Internacional Socialista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Internacional Socialista
President Georgios Andreas Papandreu
Fundació 1889 (SI)
1923 (IOS)
1951(IS)
Seu Londres, Regne Unit
Ideologia Socialisme democràtic
Socialdemocràcia
Posició política Esquerra
Afiliació internacional Partit Socialista Europeu
Coordinació Socialista Llatinoamericana
Fundació Friedrich Ebert
Colors oficials Vermell
Lloc web
www.lainternacionalsocialista.org


Internacional Socialista (IS) és una organització internacional de partits socialistes, laboristes i socialdemòcrates. El seu secretariat està localitzat a Londres. Entre els seus membres estan el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), la Unió Cívica Radical (UCR) (Argentina), el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), Partit Revolucionari Institucional (PRI)(Mèxic), l'Aliança Popular Revolucionària Americana (APRA o Partit Aprista Peruà), el Partit Socialista de Xile, Partit per la Democràcia (PPD), el Partit Laborista del Regne Unit, el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), el Partit Liberal Colombià, el partit veneçolà Acció Democràtica, Partit Independentista Portorriqueny (PIP, el President del qual és, també, President Honorari de la Internacional Socialista), entre altres.

Història[modifica | modifica el codi]

La Internacional Socialista té les seves arrels en la Segona Internacional, que es va formar en 1889. Refundada l'any 1923 com a la Internacional Obrera i Socialista i tornada a reconstituir (en la seva actual forma) després de la Segona Guerra Mundial en 1951.

Països governats per partits membres, consultors o observadors de la Internacional Socialista (21 d'octubre de 2006)

Els antecedents de creació de la IS estan en dissolució de fet, en 1940, de la Internacional Obrera i Socialista i el període posterior de la Segona Guerra Mundial. Al març de 1944, i aprofitant la presència a Anglaterra de grups socialistes exiliats, el Partit Laborista britànic estudià la possibilitat de crear una futura associació internacional dels partits laboristes i socialistes democràtics. Al maig de 1946, en Clacton-on-Sea (Anglaterra) es realitza la primera conferència informal després de la guerra per a intercanviar informació i treballar sobre polítiques comunes entorn de problemes d'interès comú. Van estar representats 19 partits.

Es creà una Oficina d'Enllaç i Informació Socialista adjunta al secretariat del Partit Laborista Britànic. Al novembre de 1946 es realitza una segona conferència en Bournemouth que establix un Comitè Consultiu per a preparar futures reunions. Posteriorment en la tercera reunió a Zuric (juny 1947) es discuteixen els criteris d'admissió i una conferència posterior (Anvers, novembre 1947) es transforma el comitè consultiu en el COMISCO (Committee of the International Socialist Conference). En aquesta nova instància cada partit integrant té un delegat.

Es realitzen altres conferències (1948, 1948-1949, 1949 i 1950) que preparen la creació de la IS. En 1951 al crear-se la Internacional Socialista el COMISCO es transforma en el Consell de la IS. Durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial, la IS va ajudar als partits socialdemòcrates a restablir-se en les transicions democràtiques d'Espanya i Portugal.

En la dècada de 1980, la majoria de partits de la IS va donar el seu suport al FSLN nicaragüenc, el govern del qual de esquerres era enemic dels Estats Units. Des de llavors, la IS ha admès com membres no només al FSLN sinó a partits excomunistes com l'italià Partit Democràtic de l'Esquerra (Democratici di Sinistra, DS) i el Front d'Alliberament de Moçambic (FRELIMO). Cap destacar que és difícil concebre la seva història com un camí uniforme en termes ideològics, així com en termes d'acció política, que durien a alguns dels seus partits membres a aixecar opcions electorals juntament amb el partit comunista i altres forces d'esquerra (com en la candidatura de François Mitterrand).

Organització de la IS[modifica | modifica el codi]

Segons els seus estatuts els organismes directius són:

  • Congrés de la IS, autoritat suprema de la IS. Per majoria de dos terços defineix l'admissió i estatus dels partits i organitzacions de la IS. L'expulsió d'un partit o organització també la defineix el Congrés per majoria de dos terços. Reuneix als partits i organitzacions fraternals amb dret a veu i vot i els partits consultius i organitzacions associades només amb dret a veu. Es reuneix cada 3 anys, sent convocat pel consell.
  • Consell de la IS. Aquesta compost pels partits membres, la Internacional Socialista de Dones, la Unió Internacional de Joventuts Socialistes, i el Moviment Internacional dels Falcons-Internacional Socialista per a l'Educació, tenint un vot cadascun. Pren totes les resolucions i polítiques necessàries entre cada Congrés. Convoca el Congrés i prepara les seves reunions, així com conferències especials, conferències d'experts, conferències regionals, així mateix que a grups d'estudi i comitès. Proposa al Congrés els càrrecs de President, Vicepresidents (2 a 30) i Secretari General, qui formen part del Presidium de la IS.
  • Comitè d'Ètica
  • Comitè d'Administració i Finances
  • Secretariat

Presidents[modifica | modifica el codi]

El seu president actual és Georgios Papandreou del Partit Socialista Panhel·lènic PASOK, al càrrec des de gener de 2006. Anteriorment foren presidentes de la IS:

Han estat Secretaris Generals :

Congressos de la Internacional Socialista[modifica | modifica el codi]

  • I Frankfurt, 30 de juny al 3 de juliol 1951
  • II Milà, 17 al 21 d'octubre 1952
  • III Estocolm, 15 al 18 de juliol 1953
  • IV Londres, 12 al 16 de juliol 1955
  • V Viena, 2 al 6 de juliol 1957
  • VI Hamburg, 14 al 17 de juliol 1959
  • VII Roma, 23 al 27 d'octubre 1961
  • VIII Ámsterdam, 9 al 12 de setembre 1963
  • XIX Bruselas, 5 al 6 de setembre 1964
  • X Estocolm, 5 al 8 de maig 1966
  • XI Eastbourne, 16 al 20 de juny 1969
  • XII Viena, 26 al 29 de juny 1972
  • XIII Ginebra, 26 al 28 de novembre 1976
  • XIV Vancouver, 3 al 5 de novembre 1978
  • XV Madrid, 12 al 14 de novembre 1980
  • XVI Albufeira, 7 al 10 d'abril 1983
  • XVII Lima, 20 al 23 de juny 1986
  • XVIII Estocolm, al 20 al 22 de juny 1989
  • XIX Berlín, 15 al 17 de setembre 1992
  • XX Nova York, 9 al- 11 de setembre 1996
  • XXI París, 8 al 10 de novembre 1999
  • XXII São Paulo, 27 al 29 d'octubre 2003

Llista de partits membres plens[modifica | modifica el codi]

Partits consultants[modifica | modifica el codi]

  • Azerbaidjan: Partit Socialdemòcrata d'Azerbaidjan, SPDA
  • Belarus: Partit Socialdemòcrata de Belarús (Narodnaya Hramada)
  • Bòsnia i Hercegovina: L'Aliança d'Independents Socialdemòcrates, SNSD
  • Burundi: Frodebu
  • Dominica: Partit Laborista de Dominica
  • Federació Russa: Partit Socialdemòcrata de Russa, SDPR
  • Fiji: Partit Laborista de Fiji
  • Filipines: Akbayan, Partit Acció dels Ciutadans
  • Filipines: Partit Socialista Democràtic de les Filipines, PDSP
  • Gabon: Partit Gabonés del Progrés, PGP
  • Ghana: Congrés Nacional Democràtic, NDC
  • Groenlàndia: Siumut
  • Guatemala: Convergència Social Demòcrata, CSD
  • Guyana: Aliança del Poble Treballador, WPA
  • Mali: Assemblea per a Mali, RPM
  • Namíbia: Congrés de Demòcrates, CoD
  • Namíbia: SWAPO
  • Palestina: Fatah
  • Paraguai: Partit País Solidari
  • Saint Kitts i Nevis: Partit Laborista de Saint Kitts i Nevis
  • Saint Lucia: Partit Laborista de Saint Lucia, SLP
  • Saint Vincent i les Grenadines: Partit Laborista d'Unitat
  • Montenegro: Partit Demòcrata de Socialistes de Montenegro, DPS
  • Sèrbia: Partit Demòcrata, Sèrbia
  • Sèrbia: Partit Socialdemòcrata de Sèrbia
  • Timor Oriental: Fretilin
  • Togo: Convenció Democràtica dels Pobles Africans, CDPA
  • Tunísia: Fòrum Democràtic per al Treball i les Llibertats, FDTL
  • Ucraïna: Partit Socialista d'Ucraïna
  • Ucraïna: Partit Socialdemòcrata d'Ucraïna, SPU
  • Veneçuela: Moviment al Socialisme, MAS

Partits observadors[modifica | modifica el codi]

  • Bostwana: Front Nacional de Bostwana, BNF
  • Bulgària: Socialdemocràcia Búlgara
  • Colòmbia: Pol Democràtic Alternatiu, PDA
  • El Salvador: Partit Socialdemòcrata, PSD
  • Geòrgia: Unió de Ciutadans de Geòrgia, CUG
  • Haití: Organització del Poble en Lluita, OPL
  • Índia: Janata Dal (Secular)
  • Iran: Partit Democràtic del Kurdistan Iranià, PDKI
  • Iraq: Unió Patriòtica de Kurdistan, PUK
  • Jordània: Partit Jordà Demòcrata d'Esquerra, JDPL
  • República Centreafricana: Front Patriòtic per al Progrés, FPP
  • República Democràtica del Congo: Unió per a la Democràcia i el Progrés Social, UDPS
  • República de Moldova: Partit Socialdemòcrata de Moldova
  • Mauritània: Assemblea de les Forces Democràtiques, RFD
  • Turquia: Partit Democràtic del Poble, DEHAP
  • Iemen: Partit Socialista d'Iemen

Organitzacions fraternals i associades[modifica | modifica el codi]

Les organitzacions fraternals de la IS, que tenen dret a veu i vot, són:

Organitzacions associades a la IS, que té únicament dret a veu, són:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Internacional Socialista Modifica l'enllaç a Wikidata

Presidents Honoraris[modifica | modifica el codi]

  • Rubén Berríos va ser triat per la Internacional Socialista com a President Honorari d'aquesta institució. Vegeu, Rubén Berríos

Vegeu també[modifica | modifica el codi]