Saint Christopher i Nevis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Federation of Saint Kitts and Nevis
Bandera
Lema nacionalCountry Above Self
HimneO Land of Beauty!
Capital Basseterre
17° 18′ N, 62° 44′ O / 17.300,-62.733Coord.: 17° 18′ N, 62° 44′ O / 17.300,-62.733
Idiomes oficials Anglès
Gentilici de Saint Christopher i Nevis
Govern Monarquia
  Reina
Governador General
Primer Ministre
Isabel II
Sir Edmund Lawrence
Dr. Denzil Douglas
Independència
 
del Regne Unit
el 21 de setembre de 1983 
Superfície
 -  Total 261 km2 
 -  Aigua (%) insignificant
Població
 -  Est. jul. 2010 49.898  (207è)[nb 1]
 -  Densitat 149 /km2 (51è)
Moneda dòlar del Carib Oriental (XCD)
Fus horari -4
Domini internet .kn 
Codi telefònic 1-869
  1. Dades del World Factbook

Saint Christopher i Nevis[1] (en anglès i oficialment Saint Kitts and Nevis) és un estat insular del Carib a les illes de Sotavent, constituït per les illes de Saint Kitts i Nevis. És a uns 350 quilòmetres a l'est de Puerto Rico i els veïns més propers són les illes de Sint Eustatius (Antilles Neerlandeses) al nord-est, Antigua i Barbuda a l'est i sud-est i Saint-Barthélemy, una dependència de Guadeloupe, al nord. La capital és Basseterre.

L'illa principal, Saint Kitts, abans s'anomenava Saint Christopher (és a dir, "Sant Cristòfol"). D'altra banda, el nom de l'illa de Nevis deriva originàriament de l'espanyol Nuestra Señora de las Nieves, "Mare de Déu de les Neus".

La població, que s'apropa als 40.000 habitants, és de raça negra en un percentatge que supera el 90%.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser colònia britànica des del Tractat d'Utrecht de 1713.[2] Originalment les colònies britàniques de Saint Christopher i Nevis, juntament amb Anguilla, es convertiren en un sol estat lliure associat, el 1967. Anguilla es va rebel·lar i se li va permetre la separació el 1971. Saint Kitts i Nevis aconseguiren la independència el 1983. L'agost del 1998, una votació a Nevis amb l'objectiu d'independitzar-se no va arribar als dos terços de majoria necessaris.

Al setembre del 1998, l'huracà Georges va provocar aproximadament 445 milions de dòlars en danys i va frenar el creixement del PIB d'aquell any.

Política[modifica | modifica el codi]

Malgrat estar constituïda per només dues unitats, Saint Christopher i Nevis és una federació asimètrica. D'una banda hi ha l'illa de Nevis, amb un govern propi, i de l'altra, l'illa de Saint Kitts, que depèn del govern federal.

El sistema de govern de Saint Christopher i Nevis és de caràcter parlamentari. L'Assemblea Nacional és unicameral i té la seva seu a Saint Kitts. L'executiu federal és dirigit pel primer ministre, que és nomenat formalment pel governador general -representant de la corona britànica- d'acord amb els resultats electorals.

La Constitució d'aquest estat reconeix el dret de secessió de Nevis. La iniciativa correspon exclusivament a la cambra legislativa de Nevis, que l'haurà d'aprovar per una majoria de dos terços. Posteriorment es celebraria un referèndum, on també dos terços dels votants haurien de ser favorables a la secessió. Aquest mínim de dos terços va fer que fracassés la iniciativa secessionista l'any 1998, quan només el 61,7% dels vots van ser favorables a la independència (amb una participació electoral del 58%).

Economia[modifica | modifica el codi]

El turisme i les finances internacionals són la principal font d'ingressos de l'estat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al món: per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, pp. 123-125.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Saint Christopher i Nevis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]