László Lajtha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLászló Lajtha

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Lajtha László Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Leitersdorfer János László Modifica el valor a Wikidata
30 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Farkasréti, 8/3-1-157/158 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt
Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1913) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, etnomusicòleg, professor d'universitat, recol·lector de la música popular, pedagog musical, director d'orquestra, musicòleg, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Música Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVictor von Herzfeld, Árpád Szendy i Vincent d'Indy Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLászló György Lajtha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weblajtha.heritagehouse.hu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0482075 Musicbrainz: 24d6fe1b-b874-4fba-b11b-96084f284dc4 Discogs: 1330812 IMSLP: Category:Lajtha,_László Allmusic: mn0002051191 Find a Grave: 92099040 Modifica el valor a Wikidata

László Lajtha, nascut László János Leitersdorfer (Budapest, 30 de juny, 1892[1] – Idem. 16 de febrer, 1963), va ser un compositor hongarès guanyador del premi Kossuth, investigador de música popular i professor de música.

Biografia[modifica]

Lajtha era fill del comerciant Lipót (Pál) Leitersdorfer (1861–1939)[2] i Ida Wiesel. Els seus avis paterns eren Dávid Leitersdorfer i Terézia Ungár. Va ser alumne de Viktor Herzfeld i Árpád Szendy a l'Acadèmia de Música Ferenc Liszt. Va continuar els seus estudis musicals a Leipzig (1910), Ginebra (1911) i diverses vegades a París, on va ser alumne de Vincent d'Indy. El 1913 es va doctorar en economia a la Universitat de Budapest, i el mateix any es va convertir en el guardià de la biblioteca d'instruments del Museu Nacional Hongarès. Va començar a col·leccionar música popular a principis dels anys 1910, en col·laboració amb Bartók i Kodály. També va ser director del Museu d'Etnografia durant un temps. Des del 1919 va ser professor de la Música Nacional, i del 1945 al 1949 el seu director, on entre els seus alumnes hi havia János Ferencsik, Vilmos Tátrai, János Starker i András Kórodi.

El 22 d'abril de 1919 es va casar amb Emília Róza Stefánia Hollós a Terézváros, Budapest.[3]

Agraïments, premis[modifica]

El 1951 va rebre el premi Kossuth, no com a compositor, sinó per col·leccionar música popular. Al principi no va voler acceptar el premi, però ho va acceptar igualment, per por que es posar-se en problemes per rebutjar-lo. Va repartir el premi que va rebre entre músics encara més pobres. El 1955, va ser elegit membre corresponent de l'Acadèmia Francesa.

L'any 2001 va rebre un premi pòstum al patrimoni hongarès.

El 30 de juny de 2015, aniversari del seu naixement, la seva estàtua va ser inaugurada al Jardí Károlyi de Budapest, creada per l'escultor Péter Gálhidy.[4]

Obra musical[modifica]

Per consultar la seva llarga llista de les seves principals obres musicals, aneu a la seva pàgina de la Viquipèdia hongaresa.

Els seus escrits, treballs científics[modifica]

Volums independents, articles, estudis sobre música popular i altres temes musicals. Volums:

  • Gameland. Amb els dibuixos d'Imré Molnár i Jenő Horváth. 1929 (reedició: 1990)
  • 300 cançons populars hongareses. Manuscrit (latent?, perdut?)
  • Monografies de música popular Col·lecció I. Szépkenyerűszentmárton 1954
  • Monografies de música popular II. Col·lecció Széki 1954
  • Monografies de música popular III. Col·lecció Kőröspatak 1955
  • Monografies de música popular IV. Cançons de vetlla del comtat de Sopron 1956
  • Monografies de música popular V. Danses i melodies transdanubianes I. 1962
  • Monografies de música popular VI. Danses i melodies transdanubianes II. 2005
  • Escrits recollits de László Lajtha; nota de premsa, nota bibliogràfica. Melinda Berlász; Acadèmic, Budapest, 1992
  • Sense avantpassat i descendent. Escrits de László Fábián sobre László Lajtha. Correspondència entre la parella Lajtha i László Fábián; ed., pròleg Emőke Solymosi Tari; OSZK–Gondolat, Budapest, 2014
  • Els escrits de László Lajtha, 1-2.; ed. Melinda Berlász, col·laboradora. Viola Biró, Viktória Ozsvárt; Rózsavölgyi–ELKH BTK ZTI, Budapest, 2021

El llegat de Lajtha es conserva a la Casa de les Tradicions.

Referències[modifica]

  1. Születési bejegyzése a Pesti Izraelita Hitközség születési akv. 1479/1892. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2019. október 29.)
  2. Leitersdorfer Pál (Lipót) halotti bejegyzése a Budapest V. kerületi polgári halotti akv. 159/1939. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2019. október 29.)
  3. Házasságkötési bejegyzése a Budapest VI. kerületi polgári házassági akv. 1146/1919. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2019. október 29.)
  4. Szobrot avattak Lajtha László emlékére Archiválva 2018. április 14-i dátummal a Wayback Machine-ben - mno.hu, 2015. július 1.