Tea Party

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tea Party (en català, Motí del te o també Partit del te) és un partit polític estatunidenc contestatari, heteròclit i popularista, socialment ultraconservador, econòmicament de dretes, que s'oposa a l'Estat Federal i als impostos i reivindica que, en lloc de pagar-los, cadascú es pagui amb els seus diners la sanitat i la formació, a més de promoure l'estalvi.

Es va formar com a xarxa de més de 2.800 petites organitzacions ultraconservadores de base que va néixer per expressar el desencís popular amb la marxa econòmica i en protesta per l'elevada despesa pública que promou el govern federal. A les eleccions de mig mandat de 2010 es va consolidar com a força política al Congrés dels Estats Units.[1]

Reclama restablir la ideologia fundacional dels Estats Units, repren els símbols de la guerra de la independència estatunidenca i inspira el seu nom en el Tea Party de Boston, un esdeveniment històric que va marcar els inicis de la revolució estatunidenca contra la corona britànica al segle XVIII.

Origen[modifica | modifica el codi]

El partit sembla que va néixer a partir de la progressiva agrupació de persones que es trobaven en manifestacions organitzades a partir de l'anomenada crisi financera començada l'any 2008, per a salvar i protegir el sector bancari i contra les reformes socials, especialment el projecte de sanitat gratuïta per a tothom del president Barack Obama i aprovat pel Congrés dels Estats Units.

Aquestes persones es posaven en contacte sobretot a través de blocs, forums i xarxes socials d'internet. Així, per exemple, el 19 de febrer de 2009, un periodista d'una cadena financera i conservadora de televisió, va proposar per Youtube una protesta organitzant un Moti del Te a Chicago.[2] Aquests grups de persones reunides a través de la xarxa i al voltant d'estrelles mediàtiques van tenir, a més, el suport financer de FreedomWorks, dirigida pel republicà de dretes Dick Armey, l'esponsorització d'algunes grans empreses, com la tabaquera Philip Morris, i de milionaris extremistes, com David i Charles Koch a través de la seva organització Americans for Prosperity.

Van començar a prendre importància als medis i ser més coneguts a partir de l'anunci de la reforma de la sanitat per Barack Obama i per les manifestacions contra la sanitat pública que es van teletransmetre a tot el món. Al país també apareixien públicament cada vegada més en el seu suport a l'oposició, i en particular a l'elecció del republicà Scott Brown pel Senat per Massachusetts. Es van presentar a les eleccions estatunidenques de mig mandat de 2010 amb els republicans i sembla que van ser decisius perquè aquests guanyessin al partit del president Obama.[3]

A les eleccions de mig mandat de 2010, el Tea Party es va imposar a l'Estat de Florida, Indiana, Kentucky, Carolina del Sud i Minnesota. Es considera que a partir d'aquest moment és una força política a tenir en consideració a les eleccions presidencials de 2012.[4] L'octubre 2013 van provocar un tancament del govern en una temptativa de bloquejar la reforma sanitària aprovada per llei el 2010 que hauria de proveïr atenció medical a tothom organitzat per l'estat federal, el que consideren com un vici socialista.

Polítics[modifica | modifica el codi]

L'antiga candidata republicana a la vicepresidència Sarah Palin ha estat de vegades considerada com la cara visible, o almenys més coneguda, del Tea Party; però en realitat no pertany a aquest partit. Sí comparteix amb ells algunes crítiques a Obama i ha donat suport a alguns candidats del Tea Party per a les eleccions de mitja legislatura de 2010.[2]

Alguns membres destacats del Tea Party, per exemple, són:

  • Rand Paul, senador del Capitoli de Washington per Kentucky des de les eleccions de 2010
  • Marco Rubio, senador del Capitoli per Florida des de les eleccions de 2010
  • Kelly Ayote, senador del Capitoli per Nou Hampshire des de les eleccions de 2010

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tea Party Modifica l'enllaç a Wikidata