Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Penedès
Església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Penedès Alt Penedès
Gentilici	Martinenc, martinenca
Superfície	35,27 km²
Altitud	295 msnm
Població (2011)   • Densitat	3.197 hab. 90,64 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 383954 4582667
Organització Entitats de població	16
Codi territorial	082270

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal. Drena també el terme la riera de Pontons, que desguassa al Foix prop de Rovellats.

Limita amb els municipis de Pacs del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Torrelles de Foix, Font-rubí, Vilobí del Penedès, Castellví de la Marca i Montmell.

El municipi comprèn també els veïnats i caseries de la Rovira Roja, el Romaní, els Hostalets, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, la Bleda, Brugueres i les Cantarelles.

Entitat de població	Habitants
Bleda, la	319
Brugueres i Can Sogues	46
Cabrunes, les	0
Cal Miret	56
Cal Sisplau	105
Can Cruset de la Carrera i les Cantarelles	116
Fassina, la	50
Garrofer i Can Rigol, el	47
Hostalets i Can Lleó, els	196
Roca, la	116
Romaní, el	38
Rovira Roja, la	194
Sant Martí Sarroca	1.688
Serra de Baix, la	48
Serra de Dalt, la	73
Torre, la	50
Dades: 2009. Font: Idescat

Història

Els orígens de la població de Sant Martí Sarroca es troben al turó de la Roca, on va sorgir una població al voltant del castell de Sant Martí i l'església de Santa Maria, que formen el Conjunt monumental de la Roca. Tot i que el 1954 s'han trobat vestigis ibèrics a la Roca com un forn de ceràmica i restes d'habitació, la primera citació documental es troba al segle X quan el castell fou restaurat per Galí de Santmartí, que s'hi establí vers el 966.

El castell, d'origen islàmic, data del segle X i probablement fou conquerit per Galí, un dels repobladors del Penedès i que entroncà amb el famós Mir Geribert d'Olèrdola. Arnau Mir de Santmartí havia fet construir la primera església del castell dedicada a Santa Maria abans del 1100. L'ampliació i la nova consagració del temple actual data de l'any 1204 quan el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí. Que un cop extinta la successió dels Santmartí el castell passà per diverses mans.

Posteriorment al segle XIII el domini del castell passà als Entença i al segle XIV en tingueren la senyoria la reina Elionor i Martí l'Humà, i el 1381 l'adquirí Bernat de Fortià, que s'hi refugià amb la reina Sibil·la de Fortià en ocasió de la malaltia i la mort del rei Pere III el Cerimoniós (1386-87).

Passà als Cervelló, senyors de Montagut i de Querol (després de la Llacuna) i vers el 1481 passà a la pia almoina de la catedral de Barcelona, que hi tenia drets des del segle anterior i que en tingué el mer i mixt imperi. El 1831 apareix com a senyor el marquès de Dosaigües.

El castell fou arruïnat durant la Primera Guerra Carlina, quan fou incendiat, i el 1963, sent de propietat Municipal, fou començat a reconstruir sota la direcció del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

Territori i economia

El territori és accidentat pels darrers contraforts de la serra del Montmell (La Talaia, 484 m alt) i cobert en part per bosc de pins i algunes alzines (940 ha) i prats i pasturatges (321 ha). Predomina l'agricultura de secà, dedicada sobretot al conreu de la vinya (890 ha) i els cereals (602 ha), i també llegums, farratge, patates, cebes i alls, arbres fruiters; el regadiu ocupa 28 ha (hortalisses i farratge). La cria de bestiar (oví i porcí) i l'avicultura complementen les activitats agrícoles.

Entre les indústries derivades de l'agricultura destaquen la molineria, els trulls d'oli, destil·leries d'alcohol i l'elaboració de vins i cava; s'aprofiten algunes pedreres o sauloneres. Modernament s'han establert algunes indústries (tèxtils, de materials per a la construcció, metal·lúrgiques) i ha pres importància la funció de lloc de residència i estiueig.

Conjunt monumental de la Roca

Maqueta del conjunt monumental de la Roca a Catalunya en Miniatura

El conjunt monumental, catalogat com monument històric artístic d'interès nacional, es troba al cim del turó de la Roca i està format pel castell de Sant Martí Sarroca i l'església de Santa Maria que daten del segle X i segle XII, respectivament.

Festes i tradicions

La rua de Carnaval

La rua de carnaval és una festivitat important a la població. A l'onzena edició, celebrada el 2010, hi van participar 23 carrosses i 8 comparses amb un total de 2.300 participants.

Els actes comencen a la 1 del migdia, amb el discurs inaugural del Rei Carnestoltes i la Reina del Carnaval. La rua engega a dos quarts de set del vespre, però a primera hora de la tarda el poble ja es comença a omplir de visitants. Fonts oficials calculen que cada any a Sant Martí Sarroca hi venen 7.000 persones a veure-la. La rua de Sant Martí no és competitiva ja que totes les carrosses i comparses que compleixen els requisits del reglament obtenen automàticament una retribució.

La Festa Major

Una altra festa important d'aquesta localitat és la Festa Major, que se celebra el tercer diumenge de juliol (divendres, dissabte, diumenge i dilluns). Entre els actes d'aquesta destaquen les Cercaviles i els Concerts que hi ha cada nit amb una orquestra diferent, així com un gran espectacle de foc realitzat pels diables Aristois.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 80 84 72 473 943 1.761 1.906 2.039 1.940 2.078

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.345 2.588 2.682 2.607 2.294 2.348 2.315 2.428 2.422 2.457

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.486 2.457 2.478 2.531 2.650 2.849 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Turó de Cal Bord.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya