Mildred Pierce

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Mildred Pierce
Joan Crawford in Mildred Pierce trailer.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Michael Curtiz
Direcció artística: Anton Grot

Producció: Jerry Wald
Jack Warner (productor executiu)

Guió: Ranald MacDougall
William Faulkner
Catherine Turney
adaptació de la novel·la Mildred Pierce
de James M. Cain

Música: Max Steiner

Fotografia: Ernest Haller

Muntatge: David Weisbart

Vestuari: Milo Anderson

Protagonistes: Joan Crawford
Ann Blyth
Jack Carson
Zachary Scott
Eve Arden

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1945
Gènere: Drama
Duració: 111 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Warner Bros

Pàgina sobre “Mildred Pierce a IMDb

Valoracions
IMDb 7.9/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

Mildred Pierce és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Curtiz, estrenada el 1945.

Es tracta d'una adaptació de la novel·la Mildred Pierce de James M. Cain, publicada el 1941. El 2011, Todd Haynes en realitza una nova adaptació, Mildred Pierce , mini-sèrie televisada per a la cadena HBO.

Argument[modifica | modifica el codi]

Monte Beragon és assassinat per diversos trets en la seva propietat de la vora de mar. La seva dona, Mildred Pierce, és convocada a un interrogatori i s'assabenta que el seu antic marit, Bert Pierce, s'acusa de l'homicidi. Però davant l'inspector Peterson, recusa aquesta mentida i torna llargament sobre el seu passat per explicar totes les circumstàncies que envolten el drama.

Fins on pot portar l’amor d’una mare? Tot el que Veda desitja, la seva mare - Mildred Pierce - li ho ofereix. En l'univers masclista estatunidenc, Mildred no vacil·la a trencar amb el seu marit que manté una relació amb una altra dona des de fa diversos mesos. Per respondre a les exigències de luxe de la seva filla, s'ha de debatre doncs per grimpar els esglaons socials. Comença per ser una simple cambrera en un restaurant baix de gamma, però la seva ambició l'empeny a obrir el seu propi establiment amb l'ajuda d'un antic col·laborador del seu marit, Wally Fay. En aquesta ocasió, troba el seductor, però ociós i mandrós, Monte Beragon, amb qui es casa, creient-lo ric, fins i tot si no l'estima, tot això per pujar la seva filla en l'escala social i afavorir l'amor que li professa: «Faria qualsevol cosa per a ella». Inclou un homicidi?[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

I, entre els actors que no surten als crèdits :

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Zachary Scott
Jack Carson
  • Joan Crawford, després de divuit anys passats a la Metro-Goldwyn-Mayer, havia entrat a la Warner Bros. Pictures. La firma l’havia contractat amb la idea singular de competir amb Bette Davis,[2] sent la gran estrella de la Warner, sense cap dubte per calmar les reivindicacions d'aquesta última. L’antiga estrella de la MGM, llavors al forat de l’ona, aspirava a un gran paper. Va agafar el seu temps i va estudiar acuradament tots els guions proposats per la Warner, desitjosa de no perdre la seva tornada fins al dia en què va llegir un guió que Bette Davis i Barbara Stanwyck havien manifestat que no hi estaven interessades pel personatge de Mildred Pierce.[3] El productor de la pel·lícula Jerry Wald, va empènyer Jack Warner a aconseguir els drets de la novel·la des de la seva sortida el 1941,[4] i ja havia pensat en Joan Crawford. Va acceptar el paper amb entusiasme: «És exactament el que jo buscava.[3]»
    Ella va declarar igualment: «El personatge que interpretava a la pel·lícula», reconeixerà Joan Crawford, era una barreja dels papers que havia interpretat anteriorment i d’elements que provenien de la meva pròpia personalitat i del meu propi caràcter. No tan d'altra banda el sofriment, ja que crec massa en la Christian Science per patir hores i hores. Però els meus universos professional i personal havien evolucionat tant... Alguns amics havien mort o marxaven... El públic mateix ja no semblava saber que desitjava... Les companyies cinematogràfiques tenien cada vegada més problemes. Els meus dies daurats i sovint gloriós s’havien acabat i Mildred Pierce apareixia com una mena de celebració amarga del final.[5] »
  • L’argument tret d’una novel·la de James Cain s’ha modificat profundament pels guionistes successius. Una atmosfera inherent a la pel·lícula negra i una intriga criminal, temes absents de la novel·la, seran injectats en l'adaptació.[6] A més, la pel·lícula, contràriament a la novel·la, serà construïda en flash-backs.[3]
  • Jack Warner vol que la pel·lícula sigui dirigida pel més conegut director de la Warner, Michael Curtiz.[3] Però els començaments del rodatge van ser força agitats entre el realitzador i l’actriu; Curtiz no desitjava dirigir una « has been».[6]», que a més, segons ell, es comporta encara com si fos a la MGM.[3] Joan Crawford es troba amb un equip de rodatge que no coneix i dirigida per un realitzador tirànic; ella que estava acostumada a treballar, durant prop de vint anys, amb els mateixos tècnics de «la firma del lleó». Malgrat això, l’actriu farà tot el possible per provar que és l’actriu ideal pel paper[3] i davant tantes persuasions, les seves relacions amb Curtiz milloraran i el realitzador reconeixerà els seus errors.[7]
  • James Cain, admirat per que l’actriu havia fet amb el personatge de Mildred, li va oferir un exemplar, relligat de cuir, de la seva novel·la amb una dedicatòria: «A Joan Crawford, la meva gratitud eterna a la que va donar vida a Mildred com sempre havia esperat[8]»
  • La pel·lícula va tenir un èxit triomfal amb una recaptació de cinc milions de dòlars i l’Oscar a la millor actriu per a Joan Crawford[9] que va celebrar així la seva tornada al primer pla.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mildred Pierce». The New York Times.
  2. Le Cinéma Grande histoire illustrée du 7è art. Volume 2. Éditions Atlas
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Le film noirPatrick Brion – Éditions de la Martinière – 2004 (ISBN 2-7324-3144-3)
  4. La Warner Bros – Jean-Pierre Coursodon – Collection Cinéma Singulier – Éditions du Centre Georges Pompidou - Paris, 1991 (ISBN 2-85850-632-9), p116.
  5. Conversations With Joan Crawford de Roy Newquist, Citadel Press, 1980, Secaucus (Nova Jersey).
  6. 6,0 6,1 Tous les chemins mènent a Hollywood: Michael Curtiz – René Noizet – l’Harmattan, 1997 (ISBN 2-7384-5667-7)
  7. Joan Crawford. A Biography. de Bob Thomas, Simon and Schuster, 1978, Nova York.
  8. Dark City – Le monde perdu du film noir – Eddie Muller, Collection CinéFiles, Clairac éditeurs, 2007 (ISBN 2-35256-005-5), p. 84.
  9. La Fabuleuse Histoire de la Warner Bros., Clive Hirschorn, Éditions CELIV, 1984 en littérature|1984, (ISBN 2-86535-050-9), p. 255.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mildred Pierce