Claire Foy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClaire Foy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Stockport (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat John Moores de Liverpool
Aylesbury High School
Oxford School of Drama Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, actriu de teatre, model, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2008 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeStephen Campbell Moore (2014–2018), separació matrimonial Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2946516 Allocine: 237001 Rottentomatoes: celebrity/claire_foy Allmovie: p605973 Metacritic: person/claire-foy TV.com: people/claire-foy AFI: 293078 TMDB.org: 120932 Modifica el valor a Wikidata

Claire Elizabeth Foy (16 d'abril 1984) és una actriu anglesa. Va estudiar interpretació a la Universitat John Moores i a l'Oxford School of Drama i va fer el seu debut al pilot de la sèrie de comèdia supernatural Being Human el 2008. Després de debutar al teatre professional al Royal National Theatre, va protagonitzar la minisèrie de la BBC One Little Dorrit (2008)[1] i va fer el seu debut cinematogràfic al drama històric de fantasia Season of the Witch (2011). Després de papers principals a les sèries The Promise (2011) i Crossbones (2014), Foy va ser lloada per interpretar la funesta reina Anna Bolena a la minisèrie Wolf Hall (2015).

Va guanyar reconeixement internacional per interpretar la jove reina Elisabet II del Regne Unit durant les dues primeres temporades de la sèrie de Netflix The Crown, que li va valdre un Globus d'Or i un Primetime Emmy, entre d'altres. El 2018 va aparèixer al thriller psicològic de Steven Soderbergh Unsane i va interpretar Janet Shearon, esposa de l'astronauta Neil Armstrong, al biopic de Damien Chazelle First Man. Per aquest darrer paper va ser nominada al BAFTA i al Globus d'Or.

Infantesa[modifica]

Claire Elizabeth Foy va néixer el 16 d'abril de 1984 a Stockport, Gran Manchester. Ha dit que la seva mare, Caroline, provés d'una família irlandesa nombrosa; els seus avis materns són de Dublín i Kildare.[2][3][4] Va créixer a Manchester i a Leeds, la més petita de tres germans. Es van traslladar a Longwick, Buckinghamshire, per la feina del seu pare de venedor de Rank Xerox. Els seus pares es van divorciar quan tenia vuit anys.[5] Té una germanastra d'un matrimoni en segones núpcies del seu pare. Quan tenia 12 anys va anar a un institut a Aylesbury i després va anar a la Universitat John Moores de Liverpool, on va estudiar dramatúrgia i estudis de cinema. També va fer un curs d'un any a l'Oxford School of Drama.[6] Es va graduar el 2007 i es va traslladar al districte londinec de Peckham, on va compartir una casa amb cinc amics de l'escola de dramatúrgia.[7]

Carrera[modifica]

Foy l'octubre de 2017

Mentre era a l'Oxford School of Drama, Foy va actuar a les obres Top Girls, Watership Down, Easy Virtue i Touched.[8] Després d'aparèixer a la televisió,[9] va fer el seu debut professional als escenaris a DNA i The Miracle, dos de tres actes solitaris dirigits per Paul Miller al Royal National Theatre de Londres (el tercera era Baby Girl).[10]

Va interpretar la protagonista, Amy Dorrit, a la sèrie de la BBC Little Dorrit. Va aparèixer al telefilm Going Postal i a la pel·lícula de terror d'aventures En temps de bruixes. Foy també va aparèixer a la sèrie Upstairs Downstairs com a Lady Persephone, i va coprotagonitzar la sèrie de Channel 4 The Promise, emesa el febrer de 2011.

Foy va fer de la protagonista, Helen, al telefilm The Night Watch, basat en la novel·la de Sarah Waters.[11] Va tornar al teatre el febrer de 2013 com a Lady Macbeth, amb James McAvoy com a protagonista, a Macbeth als Trafalgar Studios.[12]

El 2015 va interpretar la reina anglesa Anna Bolena a la sèrie dramàtica de sis episodis Wolf Hall.[13] Va ser nominada al BAFTA de televisió a la millor actriu per la seva interpretació.[14]

El 2016 va interpretar la reina Elisabet II del Regne Unit a la sèrie biogràfica dramàtica de Netflix dirigida per Peter Morgan The Crown. Li va valdra el Globus d'Or a la millor actriu en sèrie dramàtica i el Primetime Emmy a la millor actriu en una sèrie dramàtica. El 2017 va reprendre el paper per una segona temporada abans de passar el relleu a Olivia Colman, que interpretaria la reina de mitjana edat a partir de la tercera temporada. Aquell mateix any també va fer de Diana Cavendish a la pel·lícula dramàtica biogràfica Breathe.

El 2018 va aparèixer al thriller psicològic de Steven Soderbergh Unsane, va interpretar la vigilant Lisbeth Salander al thriller d'acció The Girl in the Spider's Web, i Janet Shearon, l'esposa de l'astronauta estatunidenc Neil Armstrong, al biopic de Damien Chazelle First Man.Per aquest darrer paper va ser nominada al BAFTA i al Globus d'Or a millor actriu secundària.

Vida personal[modifica]

Es va casar amb l'actor Stephen Campbell Moore el 2014.[15] Tenen una filla, Ivy Rose, nata el març de 2015.[16] La parella va anunciar que se separava el febrer de 2018, afirmant que "havien estat separats d'un temps ençà".[17]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Any Títol Paper Notes
2011 En temps de bruixes Anna
Wreckers Dawn
2014 Vampire Academy Sonya Karp
Rosewater Paola Gourley
2015 La dama de la furgoneta Lois
2017 Breathe Diana Cavendish
2018 Unsane Sawyer Valentini
First Man Janet Armstrong
The Girl in the Spider's Web Lisbeth Salander
2020 Louis Wain Emily Richardson-Wain Postproducció
Per anunciar Dust

Televisió[modifica]

Any Títol Paper Notes
2008 Being Human Julia Beckett Episodi: "Pilot"
Doctors Chloe Webster Episodi: "The Party's Over"
Little Dorrit Amy Dorrit 14 episodis
2009 10 Minute Tales Dona Episodi: "Through the Window"
2010 Terry Pratchett's Going Postal Adora Belle Dearheart 2 episodis
Pulse Hannah Carter Telefilm
2010–2012 Upstairs Downstairs Lady Persephone Towyn 9 episodis
2011 Promise, TheThe Promise Erin Matthews 4 episodis
Night Watch, TheThe Night Watch Helen Giniver Telefilm
2012 Hacks Kate Loy Telefilm
White Heat Charlotte Pew 6 episodis
2014 Crossbones Kate Balfour 9 episodis
The Great War: The People's Story Helen Bentwich 2 episodis
Frankenstein and the Vampyre: A Dark and Stormy Night Narradora Telefilm
2015 Wolf Hall Anna Bolena 6 episodis
2016–2017, 2020 Crown, TheThe Crown Elisabet II del Regne Unit 21 episodis
2018 Saturday Night Live Ella mateixa (amfitriona) Episodi: "Claire Foy/Anderson Paak"

Teatre[modifica]

Any Títol Paper Teatre
2013 Macbeth Lady Macbeth Trafalgar Studios
2019 Lungs W The Old Vic
2020 Brooklyn Academy of Music

Premis i nominacions[modifica]

Premis BAFTA[modifica]

Any Treball nominat Categoria Resultat Ref.
2019 First Man Millor actriu secundària Nominat [18]

Premis BAFTA de televisió[modifica]

Any Treball nominat Categoria Resultat Ref.
2016 Wolf Hall Millor actriu Nominat [19]
2017 The Crown Nominat [20]
2018 Nominat [20]

Premis Globus d'Or[modifica]

Any Treball nominat Categoria Resultat Ref.
2017 The Crown Millor actriu en sèrie de televisió dramàtica Guanyador [21]
2018 Nominat [22]
2019 First Man Millor actriu secundària Nominat [23]

Premis Primetime Emmy[modifica]

Any Treball nominat Categoria Resultat Ref.
2017 The Crown Millor actriu en sèrie dramàtica Nominat [24]
2018 Guanyador [25]

Premis del Sindicat d'Actors de Cinema[modifica]

Any Treball nominat Categoria Resultat Ref.
2017 The Crown Millor repartiment en sèrie dramàtica Nominat [26]
Millor actriu en sèrie dramàtica Guanyador
2018 Millor repartiment en sèrie dramàtica Nominat [27]
Millor actriu en sèrie dramàtica Guanyador

Referències[modifica]

  1. ↑ «Little Dorrit cast announced», 06-05-2008.
  2. ↑ Jamieson, Teddy «Claire Foy on playing Anne Boleyn and getting her head chopped off». The Herald, 17-01-2015 [Consulta: 8 gener 2017].
  3. ↑ «The Queen of Wolf Hall». The Herald, 17-01-2015. [Consulta: 8 gener 2017].
  4. ↑ O'Shea, James. «'The Crown's' Claire Foy has humble Irish roots» (en anglès), 25-12-2017. [Consulta: 5 novembre 2018].
  5. ↑ Gilbert, Gerard «A class act: Claire Foy on criticism, tumours and embarrassing sex scenes». The Independent, 18-02-2012 [Consulta: 27 desembre 2018].
  6. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 3 d’agost 2012. [Consulta: 16 setembre 2020].
  7. ↑ Bearn, Emily. «Còpia arxivada», 04-12-2008. Arxivat de l'original el 16 de juny 2009. [Consulta: 16 setembre 2020].
  8. ↑ «Còpia arxivada». Royal National Theatre. Arxivat de l'original el 20 de gener 2016. [Consulta: 16 setembre 2020].
  9. ↑ «Claire Foy», 10-07-2008. Arxivat de l'original el 16 desembre 2008.
  10. ↑ Benedict, David (3 March 2008). «Baby Girl/DNA/The Miracle». Variety. Consulta: 24 September 2017. 
  11. ↑ «Còpia arxivada», 2011. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2012. [Consulta: 16 setembre 2020].
  12. ↑ Merrifield, Nicola «Claire Foy to play Lady Macbeth opposite James McAvoy». The Stage, 04-01-2013 [Consulta: 22 novembre 2013].
  13. ↑ Plunkett, John. «Poldark's topless scything fails to cut it with Royal Television Society judges». The Guardian, 03-03-2016. [Consulta: 3 març 2016].
  14. ↑ «2016 Television Leading Actress – BAFTA Awards». [Consulta: 1r abril 2018].
  15. ↑ Radio Times, 29 January 2015, p. 16.
  16. ↑ Pavia, Lucy (4 November 2016). «Claire Foy on playing The Queen: 'Being likeable all the time isn't real life'». Marie Claire. Consulta: 1 April 2018. 
  17. ↑ Stone, Natalie (22 February 2018). «The Crown's Claire Foy Separates from Her Husband After 4 Years of Marriage». People. Consulta: 1 April 2018. 
  18. ↑ «Bafta Film Awards 2019: The nominations in full». BBC, 09-01-2019. [Consulta: 14 gener 2019].
  19. ↑ «BAFTA TV Nominees 2016: Full List». Radio Times, 07-05-2016. [Consulta: 25 febrer 2018].
  20. ↑ 20,0 20,1 Samantha Schnurr. «2017 BAFTA TV Award Nominations Announced». E! Online, 11-04-2017. [Consulta: 25 febrer 2018].
  21. ↑ THR Staff. «Golden Globes Nominations: Full 2017 List». The Hollywood Reporter, 12-12-2016. [Consulta: 25 febrer 2018].
  22. ↑ «Winners and Nominees: 2018 Golden Globes». Hollywood Foreign Press. Arxivat de l'original el 29 de maig 2018. [Consulta: 25 febrer 2018].
  23. ↑ «Golden Globe Awards». Hollywood Foreign Press, desembre 2018.
  24. ↑ US Weekly Staff. «Emmys 2017: Complete List of Nominees and Winners». US Weekly, 18-09-2017. [Consulta: 25 febrer 2018].
  25. ↑ NY Times Staff. «Emmys 2017: Complete List of Nominees and Winners». NY Times, 17-09-2018.
  26. ↑ Tess Kornfield. «2017 SAG Awards: Complete Nominees and Winners List». US Magazine, 30-01-2017. [Consulta: 25 febrer 2018].
  27. ↑ Jackie Willis. «SAG Award Nominations 2018: Full List of Nominees». ET Online, 13-12-2017. [Consulta: 25 febrer 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claire Foy
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claire_Foy&oldid=32934221»