Rosa dels vents
La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què convencionalment es divideix la volta de l'horitzó
En les cartes de navegació es representa per 32 rombes units per un extrem, mentre l'altre assenyala el rumb sobre el cercle de l'horitzó. Sobre aquest se situa la flor de lis amb què s'acostuma a representar el nord, que es documenta des del segle XVI; la flor de lis va evolucionar de la forma de la T que s'usava per marcar la procedència de la tramuntana. De la mateixa manera, l'est se solia marcar amb l'L de llevant, o bé amb una creu que indicava la direcció on es troba Jerusalem.
És també un diagrama que representa la intensitat del vent en els diferents sectors en què es divideix el cercle de l'horitzó.
Els noms dels vents i les seves direccions són:
| Nom | Direcció | Sectors (en graus sexagesimals)[1] |
|---|---|---|
| Tramuntana | N | de 337.5° a 22.5° |
| Gregal | NE | de 22.5° a 67.5° |
| Llevant | E | de 67.5° a 112.5° |
| Xaloc | SE | de 112.5° a 157.5° |
| Migjorn | S | de 157.5° a 202.5° |
| Garbí o Llebeig | SO | de 202.5° a 247.5° |
| Ponent | O | de 247.5° a 292.5° |
| Mestral o Cerç | NO | de 292.5° a 337.5° |
Taula de continguts |
[modifica] Historia de la rosa dels vents a la cartografia
L’origen de la rosa dels vents es troba en la Cartografia portolana, així un dels elements centrals d’aquesta cartografia és la xarxa de vents, que resulta de la intersecció dels setze (primer) o trenta dos (mes tard) rumbs sobre un punt del mapa. Habitualment una carta portolana tenia setze d’aquestes interseccions; cada una d’elles és una rosa dels vents implícita. Així mateix quan les brúixoles passaren de ser un tros de caramida surant sobre un líquid, per disposar d’un mecanisme de pern fix, a mitjans segle XIV, degueren incorporar algun element dibuixat sobre el seu fons per facilitar el correcte posicionament de les cartes nàutiques, que com a mínim a finals d’aquell segle ja es devia tenir unes característiques relativament similars a les actuals..
Però el primer que feu servir en un mapa una estrella de vuit puntes amb intenció de senyalar un punt cardinal fou Angelí Dolcet, les tres obres que se li atribueixen (1330-1339) porten una estrella de puntes iguals situades al nord de les seves cartes portolanes, aquest símbol s’oposa a altres d’iconografia diferent situats al ponent, al migjorn i al llevant dels seus mapes. Es de destacar que en el mapa de la Col·lecció Corsini Florència l’estrella està situada cap a l’interior de mapa i inserida en una xarxa de vents, amb la qual cosa de cada punta en surt una línia de rumb dirigida a cada un dels punts cardinals. En tot cas, aquest disseny general representava l’estrella polar i era el signe distintiu del nord magnètic.
Serà, però, a l’Atles català on la rosa dels vents adquireix totes les seves característiques modernes:
- És un signe independent de qualsevol altre element iconogràfic.
- Adquireix una posició visualment rellevant en el mapa, i per assolir-ho es desplaçada a l’oest enlloc d’estar situada al nord.
- És l’únic element ornamental destinat a indicar la orientació o vents.
- Cada punta te assenyalat el nom del vent a que es correspon.
- Disposa de tres subdivisions menors entre cada punta, que sumades a aquestes totalitzen trenta dues direccions, pròpies de les brúixoles de pern fix.
- La punta que indica el nord te una forma diferent de la resta, molt pròxima a la flor de lis que s’acabarà imposant i que probablement es una deformació d’aquest disseny inicial..
El fet que els noms dels vents estiguin en italià ha fet suposar que reprodueix un model anterior extern al taller dels Cresques, potser elaborat pel mateix Dolcet, però les seves característiques tècniques fan més probable que es tracti de la reproducció del dibuix interior de les brúixoles que fabricaven els Cresques, i Mallorca és l’únic lloc on els cartògrafs fabriquen brúixoles.
Però les innovacions dels Cresques no seran incorporades plenament per la resta de cartògrafs, tot i que aviat es dibuixen roses de brúixola, però fins a la segona meitat del segle XV la seva posició física segueix el model fixat per Dolcet, com element que simbolitza únicament el nord.
Posteriorment, sobretot al segle XVI, les roses dels vents són indicatives dels valor ornamental del mapa, i resulta habitual que en aquests se n'hi dibuixin amb una gran abundància, fins al punt que en algun d'ells se n’hi poden arribar a trobar fins setze de diferents tipus i mides.
La rosa dels vents, juntament amb l’escala gràfica, són els únics elements de la cartografia portolana que han resistit el pas dels temps i s’utilitzen actualment.
