Johan Gadolin
 Johan Gadolin | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1760  Turku (Suècia) |
| Mort | 15 agost 1852 (92 anys) Mynämäki (Imperi Rus) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Finès |
| Formació | Universitat d'Uppsala |
| Director de tesi | Torbern Olof Bergman |
| Es coneix per | Itri |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | Química |
| Ocupador | Acadèmia de Turku |
| Membre de | |
| Professors | Torbern Olof Bergman |
| Família | |
| Fills | Jakob Algot Gadolin, Nils Anders Gadolin (en)  |
| Pare | Jakob Gadolin |
Premis | |
Johan Gadolin (Turku, 5 de juny de 1760 – Mynämäki, 15 d'agost de 1852),[1] va ser un químic finlandès, a més de metge i mineralòleg. Gadolin descobrí la terra rara itri.
Biografia[modifica]
Johan Gadolin va néixer a Turku, Finlàndia (aleshores part de Suècia), fill de Jakob Gadolin. Primer estudià matemàtiques a l'Acadèmia Reial de Turku però es passà a la química. El 1779 es traslladà a la Universitat d'Uppsala on assistí a les classes de Torbern Bergman.
El 1790, va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.
Gadolin ha passat a ser famós com descobridor de la primera terra rara. En 1792 Gadolin rebé una mostra d'un mineral negre trobat al poble suec d'Ytterby prop d'Estocolm. Gadolin aïllà un rar òxid que anomenà més tard “yttria”. També hi aïllà trihidròxid d'itri. Yttria, o òxid d'itri va ser la primera de les terres rares coneguda. El treball va ser publicat l'any 1794.
El mineral examinat per Gadolin va rebre el nom de gadolinita l'any 1800. L'element gadolini i el seu òxid gadolinia va obtenir aquest nom en honor de Gadolin per part dels seus descobridors.
Gadolin també estudià en termoquímica la capacitat calorífica i el calor latent entre 1787 i 1792. Estava en contra de la teoria del flogist.
Era amic íntim de Johan Gottlieb Gahn i Carl Wilhelm Scheele.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Gadolin, Johan». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 201. ISBN 8429270043.
- Dean, P B; Dean, K I «Sir Johan Gadolin of Turku: the grandfather of gadolinium.». Academic Radiology, 3, Suppl 2, agost 1996, pàg. S165–9. DOI: 10.1016/S1076-6332(96)80523-X. PMID: 8796552.
- Weeks, Mary Elvira «The discovery of the elements: XVI. The rare earth elements». Journal of Chemical Education, 9, 10, 1932, pàg. 1751–1773. Bibcode: 1932JChEd...9.1751W. DOI: 10.1021/ed009p1751.
- Sella, Andrea «Gadolin's Condenser». Chemistry World, 6, 10, 2009, pàg. 81–81.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johan Gadolin |