Palestrina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al compositor, vegeu Giovanni Pierluigi da Palestrina
Per a l'òpera, vegeu Palestrina (Pfitzner)
Palestrina
Escut de Palestrina
(En detall)
Localització
Palestrina situat respecte Itàlia
Palestrina
Vista panoràmica des del palau Colonna Barberini
Vista panoràmica des del palau Colonna Barberini
Estat
• Regió
• Província
Flag of Italy.svg Itàlia
Laci
Roma
Superfície 46'85 km²
Altitud 450 msnm
Població (2013)
  • Densitat
21,320[1] hab.
Coordenades 41° 50′ 0″ N, 12° 54′ 0″ E / 41.83333°N,12.90000°E / 41.83333; 12.90000Coord.: 41° 50′ 0″ N, 12° 54′ 0″ E / 41.83333°N,12.90000°E / 41.83333; 12.90000
Codi postal 00036 (Capoluogo, Valvarino)

00030 (Carchitti)

Codi telefònic 06
Codi ISTAT 058074
Codi cadastral G274
Patró sant'Agapito màrtir, Santa Rosalia
Festes majors 18 d'agost
Agermanament Q262684
Bièvres
Web
Carrer del poble

Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la província de Roma, al Laci (Itàlia). Correspon a l'antiga Praeneste romana.

És la ciutat nadiua de l'escriptor romà del segle III Claudi Elià i del gran compositor del segle XVI Giovanni Pierluigi da Palestrina.

Situació[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Palestrina es troba en els vessants de la muntanya Ginestro, un cim de la serralada Prenestini, entre les conques dels rius Lot i Aniene. El districte és d'orografia heterogènia, ja que passa de 600 metres sobre el nivell del mar a la zona de Scacciati, fins als 300 m.s.n.m. a la part més baixa de la vall.

Localitats veïnes[modifica | modifica el codi]

Palestrina limita amb els següents municipis: Artena, Castel San Pietro Romano, Cave, Gallicano nel Lazio, Labico, Rocca di Cave, Rocca Priora, Roma, San Cesareo, Valmontone, Zagarolo

Organització[modifica | modifica el codi]

Posició de Palestrina dins la província de Roma

Té dues subdivisions administratives o pedanies: Carchitti i Valvarino, separades entre elles prop d'un quilòmetre, i connectades amb el centre de la ciutat amb la carretera SP57/a, aquest tram de carretera es coneix amb el nom de "via degli Olmi", pels arbres que hi han:

  • Carchitti, té 1.753 habitants i és la més populosa. Situada a redós dels turons anomenats Colli Albani i en la proximitat de l'autovia A-1.
  • Valvarino, sorgeix a la vora de la carretera estatal 6 (Via Casilina), en les proximitats de la Vall Varina, i té uns 420 habitants. En aquesta zona està situada l'estació de ferrocarril, que pertany a la línia Roma-Cassino-Napoli, la qual va ser tancada els anys 1970.
  • Altres barris del municipi són: Colle del Vescovo, Colle dell'Oro, Colle Doddo, Fontanavazza, Muracciola, Quadrelle, Sterpara i Torre.

Història[modifica | modifica el codi]

Campanar de l'església de Sant'Agapito
Pou i cavea del Santuari de Fortuna
Porta del Sol

L'actual Palestrina està construïda sobre l'antiga Praeneste, famosa ciutat del Laci pel seu santuari dedicat a la deessa Fortuna Primigenia,[2] datada segons els estudis més recents en les últimes dècades del segle II aC. Les troballes arqueològiques més antigues indiquen que l'indret ja havia estat habitat al segle VIII aC, poc abans que Itàlia comencés a rebre influències d'altres pobles de l'est del mediterrani. Hi ha nombroses llegendes que narren la seva fundació. Estrabó citava com a fundador a dos possibles candidats: Telègon, un dels fills d'Odisseu, engendrat amb Circe; o potser Prainestos ("el de les moltes corones"), nebot d'Ulises i fill del rei del Laci.[2]Però segons Virgili la fundació de Palestrina seria deguda a Ceculo, suposat fill del déu Vulcà que hauria quedat cec per haver-se ficat a prop d'alguns incendis. Roma va conquerir la ciutat amb l'ajut dels seus aliats de la lliga llatina, tot i que Palestrina havia oposat una forta resistència, fins i tot arribant a cercar suport en els gals. El domini de la ciutat era desitjat per ser un enclavament estratègicament important de la vall del Sacco, un lloc de pas obligat entre el Laci i la Itàlia meridional.[2] Senyals de l'antic floriment de la ciutat eren: el seu fòrum, la monumentalitat del santuari i oracle dedicat Fortuna Primigenia. Aquest temple és una de les obres mestres de l'arquitectura romana de l'època republicana, amb unes terrasses panoràmiques d'influència hel·lenística, però realitzat aprofitant la tècnica italiana del ciment. L'any 90 aC la ciutat va obtenir la ciutadania romana. Amb la guerra civil del 82 aC, els palestrins van pendre part per Gai Mari el Jove on hi va morir durant un setge.[2]Luci Corneli Sul·la va fer exterminar tots els ciutadans mascles i hi va instal·lar una colònia militar. Algunes inscripcions trobades són testimoni de l'esdeveniment. Palestrina també va ser un dels llocs d'estiueig preferits de l'emperador August juntament amb Lanuvium i Tibur.[3] A partir de l'edat mitjana va ser la seu d'una diòcesi suburbicana.[nota 1] Van adoptar com a patró a sant Agapito màrtir. El seu bisbe era un dels cardenals al servei del Papa. Quan la Família Colonna va prendre possessió de la ciutat, va involucrar els seus habitants en les disputes contra el papat, portant desastroses conseqüències.

Al segle XVI va néixer el compositor Giovanni Pierluigi qui, amb el seu saber va fer famós el nom de la ciutat, adoptat com a cognom.

A partir de finals del segle XIX, a causa d'una carestia que va colpir els pobles de muntanya, un grup de camperols procedents de Capranica Prenestina es van establir a Palestrina, formant el que avui dia és la barriada de Carchitti, on es van dediacar al conreu de les maduixes. Des del 1969 se celebra cada any a Carchitti la Fira de la maduixa.

El 1849, durant la unificació italiana, el tinent Luigi Cucelli es va destacar a Palestrina donant suport la retirada de Roma de Giuseppe Garibaldi, en fallar el seu projecte republicà.

El 1944 la vella ciutat va ser destruïda pels bombardejos, però la destrucció dels edificis va treure a la llum l'antic santuari republicà i altres construccions que estaven amagades a baix dels edificis en ús. En l'actualitat continuen fent-se estudis arqueològics.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

  • Catedral de Sant'Agapito màrtir
  • Església de Santa Rosalia
  • Església i convent de Sant Francesc
  • Església de Sant Antoni Abat
  • Església de la Santa Creu
  • Església de Santa LLúcia
  • Església de Santa Maria in villa
  • Església de Santa Maria de l'àguila
  • Església de Sant Joan Baptista
  • Església de Sant Egidi
  • Església de Sant Geroni
  • Museu Diocesà Prenestí d'Art Sacra( Palau Bisbal)
  • Església de la Santíssima Anunciació
  • Església de la Sagrada Família
  • Església de la Mare de Déu de la Gràcia
  • Església del Beat Joan Pau II
  • Església de la Mare de Déu de la Restauració

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Porta del Sol
  • Porta Sant Cesareo
  • Porta Sant Martí
  • Porta de les Monges
  • Estàtua de Giovanni Pierluigi da Palestrina, obra de l'escultor Arnaldo Zocchi
  • Monument als Caiguts, obra de l'escultor Vincenzo Parisi, amb corona en bronze de l'escultor prenestí Francesco Coccia
  • Font del Pupazzo
  • Font del Borgo
  • Font Ceciliana
  • Parc Barberini
  • Parc Giacomo Matteotti
  • Antic escorxador comunal

Llocs arqueològics[modifica | modifica el codi]

Andrea Palladio, Vista reconstructiva del temple de Fortuna Primigenia a Palestrina
Santuari de Fortuna Primigenia, vista de l'emicicle
  • El Santuari de Fortuna Primigènia:

El temple s'articula en una sèrie de terrasses artificials col·locades sobre el pendent rocallós. Sobre la "Terrassa dels semicercles", just al davant de l'exedra, s'hi conserva un pou que ha estat identificat com un en el qual, segons Ciceró, el noble Numerius Sufficio hauria trobat el sorti (destí), unes taules de fusta on estava dibuixat el futur.

Probablement l'oracle estaria acompanyat d'una dona, que es mantindria amagada a l'ombra del pou. Un nen era ficat a l'interior del pou, el qual tan aviat sentia la resposta, sortia i escrivia o dibuixava la resposta que havia sentit sobre la tauleta de fusta coneguda amb el nom de sorti.

Àrees naturals[modifica | modifica el codi]

  • Vall de la Cannucceta, biotip d'àrea protegida, font de matèries primeres emprades en obres romanes i renaixentistes.

Societat[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Segons les fonts estadístiques dels darrers anys, Palestrina ha anant augmentant en població de forma progressiva, passant dels 5.979 habitants el 1871 als 20.498 censats l'any 2011.

Llengües i dialectes[modifica | modifica el codi]

Al municipi de Palestrina es parla el dialecte palestrinès, que és estructuralment semblant al que es parla a Roma però amb algunes diferència en algunes paraules, ús dels temps verbals i construcció gramatical. Un exemplo:

Italià standard Variant de Roma Variant de Palestrina
Il lupo Er lupo Lo lope
Ci sono andato Ce so 'nnato Ce 'sò ìto
Il bambino Er regazzino Lo bardasso

Estrangers residents[modifica | modifica el codi]

Segons les dades estadístiques del ISTAT[5] a 31 desembre del 2010 la població de residents estrangers era des 2.291 persones. La nacionalitat més representativa en base al percentatge sobre el total de la població eren:

Romania 1.471 (6,9%)

Albània 288 (1,3%)

Institucions i associacions[modifica | modifica el codi]

L'hospital cívic "Esposos Bernardini".

Festes i Tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Festival de Giglietto: Celebrat el primer cap de setmana d'agost a Monti-Prenestini. Hi ha degustacions de cuina local, concerts i mercat d'artesania.
  • Festa patronal en honor a sant'Agapito (18 agost). Amb competicions de palio, durant el qual quatre participants prenen el nom de les antigues portes de la ciutat i s'enfronten en diverses proves, la més important és la nomenada "giostra della scifa", En aquesta prova es tracta d'enfilar un asta en una anella, mentre s'està muntat a cavall i prendre-la al vol. Es fa a més una processó pels carrers de la ciutat amb les relíquies del sant.
  • Festa de Sant Antoni Abat: Celebrada el 17 de gener amb una desfilada de carros, animals i màquines de treball agrícola.
  • El Focaraccio(foguerada) de Sant Josep: El 19 de març.
  • Festa de la Mare de Déu del Carme: Celebrat amb una gran processó el diumenge més proper al 16 de juliol.
  • Festa de la Mare de Déu del Roser: Celebrat amb una processó el primer diumenge d'octubre.

Música[modifica | modifica el codi]

Giovanni Pierluigi de Palestrina

La ciutat de Palestrina té una gran vocació musical: a més de ser el lloc de naixement del famós compositor Giovanni Pierluigi da Palestrina, és des del 2008, lloc de celebració del Festival Internacional de Polifonia i Música Antiga.

Hi ha una escola d'ensenyaments de grau mitjà que va ser la primera d'Itàlia en acollir el projecte de "Scuola Media ad indirizzo musicale", amb cusos curriculars de flauta travessera, guitarra, violí i piano.

Les cerimònies religioses d'importància diocesana són animats per la coral de la Diòcesi de Palestrina.

Les cerimònies civils són acompanyades per l'Associació Musical Bandística "Giovanni Pierluigi da Palestrina", que des del 1824 compagina la seva activitat concertística amb les activitats d'ensenyament a la pròpia l'Ecola Musical, i promovent l'estudi i l'exercici de la música.

Hi ha nombroses institucions de música coral:

  • Coral polifònica Città del Palestrina
  • Coral polifònica Praenestine Voces
  • Coral parroquial de la Sagrada Família
  • Coral parroquial Sant Francesc Saverio

També hi ha moltes associacions i escoles musicals de gènere divers.

Esdeveniments musicals[modifica | modifica el codi]

  • Festival musical Nel Nome del Rock
  • Palio di S. Agapito
  • Fira del lliri, el primer cap de setmana d'agost.
  • L'Albatros Città di Palestrina, Premi i Festival per la literatura de viatges; iniciat el 1998, que té lloc durant el mes de juny.
  • Fira de la Maduixa

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. diòcesi suburbicana era el nom de les divisions territorials a càrrec de l'església catòlica que estaven a prop de la ciutat de Roma

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dato Istat
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3  Estrabó, Geografia, V, 3,11.
  3. Suetoni, Augustus, 72
  4. F. Coarelli: "I santuari del Lazio in età repubblicana", Roma 1987, pp. 35-84.
  5. Statistiche demografiche ISTAT

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palestrina Modifica l'enllaç a Wikidata