Víctor García de la Concha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Víctor García de la Concha al Cafè Novelty de Salamanca inaugurant una estàtua de Torrente Ballester

Víctor García de la Concha (nascut a Villaviciosa, Astúries, el 1934),[1] és un filòleg membre de la RAE, entitat que dirigeix des de 1998. Lligat a la vida universitària des de jove, ha fundat diversos seminaris per a l'estudi de la literatura espanyola. Pels seus mèrits, ha estat admès a l'Orde del Toisó d'Or i ha rebut diversos doctorat honoris causa. La seva tasca de recerca se centra en els autors castellans del Renaixement, la poesia del segle XX i la unitat de la llengua espanyola (aquesta última ha ocupat bona part de la seva política a l'Acadèmia, fomentant congressos i treballs conjunts d'estudiosos d'arreu de la Hispanitat).

Des de 27 de gener de 2012 és director de l'Institut Cervantes.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La poesía española de posguerra (1973)
  • El arte literario de Santa Teresa (1978)
  • León Felipe: itinerario poético (1986)
  • La poesía española de 1935 a 1975 (1987)
  • Nueva lectura del Lazarillo (1993)
  • Al aire de su vuelo: estudios sobre Santa Teresa, fray Luis de León, san Juan de la Cruz y Calderón de la Barca (2004)
  • Cinco novelas en clave simbólica (2010)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 ««García de la Concha:"L'eix del Cervantes serà Amèrica"»» (en castellà). El País, 27 de gener de 2012.



Càrrecs públics
Precedit per:
Carmen Caffarel
Director de l'Institut Cervantes
Logo de l'Institut Cervantes

2012 - actualitat
Succeït per:
en el càrrec