Mauno Koivisto
| Mauno Koivisto | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 27 de gener de 1982 – 1 de març de 1994 |
|
| Precedit per | Urho Kekkonen |
| Succeït per | Martti Ahtisaari |
|
|
|
| Mandat 26 de maig de 1979 – 26 de gener de 1982 |
|
| Precedit per | Kalevi Sorsa |
| Succeït per | Kalevi Sorsa |
| Mandat 3 de març de 1968 – 14 de maig de 1970 |
|
| Precedit per | Rafael Paasio |
| Succeït per | Teuvo Aura |
|
|
|
| Mandat 23 de febrer de 1972 – 4 de setembre de 1972 |
|
| Precedit per | Päiviö Hetemäki |
| Succeït per | Johannes Virolainen |
| Mandat 27 de maig de 1966 – 1 de gener de 1968 |
|
| Precedit per | Esa Kaitila |
| Succeït per | Eino Raunio |
|
|
|
| Naixement | 25 de novembre de 1923  Turku (Finlàndia) |
| Partit polític | Partit Socialdemòcrata (SDP) |
| Parella | Taimi Tellervo |
| Nacionalitat | Finlandesa |
| Religió | Luterà |
| Signatura |  |
Mauno Henrik Koivisto (Turku 1923) és un polític i financer finlandès. Es va graduar en la universitat de Turku el 1949, però abans d'això va treballar en el port de Turku. També participà en la Guerra d'Hivern de 1939.
Membre del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia des del 1947, fou nomenat ministre per primera vegada en 1966 en el govern de Rafael Paasio. El 1968 Koivisto va ser nomenat director del Banc de Finlàndia (fins al 1982) i primer ministre, càrrec aquest que exercí fins al 1970. Koivisto va ser nomenat primer ministre novament al 1979.
Quan Urho Kekkonen abandonà per qüestions de salut el càrrec de president després de 25 anys en el poder (1965-1981), Koivisto va ser nomenat president de Finlàndia. Kekkonen va restar diplomàticament president de Finlàndia fins al final de les eleccions presidencials del 27 de gener de 1982, quan traspassà el poder a Koivisto definitivament. Koivisto va ser reelegit com a president de Finlàndia en 1988. Aquestes van ser les últimes eleccions per col·legi electoral de la història de Finlàndia.
L'era de Koivisto va significar diversos canvis en la política finlandesa. El país va passar d'un sistema de govern semipresidencial a un de parlamentari, i la política es va liberalitzar. Com a conseqüència, el president de Finlàndia no té actualment gairebé cap poder.
Honors [modifica]
Gran Mestre de l'Orde de la Creu de la Llibertat
Gran Mestre de l'orde de la Rosa Blanca
Gran Mestre de l'orde del Lleó de Finlàndia
Cavaller de l'orde del Serafí (Suècia) (16-4-1982)
Collar del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (1983)
Cavaller de l'orde de l'Elefant (Dinamarca) (20-4-1983)
Gran Collar de l'Infant Don Enric (Portugal) (22-4-1992)
Gran Creu amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana (14-9-1993)[1]
Orde de l'Àliga Blanca (Polònia) (25-10-1993)
Referències [modifica]
- ↑ http://www.quirinale.it/elementi/DettaglioOnorificenze.aspx?decorato=11141 Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.]
| Precedit per: Urho Kekkonen |
President de Finlàndia 1982–1994 |
Succeït per: Martti Ahtisaari |
| Precedit per: Kalevi Sorsa |
Primer ministre de Finlàndia 1979–1982 |
Succeït per: Kalevi Sorsa |
| Precedit per: Rafael Paasio |
Primer ministre de Finlàndia 1968–1970 |
Succeït per: Teuvo Aura |
| Precedit per: Päiviö Hetemäki |
Ministre de Finances 1972 |
Succeït per: Johannes Virolainen |
| Precedit per: Esa Kaitila |
Ministre de Finances 1966-1968 |
Succeït per: Eino Raunio |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mauno Koivisto |
