Nabopolassar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us.ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) fou un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri. Va dirigir Babilònia durant 20 anys (de 625 aC fins a 605 aC). Era el pare de Nabucodonosor II.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nabopolossar era governador de Babilònia sota la dominació dels reis d'Assíria. Quan es produïren diversos avalots arran de la mort d'Assurbanipal, aprofità aquesta oportunitat per a desfer-se, el 626 aC, de la tutela assíria. L'any següent, el 625 aC, lliurà una gran batalla a la regió de Nippur, lluitant contra Assuretililâni, el fill d'Assurbanipal, que morí durant un atac. Confortat per aquesta victòria Nabopolassar va entrar a Babilònia i es féu proclamar rei de Caldea, mentre que Sinshariskhun, l'altre fill d'Assurbanipal, es feia proclamar rei d'Assíria.

Arran d'aquesta coronació, Nabopolossar va fundar la dinàstia caldea de Babilònia de la qual havia de ser Nabucodonosor II, el seu fill, el representant més il·lustre. Dues vegades derrotà els assiris, primer el 616 aC i després el 615 aC, a Arapka tot i que no aconseguí apoderar-se d'Assur. Aleshores per a poder reeixir es va aliar amb el rei dels medes, Cyaxare i així la nova coalició entrà a Ninive, a l'estiu del 612 aC, i la saquejà de dalt a baix. Perseverà en la lluita contra els darrers sobirans assiris i es va apoderar d'Harran en 610–609 aC. Es va morir el 1r de setembre del 605 aC, alguns mesos després de la seva abdicació a favor del seu fill Nabucodonosor II.