Laura (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Laura
Laura Preminger.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Otto Preminger

Producció: Otto Preminger

Guió: Jay Dratler
Samuel Hoffenstein
Elizabeth Reinhardt
Basat en la novel·la de Vera Caspary

Música: David Raksin
Emil Newman (Director musical)

Fotografia: Joseph LaShelle

Muntatge: Louis R. Loeffler

Protagonistes: Gene Tierney
Dana Andrews
Clifton Webb
Vincent Price
Judith Anderson

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1944
Gènere: Cinema negre
Duració: 88 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: 20th Century Fox

Pàgina sobre “Laura a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars
FilmAffinity 8.3/10 stars

Laura és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1944.

Argument[modifica | modifica el codi]

El detectiu Mark McPherson investiga l'assassinat de Laura, una elegant i seductora dona que apareix morta al seu apartament. McPherson elabora un retrat mental de la jove a partir de les declaracions dels seus familiars. El suggestiu retrat de Laura, que penja de la paret del seu apartament, també l'ajuda en aquesta tasca. [1]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Magistral melodrama d'intriga que combina una construcció refinada i rigorosa amb un poder de suggestió que transcendeix en tot moment l'anècdota dramàtica. En l'equilibri entre el racionalisme d'una acció gairebé cartesiana i la irracionalitat dels suggeriments gairebé fantasmagòriques resideix el prodigi de la seva perfecció.

Iniciada per Rouben Mamoulian, la pel·lícula centra el misteri al voltant del personatge femení que dóna títol al film, una dona que obsessiona a tots els homes que s'acosten a la seva personalitat i figura, des del sentiment necròfil del policia encarregat de la investigació, fins al sincer entusiasme amorós d'un seductor gigoló de refinat port, passant per l'ofuscació paranoica d'un madur i gelós escriptor, ple d'agudesa i cultura que es veurà arrossegat per una malsana pertorbació passional.

Un magnífic guió amb enginyosos diàlegs i l'esplèndida fotografia del gran Joseph LaShelle (que va aconseguir el seu únic Oscar amb aquest títol), doten al relat d'un to enigmàtic que arriba a la seva màxima expressió amb l'aparició quasi fantasmal de la bella Gene Tierney al costat del quadre que presideix el saló on transcorre gairebé tota l'acció.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

I, entre els actors no acreditats:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Laura  ». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]