Emperador de l'Índia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Segell de l'Emperador de l'Índia.

Emperador-emperadriu de l'Índia (भारत के सम्राट) fou el títol utilitzat pel darrer emperador de l'Imperi Mogol i pels monarques britànics durant el Raj Britànic a l'Índia. El terme també s'usa sovint per designar altres emperadors indis com Aixoka, de la Dinastia Maurya (que utilitzava el títol de Samrat o emperador) o Akbar de l'Imperi Mogol. El títol fou utilitzat entre 1857 i 1948.

Llista d'emperadors[modifica]

Jordi VI del Regne Unit fou el darrer emperador de l'Índia, coincidint amb la fi del domini britànic i la partició del país.
Monarca Inici Fi Consort
Emperador Bahadur Shah II Maig de 1857
proclamat Emperador de l'Índia a Delhi;
fou l'Emperador Sharma des de 1837
Setembre de 1857 Quatre - En ordre cronològic de casaments -

Begum Ashraf Mahal, Begum Akhtar Mahal, Begum Zeenat Mahal, Begum Taj Mahal.

Reina-Emperadriu Victòria del Regne Unit 28 d'abril de 1876
proclamada al Regne Unit
1 de gener de 1877
proclamada a l'Índia
22 de gener de 1901 Victoria era vídua des de 1861
Rei-Emperador Eduard VII 22 de gener de 1901 6 de maig de 1910 Reina-Emperadriu Alexandra de Dinamarca (morta el 20 de novembre de 1925)
Rei-Emperador Jordi V 6 de maig de 1910 20 de gener de 1936 Reina-Emperadriu Maria de Teck (morta el 24 de març de 1953)
Rei-Emperador Eduard VIII 20 de gener de 1936 11 de desembre de 1936 Eduard abdicà al tron abans de casar-se
Rei-Emperador Jordi VI 11 de desembre de 1936 22 de juny de 1948
abandonà el títol
Reina-Emperadriu Elisabet Bowes-Lyon (morta el 30 de març de 2002)