Bacterièmia
| Tipus | malaltia hematològica i malaltia bacteriana  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica | |
| Exàmens | hemocultiu |
| Classificació | |
| CIM-11 | MA15.0 |
| CIM-10 | A49.9 (NOS) |
| CIM-9 | 790.7 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D016470 |
| UMLS CUI | C0004610 |
La bacterièmia és la presència de bacteris a la sang.[1] La seva presència només pot ser deguda en casos d'infecció i segurament de malaltia.
Es distingeixen dos tipus: les bacterièmies prolongades i les bacterièmies transitòries. Les primeres es caracteritzen per tenir nivells de bacteris a la sang durant dies i setmanes. Les segones per tenir-les durant poc temps la qual cosa sol ser deguda a manipulacions iatrogèniques o traumatismes. El catèters venosos en poden ser una causa.[2] Si l'hoste té un sistema immunitari deficient i hi ha una infiltració constant o periòdica la infecció d'organs o una sèpsia compten entre les complicacions possibles. Una rigorosa higiene hospitalària n'es la millora prevenció.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «bacterièmia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ «Bacterièmia zero». Seguretat dels pacients. Gencat. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ Klischies, Rainer; Panther, Ursula; Singbeil-Grischkat, Vera. Hygiene und medizinische Mikrobiologie Lehrbuch für Pflegeberufe ; mit 62 Tabellen (en alemany). 5., aktualisierte und überarb. Aufl, 2008. ISBN 978-3-7945-2542-3.
Bibliografia[modifica]
- Palomar, Mercedes; Álvarez Lerma, Francisco; Riera, Alba «Bacterièmia Zero». Annals de medicina, 95, 1, 2012, pàg. 6-8.