Electra (Eurípides)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Electra a la tomba d'Agamemon, Frederic Leighton c.1869

Electra és una tragèdia grega escrita per Eurípides, probablement, cap al 410 aC prenent com a data "post quam" el 413 aC. No se sap amb seguretat si va estrenar-se abans o després de la tragèdia Electra de Sòfocles.

Argument[modifica | modifica el codi]

La tragèdia s'obre amb la presentació d'una escena entre Clitemnestra, esposa d'Agamèmnon (i probablement la seva assassina) i Electra, filla d'ambdós. Electra ha estat obligada a casar-se amb un camperol i a marxar de palau per por que, si s'hagués casat amb un noble, probablement els seus fills venjarien la mort d'Agamèmnon. Orestes, mentrestant, ha estat vivint sota la protecció del rei de Fòcida qui l'ha criat juntament amb Pilades, el seu propi fill.

En el drama Orestes i el seu company, Pilades, viatgen a Argos amb la intenció de venjar Agamèmnon i van a raure a casa d'Electra i el seu marit. Amaguen la seva identitat per tal d'obtenir informació però el servent que salvà Orestes duent-lo a Fòcida el reconeix gràcies a una cicatriu. Electra es mostra ansiosa per ajudar el germà en l'execució de Clitemnestra i Egist.

Mentre el criat es dirigeix a Micenes amb la intenció d'atraure Clitemnestra a casa d'Electra amb el pretext que la seva filla li ha infantat un nét, Orestes mata Egist i torna amb el cos. Pero quan arriba Clitemnestra, Orestes es vol fer enrere davant l'imminent matricidi. Electra, però, el pressiona fins que ambdós li enfonsen una espasa a la gorja (segons les convencions tràgiques aquest moment és relatat i no mostrat en escena). La seva acció però desencadena una culpa opressiva, personificada en la persecució de les Erínies. Al final apareixen els germans deïficats de Clitemnestra, els dioscurs Càstor i Pòl·lux que els ordenen expiar el crim i purificar els seus esperits.