Pseudo-Dionís l'Aeropagita

De Viquipèdia

Pseudo-Dionís l’Aeropagita, o simplement Pseudo-Dionís, és un teòleg i filòsof anònim de finals del segle V o principis del VI l’obra del qual va ser incorrectament atribuïda a Dionís l'Aeropagita, el convers atenenc de Sant Pau mencionat a Fets 17:34. Històricament l’autor s’havia identificat amb l’Aeropagita perquè afirma haver estat deixeble de Sant Pau.

Entre les seves obres (denominades “Corpus Aeropagiticum”) s’hi troben Noms Divins, Jerarquia Celestial, Teologia Mística, i diverses epístoles. Altres obres seves, com Guies Teològiques, s’han perdut. Els seus textos són de caire místic i mostren una forta influència neoplatònica.

[edita] Autoria

Durant l'edat mitjana es considerava a Dionís l'Aeropagita i a Sant Denís de França la mateixa persona, creient que després de la conversió per Sant Pau, l’Aeropagita havia viatjat a França on predicà i fou martiritzat. La confusió entre aquestes dues figures històriques es va complicar encara més amb la identificació de l’Aeropagita com a autor de les obres de Pseudo-Dionís.

Als voltants de l'any 1121, Pierre Abélard, un monjo bendedictí de l’Abadia de Sant Denís (al nord de París) va estudiar amb detall la vida del seu sant patró i va esclarir les tres identitats diferents. La resta de monjos no van rebre bé l’aparent rebaixa de l’estatus de Sant Denís, i Abélard no romangué gaire temps més a l’abadia.

L'humanista florentí Lorenzo Valla (mort 1457), en els seus comentaris al Nou Testament, va aportar contribuïr significativament a establir que l’autor del Corpus Aeropagiticum no podia ser el convers de Pau, tot i que no va ser capaç d’identificar l’autor real de les obres.

La visió de Valla sobre l'autoria va ser acceptada i publicada per Erasme a partir del 1504, fet pel qual fou criticat per alguns teòlegs catòlics. Durant el segle XIX també l'Església va acceptar que el Corpus no havia pogut ser escrit per un contemporani de Pau i que l’afirmació era una tan sols una llicència de l'autor.