Globus terraqüi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'"Erdapfel" de Martin Beheim és el globus terrestre més antic conservat. Amèrica encara no hi és inclosa. 1491-1493. Germanisches Nationalmuseum Nuremberg

Un globus terraqüi o bola del món és un model de la Terra tridimensional i a escala. Sent l'única representació geogràfica que no pateix distorsió. Tot i que la Terra acostuma a ser el planeta representat, hi ha models del Sol, la Lluna i altres planetes, incloent-ne de ficticis.

Els globus terraqüis solen recolzar-se sobre un suport en angle, que a més de fer-los més fàcils d'utilitzar, representa l'angle d'inclinació del planeta en relació al seu moviment de translació. Això permet visualitzar fàcilment com canvien els dies i les estacions.

El primer globus terraqüi, anomenat «Globus Terraqüi de Nürnberg», va ser fabricat durant els anys 1490 i 1492 pel cartògraf alemany Martin Behaim.

A vegades, els globus terraqüis tenen relleu, mostrant la topografia. Se sol utilitzar una escala exagerada pel relleu, de manera que resulti visible.

La majoria dels globus terraqüis moderns inclouen també paral·lels i meridians, de manera que es pot localitzar una ubicació a la superfície del planeta a partir de les seves coordenades.


L'esfericitat de la Terra va ser establerta per l'astronomia hel·lenística al segle III aC i els primers globus terraqüis van aparèixer en aquesta època. L'exemple més antic conegut és el que va construir Crates de Mals a Cilícia a mitjan segle II aC.[1]

No han sobreviscut globus terrestres de l'Antiguitat fins als nostres dies. Sí un globus celeste, el que forma part d'una escultura hel·lenística denominada Atles Farnese, una còpia romana del segle II, avui al Museu de Nàpols.[2]

Els primers globus terraqüis únicament representaven les terres emergides del Vell Món, i l'extensió d'aquestes depenia del grau de coneixement d'elles que es tenia en cada moment històric. Els construïts per cartògrafs musulmans de la Edat d'Or de l'islam van aconseguir un alt grau de perfecció, com el construït en el segle IX per al califa abbasí Al-Ma'mun.[3] Un altre exemple va ser el que l'astrònom persa Jamal ad-Din va presentar a Pequín en 1267.[4]

El globus terrestre més antic que es conserva va ser construït per Martin Behaim a la ciutat alemanya de Nuremberg el 1492.[2] El primer que va representar les terres emergides del Nou Món va ser el realitzat per Martin Waldseemüller en 1507, adaptant a l'esfera seu Universalis Cosmographia. Un altre globus terraqüi renaixentista, el Globus Hunt-Lenox (ca. 1507), inclou la frase, convertida en tòpic, "aquí hi ha dracs". A l'Observatori d'Istanbul, Taqi al-Din va construir a la dècada del 1570 un globus terraqüi d'aspecte molt modern.[5]

Al començament del segle XX, la localitat australiana avui desapareguda de Birdum (Territori del Nord) es va especialitzar en la producció de globus terraqüis que es van exportar a tot el món.

història[modifica | modifica el codi]

L'esfericitat de la Terra va ser establerta per l'astronomia hel·lenística al segle III aC i els primers globus terraqüis van aparèixer en aquesta època. L'exemple més antic conegut és el que va construir Crates de Mals a Cilícia a mitjan segle II aC.[6]

No han sobreviscut globus terrestres de l'Antiguitat fins als nostres dies. Sí un globus celeste, el que forma part d'una escultura hel·lenística denominada Atles Farnese, una còpia romana del segle II, avui al Museu de Nàpols.[2]

Els primers globus terraqüis únicament representaven les terres emergides del Vell Món, i l'extensió d'aquestes depenia del grau de coneixement d'elles que es tenia en cada moment històric. Els construïts per cartògrafs musulmans de la Edat d'Or de l'islam van aconseguir un alt grau de perfecció, com el construït en el segle IX per al califa abbasí Al-Ma'mun.[7] Un altre exemple va ser el que l'astrònom persa Jamal ad-Din va presentar a Pequín en 1267.[8]

El globus terrestre més antic que es conserva va ser construït per Martin Behaim a la ciutat alemanya de Nuremberg el 1492.[2] El primer que va representar les terres emergides del Nou Món va ser el realitzat per Martin Waldseemüller en 1507, adaptant a l'esfera seu Universalis Cosmographia. Un altre globus terraqüi renaixentista, el Globus Hunt-Lenox (ca. 1507), inclou la frase, convertida en tòpic, "aquí hi ha dracs". A l'Observatori d'Istanbul, Taqi al-Din va construir a la dècada del 1570 un globus terraqüi d'aspecte molt modern.[5]

Al començament del segle XX, la localitat australiana avui desapareguda de Birdum (Territori del Nord) es va especialitzar en la producció de globus terraqüis que es van exportar a tot el món.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Earth Globe
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Microsoft Encarta Encyclopedia 2003.
  3. Medieval Islamic Civilization By Josef W. Meri, Jere L Bacharach, page 138-139 - available via google books - Aramco World, May-June
  4. David Woodward. «The Image of the Spherical Earth». Perspectiva. MIT Press, 25, 1989, p. 3-15 [9] [Consulta: 1 febrer 2010].
  5. 5,0 5,1 Soucek, Svat. «Piri Reis and Ottoman Discovery of the Great Discoveries». Studia Islamica. Maisonneuve &, 79, 1994, p. 121-142 [123 & 134-6]. DOI: 10.2307/1595839.
  6. Earth Globe
  7. Medieval Islamic Civilization By Josef W. Meri, Jere L Bacharach, page 138-139 - available via google books - Aramco World, May-June
  8. David Woodward. «The Image of the Spherical Earth». Perspectiva. MIT Press, 25, 1989, p. 3-15 [9] [Consulta: 1 febrer 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]