Hipertext

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ted Nelson, inventor del mot Hipertext

L'hipertext[1] és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.

El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.

En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguin, segons la definició de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat" (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. El llenguatge més comú per llegir l'hipertext és HTML o també es basa en el metallenguatge SGML. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa del computador mostri el document enllaçat en un curt període de temps. Una altra forma d'hipertext és el Stretch Text, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit pugui moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueix al text a què canviï de grandària per graus.

L'hipertext és una de les formes de l'hipermèdia i de vegades poc utilitzada. Ted Nelson que va ser l'inventor dels dos termes i va distingir-los en aquesta explicació:

Fins ara la paraula "hypertext" ha esdevingut generalment acceptada per la ramificació que respon al text, però la paraula "hypermedia", vol dir ramificacions complexes que responen a gràfics, pel·lícules i música -també de text- és menys utilitzar. En lloc d'utilitzar aquesta paraula, fan servir un estrany terme "interactive multimedia": Aquesta té quatre síl·labes més, i no expressa la idea d'estendre l'hipertext.[2]

Hipertext com a document amb hiperenllaços[modifica | modifica el codi]

A partir de la definició original de Ted Nelson han sorgit altres propostes com el document digital (també conegut com a document electrònic), que es pot llegir de manera no seqüencial o multiseqüencial.

Un hipertext consta dels elements següents: nodes o seccions, enllaços o hipervincles i ancoratges. Els nodes són les parts de l'hipertext que contenen informació accessible per a l'usuari. Els enllaços són les unions o vincles que s'estableixen entre nodes i faciliten la lectura seqüencial o no seqüencial pels nodes del document. Els ancoratges són els punts d'activació dels enllaços.

Els hipertexts poden contenir altres elements, però els tres anteriors són els components mínims. Altres elements addicionals poden ser els sumaris i índexs. En aquest sentit, es parla, per exemple, d'hipertexts de grau 1, 2, etc., segons tinguin la quantitat d'elements necessaris. Actualment la millor expressió dels hipertexts són les pàgines web navegables.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La paraula d'hipertext és originària de Ted Nelson[3] referint-se a un sistema en què els arxius de text, veu, imatges i vídeo pogueren interaccionar amb els lectors. No obstant això, anteriorment Vannevar Bush va usar la paraula Memex en l'article: "As We May Think", en un número de juliol de 1945 en l'edició de la revista The Atlantic Monthly, sobre la necessitat màquines de processament d'informació mecànicament connectades per a ajudar els estudiosos i executius enfront del que s'estava convertint en una explosió de la informació.

L'any de 1960 Douglas Engelbart i Ted Nelson, van desenvolupar un programa de computador que pogués implementar les nocions d'hipermèdia i hipertext. En els anys vuitanta, després que començaren a crear-se les primeres computadores personals, IBM va llançar el sistema de guia i enllaç per a les seves computadores, mentre que Macintosh va desenvolupar la Intermedya i la HyperCard.[4]

L’any 1967 Andries van Dam desenvolupa el Sistema d’edició d’Hypertext a la Universitat de Brown. Més endavant Filevision va realitzar la primera hipermedia Base de dades de Macintosh. Un any després, Janet Walker va crear el primer sistema d’hipertext utilitzat per consumidors reals. L’any 1987 es va organitzar la primera conferència de Hypertext pel Association for Computing Machinery. El mateix any Apple oferia HyperCard gratis amb cada Macintosh, el qual va ser el primer sistema de creació d’hipermèdia personal.  A partir dels anys 90, van començar totes les conferències arreu del món sobre l'Hipertext, com per exemple la European Conference on Hypermedia Technology a Edinburgh, Scotland. Finalment l’any 1995 Netscape Corporation adquireix en el primer dia de cotització de valors, el valor de mercat de 500.000.000 de dòlars.[5]

Tipus d'enllaços de l'Hipertext[modifica | modifica el codi]

Criteri Enllaç Concepte
Destinació Intern El mateix domini
Extern A un altre domini
Autoria De l'autor Al text
De l'usuari Als comentaris
Navegació Seqüencial Lectura linial
Estructural El sistema de navegació
Àncora Font Marca el que explica
Destinació Marca a on porta
Comportament Dinàmic Un feed
Estable Una URL
Referència Atribució Font
Cita A text literal
Crítica A objecte de judici
Nota al peu de pàgina Ús acadèmic
Simlitud Lloc semblant
Exemple A un cas esmentat

L'Hipertext en la literatura[modifica | modifica el codi]

En la literatura és on es pot observar com s’ha portat a terme l’hipertext,ja que ha estat un dels enfocs més difosos. El màxim dispersor d’aquest punt de vista és George Landow, en l’obra Hipertex. LA convergència de la teoria crítica i contemporània i la tecnologia.

Les edicions genètiques[modifica | modifica el codi]

Les edicions genètiques sorgeixen a quan es va desenvolupar el postestructuralisme, ja que totes dues sorgeixen d’una insatisfacció amb els fenòmens associats al llibre imprès i al pensament jeràrquic. Un dels principals seguidors d’aquests tipus d’hipertext és Landow. El somni que tenien aquests teòrics era un llibre on es poguessin trobar d’altres llibres. Per tant, les edicions genètiques són les que permeten una lectura a la carta, un recorregut pel procés de síntesis d’aquella obra i un estudi detallat d’aquella, a més de situar l’obra en un context amb altres textos. El primer programa que va crear aquest tipus d’hipertext va ser In Memoriam al projecte Intermedia.

La hipeficció, la nova narrativa hipertextual[modifica | modifica el codi]

L'anomenada literatura hipertextual suposa una ficció que no avança linealment, sinó que enllaça diverses pàgines web mitjançant enllaços de manera que el lector escull el camí per on discorre la història.

La literatura hipertextual altera la relació tradicional entre trama i història, ja que una mateixa història pot contenir diverses trames, algunes planejades per l'autor i d'altres creades en el moment de la lectura. Per mantenir la coherència cal comptar amb la memòria del receptor i amb fragments que se sostinguin amb més independència.

Si bé és pròpia d'Internet, hi ha narracions tradicionals que pertanyen a aquest grup, com Rayuela de Julio Cortázar, per exemple, o les novel·les juvenils amb diversos finals, antecedents dels jocs de rol. La literatura hipertextual tendeix a la seqüència, a la fragmentació, prosseguint el camí de la literatura post-moderna, que ja dinamitava els límits clàssics del discurs. Així, els jocs tipogràfics avantguardistes, le novel·les sense argument o les diferents versions d'un esdeveniment es poden considerar antecedents directes de la literatura hipertextual, potenciada per la tècnica.

La Hiperedició o edició crítica de les obres clàssiques[modifica | modifica el codi]

La hiperedició és un apropament més científic de l'hipertext que s’aplica a les edicions crítiques de les obres lideraries. És molt útil, ja que els enllaços faciliten el recorregut per les anotacions crítiques, els glossaris, les variants de versions. Són les que et permeten visualitzar més enllà del primer nivell de lectura mitjançant estructures complexes, bibliografies descriptives etc. Encara no en podem trobar moltes edicions perquè són molt cares i molt complexes de realitzar.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. María Jesús Lamarca Lapuente. “Hipertexto, el nuevoconcepto de documento en la cultura de la imagen”, [en línia] Actualització: :08/12/2013. Disponible a la web: http://www.hipertexto.info/documentos/hipertexto.htm
  2. Noah wardrip-Fruin. Ted Nelson, Copyright & Literary Machines. “Electronic Literature Organization” [En línia]. Disponible a la web: http://dc-mrg.english.ucsb.edu/conference/CNCSC/multimedia/documents/wardrip-fruin.pdf
  3. En l'article No more teachers's dirty looks
  4. revista
  5. Chris Boraski. Hypertext Timeline. [En línia] Disponible a la web: http://www.boraski.com/www/ht.html
  6. María Jesús Lamarca Lapuente. “Hipertexto, el nuevo concepto de documento en la cultura de la imagen”. [En línia] Actualització:2013. Disponible a la web:http://www.hipertexto.info/documentos/literat.htm

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]