Napoléon Louis Bonaparte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Napoléon-Louis Bonaparte.

Napoléon-Louis Bonaparte, príncep francès i altesa imperial (1804), príncep reial d'Holanda (1806) (en neerlandès Napoleon Lodewijk II), va néixer a París el 11 d'octubre del 1804[1] i va morir a Forlì (Itàlia) el 17 de març del 1831.[2] Va ser el segon fill del rei d'Holanda Lluís Bonaparte i d'Hortense de Beauharnais, filla de Joséphine de Beauharnais. Va portar el títol de Grand-duc de Berg del 1809 al 1815.

Es va casar amb la seva cosina Charlotte Bonaparte, filla de Joseph Bonaparte i de Julie Clary.

Adepte dels carbonaris, amb el seu germà Charles Louis Napoléon va contribuir a la causa de la unitat italiana tot participant en un complot a Roma el 1830 pel qual foren expulsats. El 1831, va prendre part a l'aixecament dels ducats centrals d'Itàlia. Va morir probablement en combat contra els austríacs i les tropes papals, a Forlì. Tanmateix, la causa exacta de la mort no es coneix amb certesa, car es va veure afectat en aquella època, juntament amb el seu germà, d'una epidèmia de xarampió.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Napoléon III, Eric Anceau, ed. Tallandier, 2008, p.27
  2. Napoléon III, Eric Anceau, ed. Tallandier, 2008, p.56
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Napoléon Louis Bonaparte