Summa Teològica
La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval. Fou concebuda com un sumari o compilació de tot el coneixement teològic del cristianisme, i tracta els temes centrals en una estructura cíclica: Déu, la creació de Déu, l'Home, el propòsit de l'Home, Crist, els Sagraments, i un altre cop Déu. La part més coneguda de l'obra són les Quinquae viae, o les cinc vies d'Aquino per demostrar l'existència de Déu.
Tomàs d'Aquino la composà els darrers anys de la seva vida, i la deixà inacabada. Fou completada pels seus deixebles pòstumament.
Taula de continguts |
Contingut [modifica]
La Summa està composta articles que responen tots a la mateixa estructura:
- Utrum: Es planteja una pregunta o dubte teològic, sempre començant amb la formula "utrum".
- Videtur quod non: S'enumeren una sèrie d'arguments contraris a la resposta es conclourà (que encara no s'ha enunciat). La primera de les objeccions ve precedida per "videtur quod non" (No sembla que...), i les següents per "praeterea" (a més a més...)
- Sed contra: Es rebaten els arguments anteriors amb una rèplica breu que sempre comença amb "sed contra" (d'altra banda). Sovint aquesta rèplica és simplement una cita bíblica o d'alguna eminència reconeguda que suporta la conclusió final.
- Respondeo: En la que s'argumenta i es clarifica la resposta o conclusió a la qüestió plantejada.
- Ad: Finalment es dóna resposta una per una a les objeccions plantejades al videtur quod non, numerant-les segons la fòrmula ad primum, ad secundum, etc. (en primer lloc, en segon lloc,...)
Algunes de les conclusions destacades de la Summa [modifica]
- La teologia és la més important i infal·lible de les ciències, ja que la seva font és el coneixement diví que no pot ser enganyat. (Part I, Qüestió 1)
- A través del raonament es pot demostrar l'existència de Déu i la seva natura simple, eterna, omniscient i totpoderosa. (Part I, Qüestió 2)
- Existeixen els principis de guerra justa (Part II de II, Qüestió 40) i llei natural. (Part I de II, Qüestió 91)
- També és immoral vendre quelcom per un valor superior o inferior al seu preu just. (Part II de II, Qüestió 78)
- Cobrar interessos als préstecs és immoral, doncs és cobrar dues vegades pel mateix. (Part II de II, Qüestió 78)
- La vida contemplativa és superior a la vida activa, però encara és millor la vida contemplativa que també du a terme accions per atraure a d'altres a la vida contemplativa i comparteix els fruits de la seva contemplació.
- Ser un monjo és preferible a estar casat, i en moltes vessants encara més preferible a ser un sacerdot, però és inferior a ser un bisbe. Tant els monjos com els bisbes es troben en un estat de perfecció. (Part II de II, Qüestió 182)
- Tot i que els jueus van entregar Jesús a la mort, van ser els gentils que el van matar, presagiant com la salvació començaria pels jueus i després s'escamparia entre els gentils. (Part III, Qüestió 47)
Eminències citades a la Summa [modifica]
A més de la Bíblia, per justificar les conclusions a les diverses qüestions (sed contra) Sant Tomàs cita altres autors de prestigi indiscutible l'autoritat dels quals també considera irrefutable. Es refereix a molts d'ells a través d'un sobrenom:
- El Filòsof (Aristòtil). Considerat pels teòlegs medievals com el filòsof més erudit, la seva autoritat era indiscutible. Els escolàstics intentaven usar la seva terminologia i el seu sistema lògic per les seves investigacions teològiques.
- El Comentarista (Averrois). Va ser un dels primers comentaristes a l'obra d'Aristòtil, i tot i ser àrab les seves anotacions sovint eren traduïdes al llatí per ser publicades juntament amb l'obra del Filòsof.
- El Teòleg (Agustí d'Hipona), considerat aleshores el teòleg més important de tots els temps.
- El Mestre (Pere Llombard). Era l'autor de les Sentències, el text de teologia dominant a l'època en els que s'analitzaven els escrits dels Doctors de l'Església.
- L'expert legal o "iurisperitus" (Ulpià). Jurista romà que recopilà el dret existent. La seva obra apareix de forma prominent al Digesta.
- Dionís (Pseudo-Dionís l'Aeropagita). Teòleg anònim que afirmava haver estat deixeble de Sant Pau i que a l'època s'identificava amb el Dionís l'Aeropagita que apareix a Fets 17:34. Investigacions posteriors indiquen que l'autoria de les obres dataria de finals del segle V o principis del VI.
Altres autors citats a la Summa inclouen els filòsofs islàmics Avicenna (Ibn Sina) i Algatzell (al-Ghazali), i el rabí jueu Maimònides (Moshé ben Maymon).
Estructura [modifica]
Tomàs d'Aquino va estructurar la Summa Teològica de manera que seguís l'ordre de la història del cosmos i el sentit de la vida d'acord amb la seva concepció. Aquest ordre seria cíclic i començaria amb Déu i la seva creació, que arriba al seu punt culminant amb l'home. Per que l'home pogués dur una vida plena era necessari apropar-se a Déu, i per això Déu es va fer home. Per viure d'acord amb Crist es van instituir els Sagraments, que permeten retornar a Déu.
D'aquesta manera, les tres parts amb que es divideix la suma són:
- Primera part (Prima Pars)- Teologia: La natura i existència de Déu, la creació del món, els àngels, la natura de l'home.
- Segona part (Secunda Pars)- Ètica
- Primera part de la segona part (Prima Secundae): Principis generals de moral.
- Segona part de la segona part (Secunda Secundae): Casos particulars de moral, descrivint vicis i virtuts concrets.
- Tercera part (Tertia Pars)- Crist: La persona i obra de Crist, els Sagraments, la fi del món. (Aquesta part restà inacabada per Sant Tomàs).
Enllaços externs [modifica]
- Text complet de la Summa Theologiae on llatí original.
