Les troianes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ulisses tira Astíanax de les muralles davant la impotència d'Andròmaca

Les troianes (en grec: Τρωάδες) és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Formava part d'una tetralogia que estava formada per les tragèdies Alexandre i Palamedes, i pel drama satíric Sísif.

Fou representada a les Dionísia el 415 aC. Va obtenir el segon lloc, rere una tragèdia de Xenocles.

D'Alexandre i Palamedes no en queda gaire cosa. Alexandre tractava del fill de Príam i Hècabe, Paris, anomenat també Alexandre. Cassandra, l'endevina que tenia per càstig que ningú mai no creiés els seus pronòstics, profetitzà que Troia seria destruïda si Paris vivia. Per això Hècabe i Deífob intenten matar-lo. És recollit, però, per un pastor, que el salva.

De Palamedes hom sap que el seu protagonista fou el mític inventor de l'escriptura. A Troia fou objecte d'un engany, algú deixà a la seva botiga una nota falsa de Príam, l'enemic dels aqueus a Troia, amb diners. És condemnat per traïció. Palamedes escriu unes línies en un rem, per fer saber al seu pare Naupli el seu destí. El pare es venja dels grecs, incendiant el promontori de Cefarea, perquè creguin que es tracta d'un port i així naufraguin a la costa.

Argument[modifica | modifica el codi]

La flota grega està a punt de salpar de Troia, després d'haver-la destruïda, i fan un sorteig amb les troianes.

Hècabe mostra la desesperació dels vençuts, i va preguntant el destí de cada dona. Andròmaca, la dona d'Hèctor, ha estat assignada al fill d'Aquil·leu; Hècabe, a Odisseu; Cassandra, a Agamèmnon; Políxena ha de ser sacrificada a la tomba d'Aquil·leu.

Els grecs decideixen matar el fill d'Andròmaca i Hèctor, Astíanax, bo i llançant-lo de les muralles de Troia estant. Menelau aleshores apareix per endur-se Helena

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • Eurípides. Les Troianes. Introducció, traducció i notes de Ricard Torres i Ribé. Ediciones Clásicas: Madrid.