Museus Capitolins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma

Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) són el museu municipal més important de la ciutat de Roma. Es parla de «museus», en plural, ja que al recull originari d'escultures antigues el papa Benet XIV, al segle XVIII, hi va afegir la Pinacoteca, de temes essencialment romans.

Història[modifica | modifica el codi]

La seu històrica dels Museus Capitolins està constituïda pel Palazzo dei Conservatori i el Palazzo Nuovo, dos edificis situats a la plaça del Capitoli l'un davant de l'altre, a banda i banda de l'Ajuntament, projectats tots dos per Miquel Àngel igual com tota la plaça.

El Palazzo dei Conservatori, edifici originari del museu, a l'altra banda de la plaça, obra de Miquel Àngel

La creació del museu podríem dir que es remunta al 1471, quan el papa Sixt IV va donar a la ciutat una col·lecció d'importants escultures de bronze provinents del Laterà (entre els quals la Lloba capitolina), que va fer col·locar al pati del Palazzo dei Conservatori i a la plaça del Capitoli, amb la qual cosa es tracta del museu públic més antic del món.

La col·lecció d'antiguitats es va anar enriquint amb el temps per mitjà de les donacions de diversos papes (Pau III o Pius V, que volia expulsar del Vaticà les escultures paganes), i es va poder exposar millor arran de la construcció del Palazzo Nuovo el 1654. Des de llavors el museu ha crescut notablement, i inclou no tan sols testimonis de l'època romana notables tant quantitatitativament com qualitativament (estàtues, inscripcions, mosaics), sinó també obres d'art medieval, del Renaixement i barroc.

El museu fou obert al públic per voluntat del papa Climent XII quasi un segle més tard, el 1734. El seu successor, Benet XIV, va inaugurar la Pinacoteca capitolina, amb l'adquisició de les col·leccions privades de les famílies Sacchetti i Pio.

Arran de les excavacions dutes a terme després de la unificació italiana per condicionar Roma com a nova capital, va sorgir una gran quantitat de nous materials que, recollits en el Magatzem Arqueològic Municipal (Magazzino Archeologico Comunale), tot seguit anomenat Antiquarium, es van anar exposant parcialment als Museus Capitolins.

El 1997 se'n va obrir una nova secció, separada dels Museus originaris, a l'antiga Central Termoelèctrica Giovanni Montemartini, al barri Ostiense, que ha donat com a resultat una curiosa fusió entre arqueologia industrial i clàssica.

Col·leccions i obres exposades[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Venere Esquilina
El Gal moribund
La nova remodelació entorn dels fonaments del Temple de Júpiter
Estàtua de Dionís, a la Central Montemartini


Les col·leccions històriques dels Museus Capitolins són:

  • la Pinacoteca, provinent inicialment de la col·lecció de la família dels marquesos Sacchetti i dels prínceps Pio di Savoia;
  • la Protomoteca, col·lecció de bustos d'homes il·lustres que el papa Pius VII va fer dur des del Panteó fins al Capitoli el 1820;
  • la Collezione Castellani, donada per l'orfebre i col·leccionista romà Augusto Castellani a la segona meitat del segle XIX, constituïda per materials ceràmics arcaics (dels segles VIII al IV aC), predominantment etruscos, però també de procedència grega i itàlica;
  • el Medagliere Capitolino, la col·lecció municipal de monedes, medalles i joies, constituïda el 1872 i oberta al públic el 2003.

Segurament, l'obra més famosa del museu és l'estàtua eqüestre de Marc Aureli; la que hi ha al centre de la plaça del Capitoli és una còpia, mentre que l'original, recentment restaurada, ara s'ha col·locat a la nova sala de vidre anomenada l'Exedra de Marc Aureli (Esedra di Marco Aurelio), dins l'anomenat Giardino Romano, darrere el Palazzo dei Conservatori.

Al Palazzo Nuovo, a més a més de l'estàtua de l'emperador Adrià del segle II dC, s'hi poden admirar, entre d'altres, el Discòbol, original grec del qual només es conservava el tronc, transformat per l'escultor francès Pierre-Étienne Monnot en un guerrer ferit; l'estàtua del Gal moribund, obra romana del segle III dC, còpia d'un original grec; el Faune vermell, trobat a Tívoli a la vil·la d'Adrià, i un bellíssim mosaic trobat a la mateixa vil·la i conegut com el Mosaic dels coloms.

La visita a l'altre edifici dels Museus Capitolins, el Palazzo dei Conservatori, està compresa en el mateix bitllet de l'entrada; s'hi pot accedir també per la plaça o bé a través d'una galeria subterrània (l'anomenada Galleria di congiunzione, és a dir, «galeria de connexió») excavada a la dècada del 1930 i que actualment alberga la Galleria Lapidaria (on s'exposen tota mena d'incripcions romanes), que alhora dóna accés al Tabularium del Capitoli i uneix tots dos edificis. Aquí es troba la pinacoteca del museu, al catàleg de la qual hi ha el famós quadre de Sant Joan Baptista, obra de Caravaggio.

A l'antic edifici dels conservatori, els magistrats de la ciutat, s'hi troba també el símbol de la ciutat, l'escultura de bronze de la Lloba Capitolina, durant molt de temps considerada una obra etrusca del segle V aC i que recentment s'ha descobert que es remunta tan sols al segle XII; probablement, l'estàtua originària no incloïa els bessons llegendaris Ròmul i Rem, que sembla que hi foren afegits al Renaixement. L'estàtua colossal de Constantí, les restes de la qual es troben al pati, és del segle IV dC.

Una obra mestra de l'escultura medieval és el Retrat de Carles I d'Anjou d'Arnolfo di Cambio (1277), el primer retrat versemblant d'un personatge vivent esculpit a Europa que ens ha arribat més enllà de l'època postclàssica.

Grande Campidoglio[modifica | modifica el codi]

El desembre del 2005 es va inaugurar una nova ala amb una sala de vidre, la ja esmentada Esedra di Marco Aurelio, que incrementa l'espai expositiu dels Museus Capitolins. Amb la cobertura de l'antic Giardino Romano, s'ha obtingut aquest nou espai que allotja l'estàtua de Marc Aureli, els fragments de l'estàtua colossal de bronze de Constantí i l'estàtua d'Hèrcules. El projecte és obra de Carlo Aymonino i també preveu la nova remodelació dels fonaments del Temple de Júpiter Capitolí.

A les sales adjacents s'han col·locat les vitrines de la Collezione Castellani, donada a l'Ajuntament per Augusto Castellani.

L'obertura d'aquesta nova ala forma part d'un projecte més ampli de remodelació i ampliació del museu (l'anomenat Grande Campidoglio, o «Gran Capitoli»), arran del qual s'ha arranjat la Galleria Lapidaria (tancada feia uns quants anys per treballs de reestructuració), s'ha adquirit el Palazzo Clementino per instal·lar-hi el Medagliere Capitolino (la col·lecció de numismàtica) i s'ha remodelat el Palazzo Caffarelli.

La Central Montemartini[modifica | modifica el codi]

El 1997, a causa de greus problemes de filtracions d'aigua i d'humitats, es van haver de tancar al públic la Galleria Lapidaria i diverses parts del Palazzo dei Conservatori; per permetre les tasques de restauració, centenars d'escultures foren traslladades a algunes sales de l'antiga central elèctrica Montemartini, situada a la Via Ostiense, on se'n va muntar una exposició. La col·lecció inclou 400 estàtues romanes, juntament amb inscripcions i mosaics. La major part de les peces exposades són les d'adquisició més recent, provinents de les excavacions dutes a terme després de la unificació italiana, sobretot dels antics horti romans.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 53′ 35″ N, 12° 28′ 57″ E / 41.89306,12.48250

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museus Capitolins