Probiòtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Probiòtics són els microorganismes que es creu que són saludables per a l'organisme hoste. D'acord amb la definició de les organitzacions mundials de l'agricultura i la salut (FAO i OMS), els probiòtics són: "Microorganismes vius que administrats en quantitats adequades confereixen un benefici a la salut de l'hoste".[1] Bacteris àcido-làctics (LAB) i bifidobacteris són els més comuns tipus de microbis usats com a probiòtics, però determinats llevats i bacils poden ser també útils. Els probiòtics es consumeixen normalment com una part d'aliments fermentats amb l'addició de cultius vius com passa amb el iogurt, iogurt de soja, o suplements alimentaris.

Etimològicament el terme sembla ser compost per la preposició llatina pro ("per a") i l'adjectiu grec βιωτικός (biòtic), aquest adjectiu deriva del substantiu βίος (bios, "vida").[2]
Cap a principi del segle XX els probiòtics van ser tinguts en compte com a beneficiosos per al balanç microbià de l'intestí tot inhabilitant els patògens i les toxines produïdes per bacteris.[3] Actualment aquests efectes beneficiosos s'investiguen i la recerca científica[4]

Història dels probiòtics[modifica | modifica el codi]

El primer a observar els efectes beneficiosos d'alguns bacteris va ser el premi Nobel Eli Metchnikoff que a principis del segle XX va suggerir que es podria modificar la flora intestinal.

Els Bifidobacteris van ser aïllats per primera vegada per Henry Tissier que treballava a l'Institus Pasteur i li va donar el nom de Bacillus bifidus communis[5] que després rebria el nom de Bifidobacterium.

El 1920, Rettger va demostrar que el bacteri Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus, no podia viure en l'intestí humà[6] Acabant amb la teoria de la longevitat humana deguda al consum de iogurts del poble búlgar.

El terme "probiòtics" va ser introduït l'any 1953. En les següents dècades es varen investigar diversos bacteris beneficiosos com Lactobacillusrhamnosus, Lactobacillus casei, i Lactobacillus johnsonii.[7]

Beneficis potencials[modifica | modifica el codi]

En general hi ha motius per creure que els probiòtics actuen favorablement en: sistema immunitari, potencial anticancerígen, diarrea associada a consum d'antibiòtics, diarrea dels viatgers diarrea pediàtrica, colon irritable.[8] També en la intolerància a la lactosa.[9] fer baixar el colesterol i fer baixar la pressió arterial.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

El sistema de defensa de l'organisme contra les substàncies estranyes es coneix com sistema immune. Més de dues terceres parts del sistema immune de l'organisme es troba al budell. De fet, el tub digestiu (estómac, budell prim i gruixut) està en contacte amb l'exterior a través d'una extensa superfície. Els aliments poden ser un factor d'agressió cap al budell junt amb els microorganismes (bactèries, virus i fongs).[10]

La flora bacteriana intestinal està formada per milions de bacteris que proliferen a l'interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquests bacteris intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l'organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per la salut).[10]

La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d'algunes vitamines.[10]

Els probiòtics actuen en el tub digestiu estabilitzant la composició de la flora bacteriana i incrementant la resistència de l'organisme davant els patògens, i millorant i activant les defenses. Els probiòtics produeixen substàncies que ajuden a combatre alguns bacteris potencialment patògens, produeixen vitamines i enzims digestiu.[10]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Alguns experts es mostren escèptics en l'eficàcia de moltes races de microorganismes i creuen que no tots els individus se'n poden beneficiar.[11] Una altra crítica se centra en el cost que representen els aliments prebiòtics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Report of a Joint FAO/WHO Expert Consultation on Evaluation of Health and Nutritional Properties of Probiotics in Food Including Powder Milk with Live Lactic Acid Bacteria. «[www.who.int/entity/foodsafety/publications/fs_management/en/probiotics.pdf Health and Nutritional Properties of Probiotics in Food including Powder Milk with Live Lactic Acid Bacteria]». Food and Agriculture Organization of the United Nations, World Health Organization, October 2001. [Consulta: 2009-11-04].
  2. Hamilton-Miller, Professor J. M. T.. «[http://journals.cambridge.org/download.php?file=%2FBJN%2FBJN90_04%2FS0007114503001946a.pdf&code=a5bb6b0c0d0a37101d84a553e6b92ef1 Some insights into the derivation and early uses of the word ‘probiotic’]». British Journal of Nutrition, vol. 2003, 90, pàg. 845. DOI: 10.1079/BJN2003954 [Consulta: 19 novembre 2009].
  3. Metchnikoff, E. 1907. Essais optimistes. Paris. The prolongation of life. Optimistic studies. Translated and edited by P. Chalmers Mitchell. London: Heinemann, 1907.
  4. Mach T. «[www.jpp.krakow.pl/journal/archive/1106_s9/pdf/23_1106_s9_article.pdf Clinical usefulness of probiotics in inflammatory bowel diseases]». J. Physiol. Pharmacol., vol. 57, Suppl 9, November 2006, pàg. 23–33. PMID: 17242485 [Consulta: 4 novembre 2009].
  5. Tissier, H. 1900. Recherchers sur la flora intestinale normale et pathologique du nourisson. Thesis, University of Paris, Paris, France.
  6. Cheplin HA, Rettger LF. «Studies on the transformation of the intestinal flora, with special reference to the implantation of Bacillus acidophilus: II. Feeding Experiments on Man». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 6, 12, December 1920, pàg. 704–5. DOI: 10.1073/pnas.6.12.704. PMC: 1084701. PMID: 16576567.
  7. Tannock GW. «Probiotics: time for a dose of realism». Curr Issues Intest Microbiol, vol. 4, 2, September 2003, pàg. 33–42. PMID: 14503687.
  8. Ljungh A, Wadstrom T (editors). Lactobacillus Molecular Biology: From Genomics to Probiotics. Caister Academic Press, 2009. ISBN 978-1904455417. 
  9. Sanders ME. «Considerations for use of probiotic bacteria to modulate human health». J. Nutr., vol. 130, 2S Suppl, February 2000, pàg. 384S–390S. PMID: 10721912.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «Probiòtics». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].
  11. Probiotics, not so friendly after all?

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]