Félix de Azúa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Félix de Azua Comella
Naixement 30 d'abril de 1944 (1944-04-30) (70 anys)
Barcelona
Nacionalitat Espanyola
Alma mater Universitat Politècnica de Catalunya
Ocupació Escriptor
Cònjuge Eva Fidalgo Elices
Guardons Premi Herralde de novel·la (1987)
Premi César González-Ruano de periodisme (2012)
Llengua Castellà
Gènere poesia
Tema Assaig
Novel·la
Poesia
Influències de Agustín García Calvo
Obra
Moviment novísimos (poesia)

Félix de Azúa Comella (Barcelona, 30 d'abril de 1944), és un poeta i novel·lista català en castellà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Félix de Azúa Comella és llicenciat en Filosofia i lletres i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb la tesi titulada: Aspectos de la estética de Diderot: El doble modelo neoclásico-romántico, dirigida per José María Valverde Pacheco i defensada en 1982. Iniciada ja la seva carrera literària, a principis dels anys setanta, com a conseqüència del tancament de les facultats universitàries arran dels successos de 1969, es trasllada durant tres anys de Madrid a París, en els quals compagina els seminaris universitaris amb l'ambient de les tertúlies en el Barri Llatí, freqüentant la que portava Agustín García Calvo en el cafè La Boule d'Or, al que considera el seu mestre i la persona que el portà a la Filosofia.[1] En els anys vuitanta inicia la docència universitària, primer en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de Zorroaga (Sant Sebastià), dependent de la Universitat del País Basc, i després en la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on en 1993 obté per concurs la plaça de catedràtic en l'àrea de coneixement d'Estètica i Teoria de les Arts.[2] Fou nomenat director de l'Instituto Cervantes de París,[3] cargo en el que estuvo entre 1993 y 1995, càrrec en el qual va estar entre 1993 i 1995, i del que va dimitir per diferències per les polítiques mantingudes en aquest moment pels responsables del Ministeri d'Afers exteriors.[4] És col·laborador habitual dels diaris El País i El Periódico de Catalunya, com a columnista, articulista i agitador cultural.

En la seva trajectòria poètica l'hi va vincular inicialment a la generació dels «novísimos», des que en 1970 Josep Maria Castellet el va incorporar a l'antologia Nueve novísimos poetas españoles, formant-ne la «coqueluche» junt als poetes Pere Gimferrer, Vicente Molina Foix, Leopoldo María Panero, Guillermo Carnero i Ana María Moix. Amb aquesta antologia cobra un paper rellevant en la poesia espanyola contemporània, encara que de seguida va renegar del seu ofici exclusiu de poeta. La seva poesia està considerada freda i hermètica, girant sobre els eixos temàtics del buit i el no-res. Quant a la seva producció narrativa i de prosa literària destaca pel seu caràcter reflexiu i*culturalista, incloent fortes dosis d'ironia i sarcasme, sobretot en els seus textos més recents.

A mitjan primera dècada del segle XXI, durant el procés de la tramitació legislativa de la reforma estatutària de Catalunya, va ser un dels quinze signants dels dos manifestos de la plataforma política Ciutadans de Catalunya (2005 i 2006), a favor de la constitució d'una formació política que s'autodenominés no nacionalista. En 2011 decideix traslladar la seva residència familiar a Madrid, al costat de l'arquitecta Eva Fidalgo Elices (18 de gener de 1974), amb la qual va tenir una filla a la fi d'aquest any.

Premis[modifica | modifica el codi]

Obra literària

Obra guardonada: Diario de un hombre humillado.
Obra guardonada: «Contra Jeremías». En: El País, 14 ago. 2011. ISSN 1697-9397.

Trajectòria

  • 2000 - Premio Internazionale Sebetia-Ter. Cultura: Arte e Letteratura. Nàpols: Centri di Studi di Arte e Cultura di Napoli Sebetia-Ter.
  • 2001 - VII Premi a la Tolerància. Barcelona: Asociación por la Tolerancia.

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia

Novel·la i prosa literària

Relats

Assaig

Traducció

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]