Torcuato Fernández Miranda Hevia

Torcuato Fernández Miranda Hevia

Nom original	(es) Torcuato Fernández-Miranda
Biografia
Naixement	(es) Torcuato Fernández-Miranda y Hevia 10 novembre 1915 Gijón (província d'Astúries)
Mort	19 juny 1980 (64 anys) Londres
Senador al Senat espanyol
1977 – 1979
President de les Corts Espanyoles
6 desembre 1975 – 15 juny 1977 ← Alejandro Rodríguez de Valcárcel
President del Govern d'Espanya
té el rol: interí 20 desembre 1973 – 31 desembre 1973 ← Luis Carrero Blanco – Carlos Arias Navarro →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Luis Carrero Blanco – José Utrera Molina → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre Secretari General del Moviment
29 octubre 1969 – 3 gener 1974 ← José Solís Ruiz – José Utrera Molina →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← José Solís Ruiz Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Director general d'Ensenyança Universitària
1956 – 1962 ← Joaquín Pérez Villanueva – Juan Martínez Moreno →
Director general d'Ensenyança Mitjana
1954 – 1956 ← José María Sánchez de Muniáin Gil – Lorenzo Vilas López →
Procurador a Corts
18 octubre 1952 – 5 abril 1952 ← Sabino Álvarez-Gendín y Blanco Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 15 octubre 1954 – Valentín Silva Melero → Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat d'Oviedo Colegio de la Inmaculada
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, professor d'universitat, jurista, advocat
Ocupador	Universitat d'Oviedo Universitat Complutense de Madrid Universitat de Salamanca
Partit	Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Altres
Títol	Grandesa d'Espanya
Premis (1974)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1973)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1972)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1969)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1967)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1965)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1965)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1959)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

Torcuato Fernández-Miranda Hevia (Gijón, 10 de novembre de 1915 - Londres, 19 de juny de 1980) fou un polític espanyol durant la dictadura franquista i la transició.

Biografia

Va estudiar Dret, i es doctorà en Dret polític.

Va començar a iniciar-se amb política, sent nomenat Secretari General del Movimiento Nacional. Franco li tenia confiança, i per això, se li encomanà que formés part de l'equip que havia d'educar el príncep Joan Carles de Borbó, que posteriorment (1969) seria nomenat successor de Franco com a Cap d'estat quan aquest morís.

Quan Luis Carrero Blanco va ser president del govern (9 de juny de 1973 - 20 de desembre de 1973), ell va ser nomenat Vicepresident del govern, quan va ser nomenat president, el mateix 20 de desembre, va conservar el títol de Vicepresident.

Va ser President del govern (20 de desembre de 1973 - 31 de desembre de 1973), va cobrir com a vicepresident que era la interinitat que marcava la Llei Orgànica de l'estat fins que es va nomenar per part de Franco prèvia terna de 3 noms del Consell del Regne a Carlos Arias Navarro.

Ell era un dels favorits per succeir a Carrero Blanco (sense ser provisional), però Carlos Arias Navarro, havia estat batlle de Madrid des de 1965 a 1973, i tenia més bones relacions amb Franco. Així deixà la presidència a Carlos Arias Navarro i la Vicepresidència a José García Hernández, el 31 de desembre de 1974.

Va ser nomenat pel Rei President de les Corts i del Consell del Regne] (1975-1977), quan Carlos Arias Navarro encara era President del Govern i va impulsar des de la seva posició l'inici de la Transició quan va crear a Les Corts procediments interns que possibilitarien posteriorment l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política. Quan el Rei va aconseguir forçar la dimissió de Carlos Arias Navarro, va aconseguir contra tot pronòstic des del Consell del Regne, entregar al Rei una terna de 3 noms en la que apareixia un semi desconegut Adolfo Suárez González, després va redactar la base del que seria la Llei per a la Reforma Política que el Govern Suárez va desenvolupar. Va dimitir del càrrec per desacords amb el nou govern d'Adolfo Suárez González, just va dimitir abans que se celebraren les primeres eleccions postfranquistes de 1977.

Va morir en un viatge a Londres el 19 de juny de 1980, als 64 anys.

Obres

• "El pecado como concepto fundamental en el problema justificativo del Derecho y el Estado. (El pensamiento agustiniano y el problema deontológico del Derecho)", Madrid 1943
• "La justificación del Estado", Madrid 1946 (Die Rechtfertigung des Staates)
• "El hombre y la sociedad", 1961
• Plantilla:BBKL (Albert Camus und das Zeugnis der Christen")
• "El problema político" (Das politische Problem)
• "Estado y constitución" (Staat und Verfassung)

Enllaços externs

• Fitxa del Senat
• Biografia a biografias y vidas.
• Biografia a rulers.org

Càrrecs públics
Precedit per: José Solís Ruiz	Ministre Secretari General del Moviment Falange Espanyola 1969-1974	Succeït per: José Utrera Molina
Precedit per: Luis Carrero Blanco	President del Govern d'Espanya 20 de desembre de 1973–- 3 de gener de 1974	Succeït per: Carlos Arias Navarro
Precedit per: Luis Carrero Blanco	Vicepresident del Govern d'Espanya 9 de juny de 1973–- 3 de gener de 1974	Succeït per: José García Hernández