en la batalla del 5 de maig, hagués mort el 8 de setembre de 1862 de tifus (i no de febre tifoidea como popularment s'ha cregut).[3] Al març de 1863, Puebla era "l'emplaçament millor defensat de Mèxic".[2] amb una població de 80.000 persones, comptava amb una guarnició de 21.000 soldats, 170 canons i 18.000 armes portàtils. L'alt comandament de l'Exèrcit d'Orient havia promogut un pla de defensa basat en la construcció d'un sistema de forts, la fortificació de quatre zones de mançanes en el casc urbà i el turó, redients i parapets, així com línies interiors recolzades en edificis i temples. Als forts de Loreto i Guadalupe s'hi afegiren els de Santa Anita (també conegut com El Demòcrata), San Xavier o Iturbide, El Carmen o Hidalgo, la garita de Totimehuacán o Ingenieros, l'església de los Remedios o Saragossa, La Misericòrdia o Independència, el fotí del Señor de los Trabajos i la línia de Redients del Parral o Morelos.[4] Les forces estarien dirigides per alguns dels generals juaristes de major prestigi, com Felipe Berriozábal, Miguel Negrete, Porfirio Díaz, Tomás O'Horán i l'italià Luis Ghilardi.

El setge[modifica | modifica el codi]

Els francesos van prenendre la ciutat de Puebla en 17 de maig de 1863.[5]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Finalment la ciutat de Mèxic va caure en 10 de juny de 1863, iniciant el període conegut com el Segon Imperi Mexicà amb la coronació el 10 d'abril de 1864 de Maximilià I de Mèxic.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Delgado de Cantú, Gloria M. Historia de Mexico, Legado Historico Y Pasado Reciente (en castellà). Pearson Educación, 2004, p. 184. ISBN 9702605237. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Fernando del Paso:Noticias del Imperio México: Ed. Planeta/Conaculta,(1999) ISBN 968-406-925-1, pàg. 130
  3. Palou Pérez, Pedro Ángel. «Zaragoza, a 150 años de su muerte». [Consulta: 11 de setembre].
  4. Fuerte del Cerro de Loreto. México Real, 22/09/2011. 
  5. Cárabes Pedroza, J Jesús. Historia Activa de México (en castellà). Editorial Progreso, 1998, p. 287. ISBN 9706411704. 
  6. Díaz López, Lilia. Versión francesa de México: 1864-1867 (en castellà). Colegio de México, 1967, p. 201.