Parasitoide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Endoparasitoide intern Cotesia congregata sortint del capoll després d'haver parasitat internament a l'oruga de Manduca sexta
Vespa Braconidae, endoparasitoide d'àfids

El parasitoidisme és una relació interespecífica intermèdia entre la depredació i el parasitisme. Els parasitoides (majoritariament insectes), com a part del seu cicle vital, depositen un ou en o prop del seu Hoste (biologia) (també generalment un insecte). Les larves viuran com ectoparàsits o endoparàsits, segons l'espècie. D'aquesta manera es desenvolupa en la seva víctima durant el seu cicle larval. El parasitoide adult és una animal de vida lliure que pot ser tant herbívor com depredador.

Las característiques distintives dels parasitoides són:

  • Al final del seu cicle larval l'hoste mor (característica que el diferencia dels paràsits comuns).
  • Cada parasitoide utilitza només un hoste durant el seu cicle de vida (diferència respecte dels predadors, que maten diverses víctimes al llarg de la seva vida).

Els parasitoides són, en general, molt més específics que els depredadors i, a diferència dels paràsits, poden dispersar-se activament en busca de preses. Per aquests motius tenen una gran importància com agents de control biològic d'insectes plaga, principalment en l'agricultura. Un clar exemple de parasitoide en agricultura és l'himenòpter "Eretmocerus mundus", que parasita a exemplars de la mosca blanca del tabac "Bemisia tabaci".

Tipus de parasitoides[modifica | modifica el codi]

  • Endoparasitoide: la larva del parasitoide s'alimenta i desenvolupa en l'interior del cos de l'hoste.
  • Ectoparasitoide: la larva del parasitoide s'alimenta externament de l'hoste.
  • Solitari: un sol parasitoide s'alimenta d'un sol hoste.
  • Gregari: varis parasitoides, a vegades centenars, s'alimenten d'un sol hoste, essent possible el desenvolupament de tots ells.
  • Superparasitisme: diversos ous de la mateixa espècie són dipositats per diferents femelles en un mateix hoste.
  • Multiparasitisme: ous de diferents espècies són posats en el mateix hoste, essent possible el desenvolupament de tots les espècies.
  • Hiperparasitoide: l'hoste és un altre parasitoide.
  • Hiperparasitoide facultatiu: actúa com a parasitoide i, quan ho requereix, com hiperparasitoide.
  • Hiperparasitoide obligat: necessita obligatoriament desenvolupar-se a costa d'un altre parasitoide.
  • Parasitoides Koinobionts (Cenobionts): en el moment de realitzar-se la posta la femella del parasitoide no mata l'hoste, és la larva qui li produirà la mort.
  • Parasitoides Idiobionts: en el moment de realitzar-se la posta la femella del parasitoide mata l'hoste.

Referències[modifica | modifica el codi]

Godfray, H.C.J. (1994) Parasitoids: Behavioral and Evolutionary Ecology. Princeton University Press, Princeton, New Jersey, ISBN 0-691-03325-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Biological controls. Cornell University