Andròmaca (Eurípides)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Andròmaca (en grec: Ανδρομάχη) és una tragèdia d'Eurípides, datada cap al 425 aC.

Argument[modifica | modifica el codi]

Andròmaca, que havia estat esposa d'Hèctor, després del saqueig de Troia havia estat conduïda a la ciutat de Ptia i presa com a esclava per Neoptòlem, el fill d'Aquil·les. Amb el seu amo havia tingut un fill. Tanmateix, més endavant Neoptòlem s'havia casat amb Hermione.

Neoptòlem havia anat a Delfos per intentar guanyar-se el favor d'Apol·lo. Mentrestant, Hermione i el seu pare Menelau desitjaven la mort d'Andròmaca i del seu fill, i ella, després d'haver enviat en secret el seu fill a un altre lloc, s'havia refugiat al santuari de Tetis per intentar protegir-s'hi.

Converses al santuari[modifica | modifica el codi]

Una esclava informa Andròmaca que el seu fill corre perill, ja que Menelau ha partit amb la intenció de trobar-lo i matar-lo. Andròmaca envia aleshores a través de l'esclava un missatge a l'ancià rei Peleu, avi de Neoptòlem.

En aquest moment arriba Hermione i acusa Andròmaca d'ésser la responsable de la seva esterilitat i per això és odiada pel seu marit. Andròmaca replica que la culpa d'aquest odi no és per cap droga que hagi fet per propiciar l'esterilitat d'Hermione, sinó per l'orgull d'ella i els seus gels.

Hermione es diposa a matar Andròmaca, i l'insta a sortir del santuari, però ella s'hi nega. Poc després apareix Menelau amb el fill d'Andròmaca i li diu que si no abandona el santuari matarà el seu fill. Andròmaca replica que si ell i la seva filla cometen un crim, seran jutjats i a més Neoptòlem se'n venjarà.

Finalment, Andròmaca abandona el santuari i és presa presonera per Menelau. Li informà que serà executada i que Hermione decidirà sobre la vida del seu fill.

Intervenció de Peleu[modifica | modifica el codi]

L'ancià Peleu hi arriba i tracta d'impedir la mort d'Andròmaca i el seu fill. Discuteix amb Menelau i li retreu que va intentar recuperar Helena i la covardia que després mostrà a Troia. Menelau respon a Peleu que ell també hauria d'odiar Andròmaca per ser parent del que assassinà el seu fill Aquil·leu, que seria deshonrós que si Hermione no té fills hagi de regnar el fill d'una estrangera i que Helena no marxà per voluntat pròpia, sinó per voluntat dels déus.

Peleu es disposa a deslligar les mans d'Andròmaca. Menelau no s'atreveix a impedir-li-ho i anuncia que ha de tornar a Esparta, però que n'hi tornarà per exigir que Andròmaca sigui castigada.

Aparició d'Orestes[modifica | modifica el codi]

Hermione, després que el seu pare marxés, i preveient que quan Neoptòlem torni la repudiarà per haver intentat matar Andròmaca i el seu fill, intenta suïcidar-se, però els criats li ho impedeixen.

Aleshores arriba Orestes, fill d'Agamèmnon i Clitemnestra, que es dirigia a l'oracle de Dòdona i en passar per Ptia cerca notícies d'Hermione, que havia estat promesa a ell abans que Menelau canviés d'opinió i l'oferís a Neoptòlem.

Hermione li suplica que la protegeixi i així poder escapar amb ell a Esparta. Orestes hi accedeix i a més a més idea un pla per matar Neoptòlem.

Mort de Neoptòlem[modifica | modifica el codi]

Un missatger informa a l'ancià Peleu que el seu nét Neoptòlem ha estat assassinat per homes de Delfos i per Orestes. Orestes havia anat dient a la població de Delfos que Neoptòlem es disposava a destruir el temple d'Apol·lo i, per tant, no van creure Neoptòlem quan ell digué als endevins que arribava en missió pietosa i fou lapidat.

Finalment apareix la nereida Tetis, que havia estat esposa de Peleu i li ordena que enterri el seu nét a Delfos. A més a més, disposa que Andròmaca es casi amb Helen, un fill de Príam que havia sobreviscut, i viure a Molossos juntament amb el seu fill i anuncia a Peleu que quan mori habitarà al costat seu al fons del mar.