Rotavirus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRotavirus
Rotavirus Modifica el valor a Wikidata

Micrografia electrònica d'un rotavirus (barra: 100 nm)
Dades
Malaltiavòmit i gastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FamíliaReoviridae
SubfamíliaSedoreovirinae
GènereRotavirus Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicRotavirus A Modifica el valor a Wikidata
Espècies patògenes
  • Rotavirus A (RV-A)
  • Rotavirus B (RV-B)
  • Rotavirus C (RV-C)
  • Rotavirus D (RV-D)
  • Rotavirus E (RV-E)

Els rotavirus (Rotavirus) són un gènere de virus d'ARN bicatenari de la família dels reovirus.[1] La infecció per rotavirus és la principal causa de diarrea entre els nadons i els infants de curta edat.[2] Gairebé tots els infants tenen algun episodi de gastroenteritis rotavírica durant els seus primers cinc anys de vida.[3] El desenvolupament d'immunitat fa que cada infecció sigui més lleu que l'anterior. Els adults no acostumen a presentar símptomes.[2] El gènere té deu espècies identificades per seqüenciació, que es coneixen com a A, B, C, D, E, F, G, H, I i J. L'espècie més comuna, Rotavirus A,[4] és responsable de més del 90% de les infeccions per rotavirus en les persones, sobretot entre la població pediàtrica.[5]

El virus es transmet per via fecal-oral.[2][6] Infecta i danya les cèl·lules que recobreixen l'intestí prim i provoca gastroenteritis. Malgrat que el rotavirus fou descobert el 1973 per Ruth Bishop[7] i col·laboradors mitjançant el microscopi electrònic[8] i causa al voltant del 50% de les hospitalitzacions per diarrea greu infantil,[9] encara no es coneix àmpliament.[10] A més a més de ser un patogen pels humans, també afecta altres animals.[11] És un patogen pel bestiar[12] i origina pèrdues econòmiques considerables en les explotacions ramaderes, sobretot porcines i bovines.[13]

Tipus de rotavirus[modifica]

Hi ha cinc espècies patogèniques de rotavirus, conegudes com: A, B, C, D, i E.[14] De les quals només l'A, la B[15] i la C[16] poden provocar infecció a l'home, sent l'A la més comuna. Les 5 espècies són capaces de causar diarrea en diferents animals.[17] Algunes espècies del gènere tenen soques diferenciades segons els antígens que presenten a la seva superfície cel·lular, anomenades serotipus,[18] un fet de gran importància pel que fa al disseny de vacunes contra elles.[19] Igual que amb el virus de la grip, hi ha un sistema de classificació doble utilitzat a partir de dues proteïnes a la superfície del virus. La glicoproteïna VP7 defineix els serotips G i la proteïna VP4 sensible a la proteasa defineix els serotips P.[20] Com que els dos gens que determinen el G-tipus i P-tipus es poden transmetre per separat en la progènie del virus, es troba en diferents combinacions.[21]

Estructura[modifica]

El genoma del rotavirus consisteix en 11 úniques molècules d'ARN de doble hèlix amb un total de 18.555 nucleòtids. Cada hèlix, o segment, és un gen, numerats de l'1 a l'11 per mida decreixent. Cada gen codifica per una proteïna, excepte el gen 9, que en codifica per a dues.[22] L'ARN està envoltat per una càpsida proteica de tres capes icosaèdrica. Les partícules víriques són de fins a 76.5 nm de diàmetre[23][24] i no estan embolicades.

Proteïnes[modifica]

Hi ha set proteïnes víriques (VPs) que formen part del virus. Aquestes proteïnes són anomenades VP1, VP2, VP3, VP4, VP5, VP6 i VP7. A més a més de les VPs, també hi ha sis proteïnes monoestructurals (NSPs), les quals només es produeixen en les cèl·lules infectades pel rotavirus. Són anomenades NSP1, NSP2, NSP3, NSP4, NSP5 i NSP6.[17]

Un diagrama simplificat sobre la localització de les estructures proteiques del rotavirus

Com a mínim sis de les dotze proteïnes codificades pel genoma del rotavirus s'uneixen a l'ARN.[25] El paper d'aquestes proteïnes en la replicació del rotavirus no es coneix completament. Es creu que les seves funcions estan relacionades amb la síntesi de l'ARN i en el transport de l'ARNm del virus, al lloc de replicació del genoma, i la traducció de l'ARNm i la regulació de l'expressió gènica.[26]

Proteïnes estructurals[modifica]

Microfotografia electrònica de les nanopartícules d'or unides als rotavirus. Els petits objectes circulars foscos són nanopartícules d'or recobertes amb un anticòs monoclonal específic per a la proteïna VP6 del rotavirus.

La proteïna VP1 està localitzada en el nucli del virus i és un enzim ARN polimerasa.[27] En una cèl·lula infectada aquest enzim produeix transcripcions de l'ARNm per a la síntesi de proteïnes víriques i produeix còpies dels segments del genoma d'ARN del rotavirus per partícules de virus recentment produïts. La VP2 forma la capa del nucli del virió i s'uneix al genoma d'ARN.[28] La VP3 forma part del nucli intern del virus i és un enzim anomenat guanilil transferasa.[29] Aquest és un enzim que catalitza la limitació de la formació de la tapa dels 5' a la modificació post-transcripcional de l'ARNm.[30] La tapa de l'ARNm víric s'estabilitza al protegir-la dels enzims de degradació d'àcids nucleics anomenats nucleases.[31] La VP4 està en la superfície del virió que sobresurt com un bec.[32] S'uneix a les molècules de la superfície de les cèl·lules anomenades receptores i unitats d'entrada del virus a la cèl·lula.[33] La VP4 ha de ser modificada per l'enzim proteasa tripsina, que es troba a l'intestí, i passa a ser VP5*[34] i VP8*[35] abans que el virus es torni infecciós.[36] La VP4 determina la virulència del virus i defineix el seu serotip P.[37] La VP6 constitueix el gruix de la càpsida. És altament antigènica i pot ser utilitzada per identificar espècies de rotavirus.[38] Aquesta proteïna s'utilitza en proves de laboratori per a la detecció del rotavirus A.[39] La VP7, finalment,[40] és una glicoproteïna que forma la superfície externa del virió. A part de les seves funcions estructurals, determina el serotip G de la soca i, juntament amb la VP4, està involucrada en la immunitat a la infecció.[23]

Proteïnes víriques no estructurals[modifica]

La NSP1, producte del gen 5, és una proteïna no estructural d'unió a l'ARN.[41] La NSP2 és una proteïna d'unió a l'ARN que s'acumula en inclusions citoplasmàtiques (viroplasmes)[42] i és necessària per a la replicació del genoma.[43][44] La NSP3[45] és un ARN víric obligat en les cèl·lules infectades i és responsable de la parada de la síntesi proteica cel·lular.[46] La NSP4 és una enterotoxina vírica que indueix la diarrea i va ser la primera enterotoxina vírica a ser descoberta.[47] La NSP5 està codificada pel segment 11 del genoma del rotavirus A[48] i en cèl·lules infectades per virus NSP5. S'acumula en el viroplasma.[49] La NSP6 és una proteïna d'unió d'àcids nucleics,[50] i està codificada pel gen 11 seguint un marc de pauta oberta de lectura.[51]

Gens i proteïnes del rotavirus
ARN (Gen) Mida (parell de bases) Proteïna Pes molecular kDa Localització Còpies per partícula Funció
1 3302 VP1 125 En els vèrtexs del nucli <25 ARN-polimerasa depenent d'ARN][52]
2 2690 VP2[53] 102 Interior del nucli 120 Estimulació vírica de l'ARNr
3 2591 VP3 88 En els vèrtexs del nucli <25 ARNm de l'enzim guanilil transferasa tapat
4 2362 VP4[54] 87 Superfície 120 L'adhesió cel·lular, virulència
5 1611 NSP1 59 No estructural 0 5'ARN vinculant
6 1356 VP6 45 Dins la càpsida 780 Antigen estructural de l'espècie específica
7 1104 NSP3 37 No estructural 0 Augmenta l'activitat de l'ARNm víric i clau de pas de la síntesi de proteïnes cel·lulars
8 1059 NSP2[55] 35 No estructural 0 Té un paper crucial, juntament amb la NSP5, en la formació dels viroplasmes
9 1062 VP7¹ VP7² 38 i 34 Superfície 780 Antigen estructural i neutralitzador
10 751 NSP4[56] 20 No estructural 0 Enterotoxina
11 667 NSP5
NSP6		 22 No estructural 0 ssRNA i dsRNA vinculant modulador de NSP2

Aquesta taula està basada en la soca de rotavirus de simis SA11.[57][58][59] L'ARN de proteïnes que codifiquen les tasques difereixen en algunes soques.

Replicació[modifica]

Dibuix simplificat del cicle de replicació del rotavirus.

El rotavirus es replica principalment a l'intestí[60] i infecta els enteròcits de les vellositats de l'intestí prim,[61] donant lloc a canvis estructurals i funcionals de l'epiteli.[62] Les capes de proteïnes triples fan que sigui resistents a l'acidesa de l'estómac i els enzims digestius a l'intestí.

El virus entra a les cèl·lules per endocitosi[63] mitjançant els receptors i forma una vesícula anomenada endosoma. Les proteïnes de la tercera capa (VP7 i VP4) interrompen la membrana de l'endosoma creant una diferència en la concentració de calci, fet que provoca un desglossant dels trimers del VP7 en subunitats de proteïnes individuals, deixant el VP2 i el VP6 al voltant de l'dsRNA víric, formant una partícula de doble capa (DLP).[64]

Els onze brins de dsRNA romanen dins de la protecció dels dos dipòsits de proteïnes i l'ARN víric-polimerasa depenent de l'ARN crea transcripcions d'ARNm del genoma víric de doble cadena. En romandre en el nucli, l'ARN víric evadeix les respostes innates immunes de l'hoste anomenat interferència d'ARN que s'activen per la presència de l'ARN de doble cadena.

Durant la infecció, el rotavirus produeix ARNm per la biosíntesi i la replicació del gen. La majoria de les proteïnes del rotavirus s'acumulen en el viroplasma, on l'ARN es replica i els DLP s'enssamblen. El viroplasma es forma al voltant del nucli de la cèl·lula de dues hores després de la infecció del virus i es compon de factories víriques que es creu que es van fer per dues proteïnes víriques no estructurals: NSP5 i NSP2.[65] La inhibició de la NSP5 per l'ARN d'interferència provoca una forta disminució en la replicació del rotavirus. Els DLP migren al reticle endoplasmàtic, on obtenen la seva tercera capa, exterior (formada pel VP7 i VP4). Els virus de la progènie són alliberats de la cèl·lula per lisi.[36][66][67]

Gastroenteritis rotavírica[modifica]

Article principal: Gastroenteritis rotavírica

El rotavirus és el virus causant de la gastroenteritis rotavírica, la primera causa de diarrea greu entre els nounats i els nens petits.[2] Segons alguns experts, aquesta virasi podria ser un dels factors desencadenants de determinades malalties autoimmunitàries.[68]

La gastroenteritis rotavírica és una malaltia de fàcil cura,[69] però a tot el món prop de 500.000 nens menors de cinc anys encara moren a causa de la seva infecció cada any[70] i gairebé dos milions més tenen símptomes greus.[10] Als Estats Units, abans de la iniciació del programa de vacunació contra la gastroenteritis rotavírica, es van donar a prop de 2,7 milions de casos severs de gastroenteritis, prop de 60.000 hospitalitzacions, i al voltant de 37 morts a l'any.[71][72] S'han realitzat diferents campanyes públiques per combatre contra la gastroenteritis rotavírica amb la prestació de teràpia de rehidratació oral dels nens infectats i la vacunació per prevenir la malaltia.[73][74] A l'Estat espanyol, segons les dades recollides en un article de revisió publicat el 2019, la incidència anyal de gastroenteritis agudes infantils per rotavirus ateses en els centres d'Atenció primària oscil·la entre 15,4 i 19,5 casos per 1.000 nens <5 anys i 20 casos por 1.000 niños <3 anys.[75]

Referències[modifica]

  1. ↑ NCBI «Rotavirus sp.» (en anglès). Taxonomy Browser, 2020 Mar 28; ID10970 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 10 juliol 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. «Rotavirus». Canal Salut, 29 març 2017. [Consulta: 29 maig 2020].
  3. ↑ Departament de Pediatria de l'Hospital Universitari Quirón Dexeus. «Vacuna contra el rotavirus». Paido. [Consulta: 29 maig 2020].
  4. ↑ NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «Human rotavirus A» (en anglès) pàgs: 2, 2020; Set 15, ID10941 (rev). [Consulta: 11 octubre 2020].
  5. ↑ Sánchez-Fauquier, A; Wilhelmi, I; Colomina, J; Cubero, E; Roman, E «Diversity of Group A Human Rotavirus Types Circulating Over a 4-year Period in Madrid, Spain» (en anglès). J Clin Microbiol, 2004 Abr; 42 (4), pp: 1609-1613. PMID: 15071013. DOI: 10.1128/JCM.42.4.1609-1613.2004. PMC: 387563 [Consulta: 21 juny 2020].
  6. ↑ Zvizdić, S; Telalbasić, S; Beslagić, E; Cavaljuga, S; et al «Clinical characteristics of rotaviruses disease» (en anglès). Bosn J Basic Med Sci, 2004 Maig; 4 (2), pp: 22-24. PMID: 15629019. DOI: 10.17305/bjbms.2004.3409. PMC: 7250119 [Consulta: 11 octubre 2020].
  7. ↑ Macho Stadler, M. «Ruth Bishop, viróloga» (en castellà). Mujeres con ciencia. Cátedra de Cultura Científica, 12 maig 2017.
  8. ↑ Bishop, R «Discovery of rotavirus: Implications for child Health» (en anglès). J Gastroenterol Hepatol, 2009 Oct; 24 (Supl 3), pp: S81-S85. ISSN 1440-1746. DOI: 10.1111/j.1440-1746.2009.06076.x. PMID: 19799704 [Consulta: 11 octubre 2020].
  9. ↑ Rheingans RD, Heylen J, Giaquinto C «Economics of rotavirus gastroenteritis and vaccination in Europe: what makes sense?» (en anglès). Pediatr Infect Dis J, 25, 1 Suppl, 2006, pp: S48–S55. ISSN 1532-0987. DOI: 10.1097/01.inf.0000197566.47750.3d. PMID: 16397429.
  10. ↑ 10,0 10,1 Simpson E, Wittet S, Bonilla J, Gamazina K, Cooley L, Winkler JL «Use of formative research in developing a knowledge translation approach to rotavirus vaccine introduction in developing countries» (en anglès). BMC Public Health, 7, 2007, pp: 281. ISSN 1471-2458. DOI: 10.1186/1471-2458-7-281. PMC: 2173895. PMID: 17919334.
  11. ↑ Dhama, K; Chauhan, RS; Mahendran, M; Malik, SVS «Rotavirus diarrhea in bovines and other domestic animals» (en anglès). Vet Res Commun, 2009; 33 (1), pp: 1-23. PMID: 18622713. DOI: 10.1007/s11259-008-9070-x. PMC: 7088678 [Consulta: 21 juny 2020].
  12. ↑ Edward J Dubovi; Nigel James MacLachlan. Academic Press. Fenner's Veterinary Virology, Fourth Edition (en anglès), 2010, p. 288. ISBN 0-12-375158-6. 
  13. ↑ Papp, H; László, B; Jakab, F; Ganesh, B; et al «Review of group A rotavirus strains reported in swine and cattle» (en anglès). Vet Microbiol, 2013 Ag 30; 165 (3), pp: 190-199. PMID: 23642647. DOI: 10.1016/j.vetmic.2013.03.020. PMC: 7117210 [Consulta: 30 maig 2020].
  14. ↑ The Taxonomicon «Genus Rotavirus» (en anglès). Universal Taxonomic Services, 2019; Des 20, ID120635 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 21 juny 2020].
  15. ↑ Yamamoto, D; Ghosh, S; Ganesh, B; Krishnan, T; et al «Analysis of genetic diversity and molecular evolution of human group B rotaviruses based on whole genome segments» (en anglès). J Gen Virol, 2010 Jul; 91(Pt 7), pp: 1772-1781. ISSN 1465-2099. DOI: 10.1099/vir.0.020412-0. PMID: 20200192 [Consulta: 2O octubre 2020].
  16. ↑ Nilsson, M; Svenungsson, B; Hedlund, KO; Uhnoo, I; et al «Incidence and Genetic Diversity of Group C Rotavirus among Adults» (en anglès). J Infect Dis, 2000 Set; 182(3), pp: 678-684. ISSN 1537-6613. DOI: 10.1086/315772. PMID: 10950759 [Consulta: 20 octubre 2020].
  17. ↑ 17,0 17,1 Kirkwood, CD «Genetic and antigenic diversity of human rotaviruses: potential impact on vaccination programs» (en anglès). The Journal of Infectious Diseases, 202, Suppl 1, setembre 2010, pp: S43–S48. ISSN 1537-6613. DOI: 10.1086/653548. PMID: 20684716.
  18. ↑ O'Ryan, M «The ever-changing landscape of rotavirus serotypes» (en anglès). The Pediatric Infectious Disease Journal, 28, 3 Suppl, març 2009, pp: S60–S62. ISSN 1532-0987. DOI: 10.1097/INF.0b013e3181967c29. PMID: 19252426.
  19. ↑ Gentsch, JR; Laird, AR; Bielfelt, B; Griffin, DD; et al «Serotype Diversity and Reassortment between Human and Animal Rotavirus Strains: Implications for Rotavirus Vaccine Programs» (en anglès). J Infect Dis, 2005 Set 1; 192 (Supl 1), pp: S146-S159. ISSN 1537-6613. DOI: 10.1086/431499. PMID: 16088798 [Consulta: 22 juny 2020].
  20. ↑ Patton, JT «Rotavirus diversity and evolution in the post-vaccine world» (en anglès). Discovery Medicine, 13, 68, gener 2012, pp: 85–97. ISSN 1539-6509. PMID: 22284787.
  21. ↑ Desselberger U, Wolleswinkel-van den Bosch J, Mrukowicz J, Rodrigo C, Giaquinto C, Vesikari T «Rotavirus types in Europe and their significance for vaccination» (en anglès). Pediatr Infect Dis J, 25, Suppl 1, 2006, pp: S30–S41. ISSN 1532-0987. Arxivat de l'original el 2013-05-11. DOI: 10.1097/01.inf.0000197707.70835.f3. PMID: 16397427 [Consulta: 20 abril 2012].
  22. ↑ Desselberger, Ulrich; Gray, James. Desselberger, U.; Gray, James. Rotaviruses: methods and protocols (en anglès). Totowa, NJ: Desselberger, U.; Gray, James, 2000, pp: 2. ISBN 0-89603-736-3. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Pesavento JB, Crawford SE, Estes MK, Prasad BV «Rotavirus proteins: structure and assembly» (en anglès). Curr Top Microbiol Immunol, 309, 2006, pp: 189–219. ISSN 0070-217X. DOI: 10.1007/3-540-30773-7_7. PMID: 16913048.
  24. ↑ Prasad BV, Chiu W «Structure of rotavirus» (en anglès). Curr Top Microbiol Immunol, 185, 1994, pp: 9–29. ISSN 0070-217X. DOI: 10.1007/978-3-642-78256-5_2. PMID: 8050286.
  25. ↑ Patton, JT «Structure and function of the rotavirus RNA-binding proteins» (PDF) (en anglès). J Gen Virol, 76, 11, 1995, pp: 2633–2644. Arxivat de l'original el 2012-12-09. DOI: 10.1099/0022-1317-76-11-2633. PMID: 7595370 [Consulta: 20 abril 2012].
  26. ↑ Patton, JT «Rotavirus RNA replication and gene expression» (en anglès). Novartis Found Symp, 238, 2001, pp: 64–77; discussion 77–81. ISSN 1528-2511. DOI: 10.1002/0470846534.ch5. PMID: 11444036.
  27. ↑ Vásquez-del Carpió R, Morales JL, Barro M, Ricardo A, Spencer E «Bioinformatic prediction of polymerase elements in the rotavirus VP1 protein» (en anglès). Biol Res, 39, 4, 2006, pp: 649–659. ISSN 0716-9760. DOI: 10.4067/S0716-97602006000500008. PMID: 17657346.
  28. ↑ Arnoldi F, Campagna M, Eichwald C, Desselberger U, Burrone OR «Interaction of rotavirus polymerase VP1 with nonstructural protein NSP5 is stronger than that with NSP2» (en anglès). J Virol, 81, 5, 2007, pp. 2128–2137. Arxivat de l'original el 2011-09-28. DOI: 10.1128/JVI.01494-06. PMC: 1865955. PMID: 17182692 [Consulta: 21 abril 2012].
  29. ↑ UniProt «Guanylyl transferase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Oct 7; F6LCA0 -F6LCA0_9REOV- (rev), pàgs: 3 [Consulta: 12 octubre 2020].
  30. ↑ Angel J, Franco MA, Greenberg HB. Rotaviruses (en anglès). A: Desk Encyclopedia of Human and Medical Virology (Mahy BWJ, Van Regenmortel MHV; Eds.) Academic Press, Boston, 2010; Maig, pp: 277-283. ISBN 0-12-375147-0. 
  31. ↑ Cowling, VH «Regulation of mRNA cap methylation» (en anglès). Biochem J, 425, Gener 2010, pp: 295–302. DOI: 10.1042/BJ20091352. PMC: 2825737. PMID: 20025612.
  32. ↑ Gardet A, Breton M, Fontanges P, Trugnan G, Chwetzoff S «Rotavirus spike protein VP4 binds to and remodels actin bundles of the epithelial brush border into actin bodies» (en anglès). J Virol, 80, 8, 2006, pp: 3947–3956. Arxivat de l'original el 2011-09-28. DOI: 10.1128/JVI.80.8.3947-3956.2006. PMC: 1440440. PMID: 16571811 [Consulta: 2 maig 2012].
  33. ↑ Arias CF, Isa P, Guerrero CA, Méndez E, Zárate S, López T, Espinosa R, Romero P, López S «Molecular biology of rotavirus cell entry» (en anglès). Arch Med Res, 33, 4, 2002, pp: 356–361. ISSN 0188-4409. DOI: 10.1016/S0188-4409(02)00374-0. PMID: 12234525.
  34. ↑ Graham, KL; Takada, Y; Coulson, BS «Rotavirus spike protein VP5* binds α2β1 integrin on the cell surface and competes with virus for cell binding and infectivity» (en anglès). J Gen Virol, 2006 Maig; 87 (Pt 5), pp: 1275-1283. ISSN 1465-2099. DOI: 10.1099/vir.0.81580-0. PMID: 16603530 [Consulta: 12 octubre 2020].
  35. ↑ Liu, Y; Huang, P; Tan, M; Liu, Y; et al «Rotavirus VP8*: Phylogeny, Host Range, and Interaction with Histo-Blood Group Antigens» (en anglès). J Virol, 2012 Set; 86 (18), pp: 9899-9910. PMID: 1465-2099. DOI: 10.1128/JVI.00979-12. PMC: 3446626 [Consulta: 12 octubre 2020].
  36. ↑ 36,0 36,1 Jayaram H, Estes MK, Prasad BV «Emerging themes in rotavirus cell entry, genome organization, transcription and replication» (en anglès). Virus Research, 101, 1, Abril 2004, pp: 67–81. ISSN 0168-1702. DOI: 10.1016/j.virusres.2003.12.007. PMID: 15010218.
  37. ↑ Hoshino Y, Jones RW, Kapikian AZ «Characterization of neutralization specificities of outer capsid spike protein VP4 of selected murine, lapine, and human rotavirus strains» (en anglès). Virology, 299, 1, 2002, pp: 64–71. ISSN 1096-0341. DOI: 10.1006/viro.2002.1474. PMID: 12167342.
  38. ↑ Bishop, RF «Natural history of human rotavirus infection» (en anglès). Arch Virol Suppl, 12, 1996, pp: 119–128. ISSN 0939-1983. DOI: 10.1007/978-3-7091-6553-9_14. PMID: 9015109.
  39. ↑ Beards GM, Campbell AD, Cottrell NR, Peiris JS, Rees N, Sanders RC, Shirley JA, Wood HC, Flewett TH «Enzyme-linked immunosorbent assays based on polyclonal and monoclonal antibodies for rotavirus detection» (PDF) (en anglès). J Clin Microbiol, 19, 2, 01-02-1984, pp: 248–254. ISSN 0095-1137. Arxivat de l'original el 2011-09-27. PMC: 271031. PMID: 6321549 [Consulta: 2 maig 2012].
  40. ↑ UniProt «Outer capsid glycoprotein VP7» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Oct 7; Q6SKR8 -Q6SKR8_9REOV- (rev), pàgs: 7 [Consulta: 12 octubre 2020].
  41. ↑ Hua J, Mansell EA, Patton JT «Comparative analysis of the rotavirus NS53 gene: conservation of basic and cysteine-rich regions in the protein and possible stem-loop structures in the RNA» (en anglès). Virology, 196, 1, 1993, pp: 372–378. ISSN 0042-6822. DOI: 10.1006/viro.1993.1492. PMID: 8395125.
  42. ↑ Patton, JT; Silvestri, LS; Tortorici, MA; Vasquez-Del Carpio, R; Taraporewala, ZF «Rotavirus Genome Replication and Morphogenesis: Role of the Viroplasm» (en anglès). Curr Top Microbiol Immunol, 2006; 309, pp: 169-187. ISSN 0070-217X. DOI: 10.1007/3-540-30773-7_6. PMID: 16909900 [Consulta: 29 maig 2020].
  43. ↑ Kattoura MD, Chen X, Patton JT «The rotavirus RNA-binding protein NS35 (NSP2) forms 10S multimers and interacts with the viral RNA polymerase» (en anglès). Virology, 202, 2, 1994, pp: 803–813. ISSN 0042-6822. DOI: 10.1006/viro.1994.1402. PMID: 8030243.
  44. ↑ Taraporewala ZF, Patton JT «Nonstructural proteins involved in genome packaging and replication of rotaviruses and other members of the Reoviridae» (en anglès). Virus Res, 101, 1, 2004, pp: 57–66. ISSN 0168-1702. DOI: 10.1016/j.virusres.2003.12.006. PMID: 15010217.
  45. ↑ UniProt «Non-structural protein 3» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; B5APV2 -B5APV2_9REOV- (rev), pàgs: 5 [Consulta: 21 juny 2020].
  46. ↑ Poncet D, Aponte C, Cohen J «Rotavirus protein NSP3 (NS34) is bound to the 3' end consensus sequence of viral mRNAs in infected cells» (en anglès). J Virol, 67, 6, 01-06-1993, pp: 3159–3165. ISSN 0022-538X. PMC: 237654. PMID: 8388495.
  47. ↑ Hyser JM, Estes MK «Rotavirus vaccines and pathogenesis: 2008» (en anglès). Current Opinion in Gastroenterology, 25, 1, gener 2009, pp: 36–43. Arxivat de l'original el 2013-05-11. DOI: 10.1097/MOG.0b013e328317c897. PMC: 2673536. PMID: 19114772 [Consulta: 2 maig 2012].
  48. ↑ UniProt «Non-structural protein 5» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; D5J9W2 -D5J9W2_9REOV- (rev), pàgs: 6 [Consulta: 30 maig 2020].
  49. ↑ Afrikanova I, Miozzo MC, Giambiagi S, Burrone O «Phosphorylation generates different forms of rotavirus NSP5» (en anglès). J Gen Virol, 77, 9, 1996, pp: 2059–2065. Arxivat de l'original el 2012-05-26. DOI: 10.1099/0022-1317-77-9-2059. PMID: 8811003 [Consulta: 2 maig 2012].
  50. ↑ Rainsford EW, McCrae MA «Characterization of the NSP6 protein product of rotavirus gene 11» (en anglès). Virus Res, 130, 1-2, 2007, pp: 193–201. ISSN 0168-1702. DOI: 10.1016/j.virusres.2007.06.011. PMID: 17658646.
  51. ↑ Mohan KV, Atreya CD «Nucleotide sequence analysis of rotavirus gene 11 from two tissue culture-adapted ATCC strains, RRV and Wa» (en anglès). Virus Genes, 23, 3, 2001, pp: 321–329. ISSN 0920-8569. DOI: 10.1023/A:1012577407824. PMID: 11778700.
  52. ↑ Gridley, CL; Patton, JT «Regulation of Rotavirus Polymerase Activity by Inner Capsid Proteins» (en anglès). Curr Opin Virol, 2014 Des; 9, pp: 31–38. DOI: 10.1016/j.coviro.2014.08.008. PMC: 4268341. PMID: 25243800.
  53. ↑ UniProt «Inner capsid protein VP2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Oct 7; A2T3R1 -A2T3R1_9REOV- (rev), pàgs: 7 [Consulta: 11 octubre 2020].
  54. ↑ UniProt «Outer capsid protein VP4» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Abr 22; Q2VE61 -Q2VE61_9REOV- (rev), pàgs: 6 [Consulta: 30 maig 2020].
  55. ↑ UniProt «Non-structural protein 2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Abr 22; A2T3N6 -A2T3N6_9REOV- (rev), pàgs: 6 [Consulta: 8 juny 2020].
  56. ↑ UniProt «Non-structural glycoprotein 4» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Oct 7; Q98VL4 -Q98VL4_9REOV- (rev), pàgs: 5 [Consulta: 30 octubre 2020].
  57. ↑ Desselberger U. Rotavirus: basic facts. In Rotaviruses Methods and Protocols. Ed. Gray, J. and Desselberger U. Humana Press, 2000, pp. 1–8. ISBN 0-89603-736-3
  58. ↑ Patton JT. Rotavirus RNA replication and gene expression. In Novartis Foundation. Gastroenteritis Viruses, Humana Press, 2001, pp. 64–81. ISBN 0-471-49663-4
  59. ↑ Fauquet, Claude M; Maniloff, J; Desselberger, U. Elsevier/Academic Press. Virus taxonomy: classification and nomenclature of viruses: 8th report of the International Committee on Taxonomy of Viruses (en anglès), 2005, pàgs: 489. ISBN 0-12-249951-4. 
  60. ↑ Greenberg HB, Estes MK «Rotaviruses: from pathogenesis to vaccination» (en anglès). Gastroenterology, 136, 6, maig 2009, pp: 1939–1951. ISSN 1528-0012. DOI: 10.1053/j.gastro.2009.02.076. PMID: 19457420.
  61. ↑ Arias, C; Torres, D «Fisiopatología de la infección por rotavirus» (en castellà). Paediatrica, 2001; 4 (1), pp: 21-27. ISSN 1728-2403 [Consulta: 10 juliol 2020].
  62. ↑ Greenberg HB, Clark HF, Offit PA «Rotavirus pathology and pathophysiology» (en anglès). Curr Top Microbiol Immunol, 185, 1994, pp: 255-283. ISSN 0070-217X. DOI: 10.1007/978-3-642-78256-5_9. PMID: 8050281.
  63. ↑ Sánchez-San Martín, C; López, T; Arias, CF; López, S «Characterization of Rotavirus Cell Entry» (en anglès). J Virol, 2004 Mar; 78 (5), pp: 2310-2318. DOI: 10.1128/jvi.78.5.2310-2318.2004. PMC: 369217. PMID: 14963127 [Consulta: 12 octubre 2020].
  64. ↑ Arias, CF; Silva-Ayala, D; López, S «Rotavirus Entry: A Deep Journey Into the Cell With Several Exits» (en anglès). J Virol, 2015 Gen 15; 89 (2), pp: 890-893. DOI: 10.1128/JVI.01787-14. PMC: 4300671. PMID: 25378490 [Consulta: 10 juliol 2020].
  65. ↑ Eichwald, C; Rodríguez, JF; Burrone, OR «Characterization of rotavirus NSP2/NSP5 interactions and the dynamics of viroplasm formation» (en anglès). J Gen Virol, 2004 Mar; 85 (Pt 3), pp: 625-634. DOI: 10.1099/vir.0.19611-0. ISSN: 1465-2099. PMID: 14993647 [Consulta: 11 octubre 2020].
  66. ↑ Patton JT, Vasquez-Del Carpio R, Spencer E «Replication and transcription of the rotavirus genome» (en anglès). Curr Pharm Des, 10, 30, 2004, pp: 3769–3777. ISSN 1381-6128. DOI: 10.2174/1381612043382620. PMID: 15579070.
  67. ↑ Ruiz MC, Leon T, Diaz Y, Michelangeli F «Molecular biology of rotavirus entry and replication» (en anglès). The Scientific World Journal, 9, 2009, pp: 1476–1497. ISSN 1537-744X. DOI: 10.1100/tsw.2009.158. PMID: 20024520.
  68. ↑ Gómez-Rial, J; Sánchez-Batán, S; Rivero-Calle, I; Pardo-Seco, J; et al «Rotavirus infection beyond the gut» (en anglès). Infect Drug Resist, 2018 Des 24; 12, pp: 55-64. DOI: 10.2147/IDR.S186404. PMC: 6307677. PMID: 30636886 [Consulta: 20 octubre 2020].
  69. ↑ Villagómez Toral, JS; Echeverría Rendón, JDR; Vicuña Terán, VV; Correa Michilena, J «Tratamiento de diarreas en lactantes producidas por rotavirus» (en castellà). RECIAMUC, 2019 Abr; 3 (2), pp: 265-279. DOI: 10.26820/reciamuc/3.(2).abril.2019.265-279. ISSN: 2588-0748 [Consulta: 12 octubre 2020].
  70. ↑ Tate JE, Burton AH, Boschi-Pinto C, Steele AD, Duque J, Parashar UD, WHO-coordinated Global Rotavirus Surveillance Network «2008 estimate of worldwide rotavirus-associated mortality in children younger than 5 years before the introduction of universal rotavirus vaccination programmes: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Lancet Infect Dis, 12, 2, febrer 2012, pp: 136–141. ISSN 1473-3099. DOI: 10.1016/S1473-3099(11)70253-5. PMID: 22030330.
  71. ↑ Fischer TK, Viboud C, Parashar U, Malek M, et al «Hospitalizations and deaths from diarrhea and rotavirus among children <5 years of age in the United States, 1993–2003» (en anglès). J Infect Dis, 195, 8, 2007, pp: 1117–1125. ISSN 1537-6613. DOI: 10.1086/512863. PMID: 17357047.
  72. ↑ CDC «Rotavirus in the US» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 2019; Nov 5 (rev), pàgs: 3.
  73. ↑ Diggle, L «Rotavirus diarrhoea and future prospects for prevention» (en anglès). Br J Nurs, 16, 16, 2007, pp: 970–974. ISSN 0966-0461. DOI: 10.12968/bjon.2007.16.16.27074. PMID: 18026034.
  74. ↑ Burnett, E; Jonesteller, CL; Tate, JE; Yen, C; Parashar, UD «Global Impact of Rotavirus Vaccination on Childhood Hospitalizations and Mortality From Diarrhea» (en anglès). J Infect Dis, 2017 Jun 1; 215 (11), pp: 1666-1672. DOI: 10.1093/infdis/jix186. PMC: 5543929. PMID: 28430997 [Consulta: 11 octubre 2020].
  75. ↑ Díez-Domingo, J; Garcés-Sánchez, M; Giménez-Sánchez, F; Colomina-Rodríguez, J; Martinón-Torres, F «¿Qué hemos aprendido sobre rotavirus en España en los últimos 10 años?» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2019 Set; 91 (3), pp: 166-179. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2019.01.024. PMID: 30971385 [Consulta: 30 maig 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rotavirus

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rotavirus&oldid=33259118»