Frederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El príncep Frederic de Gal·les

Frederic del Regne Unit (Hannover, Electorat de Hannover, 20 de gener de 1707 - Londres 1751) va ser príncep de Gal·les i hereu al tron de la Regne de la Gran Bretanya i de l'electorat de Hannover.

Nascut a Hannover, capital de l', el dia de l'any 1707, essent fill del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach. Frederic Lewis era nét per via paterna del rei Jordi I del Regne Unit i de la duquessa Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg i per via materna del marcgravi Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach i de la princesa Elionor de Saxònia-Eisenach.

El dia 8 de maig de l'any 1736 contragué matrimoni al Palau de Saint James de Londres amb la princesa Augusta de Saxònia-Gotha, filla del duc Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg i de la princesa Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst. La parella tingué nou fills:

El príncep Frederic de Gal·les passà a la història per les males relacions que mantingué amb el seu pare. Aquestes males relacions es fonamenten en la distància que sempre existí entre els dos causada, en part, pel fet que el príncep Frederic cresqué i s'educà lluny del seu pare. Frederic era el preferit del seu avi patern, el primer rei Hannover d'Anglaterra i com a tal, Jordi I del Regne Unit el creà representant dels seus interessos a l'electorat de Hannover.

No fou fins a l'any 1728, un any després de la coronació del seu pare com a rei de la Gran Bretanya, que Jordi II autoritzà el seu fill a instal·lar-se a Anglaterra. Malgrat tot, el príncep Frederic es resistí a adoptar el títol de príncep de Gal·les, característic dels príncep hereus al tron britànic, i seguí emprant el de príncep de Hannover i ocasionalment el de duc d'Edimburg que li concedí el seu avi l'any 1725.

El príncep Frederic creà i patrocinà una cort oposada a la del seu pare amb base a Leicester House, la seva residència londinenca. A la seva cort alternativa de Leicester House patrocinà les arts i en especial la música. L'animadversió creixent entre la Cort i la Cort alternativa del príncep de Gal·les afavorí el príncep Guillem del Regne Unit que esdevingué el candidat preferit per la Cort.

Malgrat tot una de les principals diferències que separaven al rei Jordi II del Regne Unit del seu fill, el príncep de Gal·les, fou la seva actitud vers Anglaterra. Des de l'arribada del primer Hannover a Anglaterra la dinastia hagué de realitzar un intens treball d'anglicització. Si tant el rei Jordi I del Regne Unit i el rei Jordi II del Regne Unit mostraren una clara animadversió per Anglaterra interessant-se més pel seu estat patrimonial, l'electorat de Hannover, i negant-se a parlar anglès a la Cort, el príncep Frederic es mostrà molt pròxim al seu país d'acollida interessant-se per l'anglès, parlant-lo i esdevenint un dels grans amants del cricket.

La qüestió econòmica també fou crucial per entendre la relació paternofilial. Si com a príncep de Gal·les li corresponien les grans rendes procedents del Ducat de Cornualles, el rei es negà a atorgar-li fons extraordinaris la qual cosa provocà l'augment important dels deutes de la hisenda del príncep. El Parlament hagué d'intervenir i ho féu en favor del príncep la qual cosa augmentà considerablement la tibantor entre pare i fill. L'any 1737 el príncep fou desterrat de la cort i s'instal·là a Cliveden.

El príncep morí a Londres l'any 1751 i va ser enterrat a l'Abadia de Westminster.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)