Christopher Clavius

Cristóbal Clavia

Christopher Clavius (1538-1612), va ser un jesuïta alemany matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista. Es pot considerar com un dels primers promotors del calendari gregorià. En els seus últims dies de vida va ser l'astrònom més respectat a Europa i els seus llibres de text van ser emprats a les universitats d'arreu del món durant molt de temps, considerats alguns d'ells com autèntiques enciclopèdies del saber. Clavier és considerat de vegades com l'Euclides del segle XVI .

Biografia

Clavia va néixer a Bamberg el 25 de març de 1538. Es coneix poc sobre la seva infància, per exemple la seva data exacta de naixement no és segura i pot oscil·lar entre 1.537 o 1538. El seu veritable nom tampoc és molt conegut i l'origen és degut a que els coneguts de l'època l'anomenaven Christoph Clau o Klau i el so de la pronunciació alemanya de l'època hauria de sonar semblant a "Clavius", tot i que hauria d'haver estat "Schlüssel" (Paraula alemanya per a “clau”, o el que és el mateix en llatí "clavis"). De tota manera la paraula clau indica que se'l va prendre per una persona intel·ligent capaç d'obrir i esbrinar els problemes més ocults.

Clavia es va reclutar a l'ordre dels Jesuïtes a 1555. Va ser alumne a la Universitat de Coïmbra a Portugal i va ser allà on va conèixer el famós matemàtic portuguès Pedro Nunes (Petrus Nonius) com a professor. Després d'aquesta estada va anar a Itàlia i va estudiar teologia al Col·legi Romà Jesuïta a Roma. Va romandre al Col·legi Romà i allà va fer classes de matemàtiques.

Es pot dir que excepte en els períodes que va estar a Nàpols, en 1596, i la visita que va fer a Espanya en 1597, Clavia va romandre com a professor de matemàtiques al Col·legi Romà durant la resta de la seva vida. A 1579 va ser assignat pel Vaticà per calcular les bases de la reforma del calendari amb l'objecte de proporcionar una solució al constant desplaçament de les festes religioses cristianes al llarg dels anys. Ell va contribuir a una solució que finalment es va adoptar en 1582 en els països catòlics per ordre del papa Gregori XIII i que avui en dia encara es fa servir en la majoria del món, el conegut com calendari gregorià.

La proposta de Clavia era que el dimecres 4 d'octubre de 1582 (Calendari julià) hauria de continuar pel dijous 15 d'octubre de 1582 (calendari gregorià ). Proposant a més que els anys de traspàs fossin els anys divisibles per quatre, amb excepció d'aquells en els quals la seva xifra acabés en 00 i que fossin divisibles entre 400. Aquesta regla es va aprovar i avui en dia es continua aplicant, fent que puguem gaudir d'un calendari estable per milers d'anys.

La idea de Clavia no va ser recolzada inicialment, alguns matemàtics com Viète van mostrar una gran oposició i disputa envers ell i els matemàtics del Papa Gregori, indicant en tot moment que aquest canvi de calendari no era sinó una gran conspiració papal per robar 11 dies al calendari. La disputa va arribar a nivells personals arribant a vegades a l'insult personal, a Clavia li van cridar «Vell bóta Alemany» al·ludint a la seva corpulència. Enfront aquesta resistència Clavia va escriure la seva famosa epístola Novi Calendarii romani apologia (1595) en què justificava l'ús d'aquest nou calendari defensant-se així dels atacs.

En el terreny de l'astronomia va tenir molt clar que la Terra era el centre de l'univers, va ser un defensor acèrrim de la teoria geocèntrica, oposant-se en tot moment als nous corrents que defensaven la teories heliocèntriques recolçada pel seu contemporani Galileo Galilei.

Quan Galileu va començar amb les seves observacions astronòmiques mitjançant el seu telescopi Clavia ja era prou gran, però encara estava actiu. No va veure malament el que esmentava Galileu de les seves observacions, tot i que no estava molt d'acord amb les interpretacions que feia. Per exemple, no estava gens d'acord amb la interpretació de que les taques que Galileu veia en la Lluna fossin de veritat muntanyes i valls. El paradoxal és que encara que no creia en ells, avui en dia un dels cràters de la Lluna porta el seu nom (233 km de diàmetre).

Va deixar una bona quantitat de llibres (van ser publicats en edicions molt extenses i avui en dia es poden adquirir algunes de les seves obres originals) i també va deixar deixebles com Matteo Ricci que va fer una traducció de les seves obres al llenguatge xinès, donant una oportunitat a Xina de gaudir de textos de Euclides. La influència de Clavia va ser palesa també en la seva extensa correspondència epistolar avui en dia preservada en diferents fitxers de la Universitat Gregoriana a Roma. Es pot parlar de més de 291 cartes (algunes d'elles es poden considerar autèntics tractats).

Quan Clavia tenia 73 anys la seva salut el va obligar a abandonar els seus treballs i va morir poc després el 12 de febrer de 1612.

Obres Astronòmiques i Gnomònica

• Novi Calendarii romani apologia , (Roma 1595)
• De Spheris (Roma 1570): es tracta d'un comentari a l'obra d'astronomia de Sacrobosco, es va publicar inicialment en 1570. Es un dels llibres més influents de Calvi a l'àrea de l'astronomia. D'aquest llibre es van fer re-edicions en 1581, 1585, 1593, 1607, i 1611. El llibre conté gran quantitat de referències al seu estudi previ sobre els elements de Euclides. Aquest llibre va ser molt important a les Universitats de l'època de tota Europa i va ser reimprès posteriorment després de la mort de Calvi a 1612. Es pot considerar des del punt de vista astronòmic que és una presentació d'una visió de la cosmologia Ptolemaica.
• Euclid elementorum (Roma 1589)
• Etrica practica (Roma 1604)
• Opera Mathematica (Roma 1611)
• Gnomonices Libris VIII (Roma 1602): es pot considerar una obra enciclopèdica (més de 800 pàgines amb abundants il·lustracions) en Gnomònica en la qual per primera vegada es descriu i es demostra geomètricament cada una de les possibilitats de construir un Rellotge de sol i esmena els principis per a la mesura del temps. Per a alguns estudiosos aquest llibre és una de les explicacions més extenses de la Gnomònica i per a altres es tracta d'un ampli i complex entramat de demostracions difícil de llegir. Jean-Étienne Montucla diu al seu famós llibre de la història de la matemàtica, que és preferible inventar la gnomònica que seguir les demostracions de Clavia). El cas és que tracta tots els problemes plantejats fins a l'època i relata la manera de resoldre'ls mitjançant geometria.

Bibliografia

• Lattis, J. 1994, Between Copernicus and Galileo: Christopher Clavius and the collapse of Ptolemaic Astronomy (Chicago: The University of Chicago Press). Es tracta d'una font molt completa de textos traduïts a l'anglès.
• Ugo Baldini, Christopher Clavius and the Scientific Scene in Rome in G. V. Coyne, M. A. En aquest llibre es descriu amb detall l'aportació de Calvius en la reforma Gregoriana.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Clavius

• Enciclopèdia Catòlica