Vil·la Mèdici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Vil·la Mèdici

La vil·la Mèdici (en italià Villa Medici) és un palau situat al turó del Pincio, a Roma. Acull des del 1803 l'Acadèmia de França a Roma.

Història[modifica | modifica el codi]

La Vil·la Mèdici va ser construïda per encàrrec del cardenal Giovanni Ricci de Montepulciano pels volts del 1544, obra dels arquitectes Giovanni Lippi i el seu fill Annibale, damunt l'emplaçament dels antics jardins de Lucul. Es diu que també hi va participar Giacomo della Porta.

Fou adquirida el 1576 pel cardenal Ferran de Mèdici, qui, fins al 1587 (any en què va esdevenir Gran Duc de Toscana), fa executar els projectes de Bartolomeo Ammannati. El cardenal es fa representar a la cambra dita de les Muses com a Júpiter regnant sobre les arts pel pintor Jacopo Zucchi.

El jardí de la Vil·la Mèdici,
obra de Velázquez

De fet, la vil·la fou habilitada per servir com a «sala de tresors» de la seva col·lecció d'obres d'art, entre les quals hi havia antiguitats clàssiques, pintures o estàtues de bronze, moltes de les quals van ser exposades a la façana, com el Mercuri del Giambologna.

Va enriquir-la amb set hectàrees de jardins plantats amb pins, xiprers i alzines i decorats amb escultures que fan recordar el palau Spada. Moltes d'aquestes escultures actualment es conserven en museus i han estat substituïdes per còpies, com l'esmentat Mercuri del Giambologna o bé les Niòbides, d'origen grec. A l'extrem nord, se situa l'studiolo (o petit estudi), decorat amb frescos murals de temàtica animal.

Davant de l’entrada, una terrassa ofereix una vista panoràmica sobre Roma. El 1587, el cardenal Ferran de Mèdici va fer-hi construir una font, la qual es troba com a tema principal d’un quadre de Camille Corot: La Vasque de la villa Médicis (1828). Segons una llegenda, la bola situada al centre de la font és una bala de canó disparada des del castell de Sant'Angelo sobre la vil·la per la reina Cristina de Suècia, coneguda pel seu gust per les bromes. D'aquesta manera, segons es diu, hauria volgut despertar l'amo de la casa per convidar-lo a una partida de caça...

El 1737, amb l'acabament de la línia hereditària dels Mèdici, la vil·la passa a Francesc III de Lorena, nou Gran Duc de Toscana. El seu fill, l'emperador Leopold II d'Habsburg-Lorena, decidirà el 1789 de transferir una gran part de la col·lecció artística de la vil·la als Uffizi o al Museu Arqueològic de Florència, pel que fa a les antiguitats clàssiques...

Arran de la creació del Regne d'Etrúria, el 1803 Napoleó hi transfereix l'Acadèmia de França a Roma. En aquella època, la vil·la i els seus jardins es trobaven en un estat lamentable i es van haver de restaurar per tal d'acollir els guardonats amb el Prix de Rome, l'estada dels quals es desenvolupa encara avui dia a la vil·la.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 54′ 28.8″ N, 12° 28′ 58.8″ E / 41.908000°N,12.483000°E / 41.908000; 12.483000

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la Mèdici