Josep Caixal i Estradé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Caixal i Estradé

1853 – 1879
Precedit per Simó de Guardiola i Hortoneda
Succeït per Salvador Casañas i Pagès

1853 – 1879
Precedit per Simó de Guardiola i Hortoneda
Succeït per Salvador Casañas i Pagès
Dades biogràfiques
Naixement 9 de juliol de 1803
El Vilosell, Garrigues
Catalunya Catalunya
Defunció 26 d'agost de 1879 (als 76 anys)
Roma
Professió eclesiàstic

Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d’agost 1879) fou Bisbe d’Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra. [1]

Realitzà la carrera eclesiàstica a Tarragona, on fou professor i nomenat canonge de la seu des de 1831 fins 1852. També fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Va fundar conjuntament amb Antoni Maria Claret i Clarà la Llibreria Religiosa l'any 1848. Impulsà la construcció de l’edifici del Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell el 1860. També va impulsar l'any 1861 la iniciativa del pare Manyanet per la construcció d’un temple a la Sagrada Família a Barcelona i va contribuir a la fundació de les congregacions religioses: Germanes de la Sagrada Família d'Urgell i Carmelites Tereses de Sant Josep. [2]

L'any 1866 dictà els Decrets de la Nova Reforma d’Andorra que van estendre el dret de votació als caps de casa de les Valls per a elegir el Consell General. Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban (Guiena, França). Assistí al Concili Vaticà I, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà en les discussions referents a la infal·libilitat del papa i a la constitució sobre l’Església.

D’ideologia carlina, s’enfrontà a les autoritats liberals. Durant el regnat d’Amadeu I representà la Província eclesiàstica Tarraconense, entre 1870 i 1872, al senat de Madrid on destacà per la defensa de la unitat catòlica d’Espanya. Proclamada la república el 1873, es traslladà a Andorra i després passà a Navarra per unir-se, com a vicari general castrense, als carlins alçats en armes. Col·laborà en la defensa del setge de la Seu d’Urgell de 1874 per part dels liberals. Una vegada fou ocupada la ciutat per Arsenio Martínez-Campos Antón, l'any 1875, Josep Caixal fou confinat a Alacant. Després anà a Roma però el govern espanyol li negà el permís de tornada. El papa Pius IX el nomenà noble romà i assistent al soli pontifici. Morí a Roma i fou enterrat a la Seu d’Urgell.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Caixal I Estradé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 maig 2014].
  2. «Taula rodona: El Bisbe Caixal i el seu entorn històric». Centre d'Estudis Locals del Vilosell, 15-7-2003. [Consulta: 13 maig 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]