Gregorio López-Bravo de Castro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGregorio López-Bravo de Castro

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gregorio López-Bravo y Castro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1985 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident aeri Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Indústria[1]
20 de juliol de 1962 – 29 d'octubre de 1969
  Ministre d'Afers Exteriors[1]
29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973
  Procurador en Corts[2]
19 de desembre de 1960 – 30 de juny de 1977
  Diputat al Congrés dels Diputats[3]
30 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
CircumscripcióMadrid
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Premis
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

23 gener 1978 – 1r gener 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
30 juny 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Laureà López Rodó →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Fernando María Castiella – José María López de Letona →
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
14 juliol 1962 – 6 juny 1964
← Joaquín Planell Riera
Procurador a Corts
19 desembre 1960 – 18 abril 1961
← José Carrera Cejudo
Modifica el valor a Wikidata

Gregorio López-Bravo de Castro (Madrid, 29 de desembre de 1923 – Bilbao, 19 de febrer de 1985) va ser un polític espanyol durant la dictadura franquista i, més tard, com a membre d'Alianza Popular fins que, el 1978, es va retirar de la política activa com a protesta per l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola.

Biografia[modifica]

Fill de Consuelo de Castro, i de López-Bravo Atienza. Va estudiar a l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrid convertint-se més tard en enginyer naval, estava casat amb María Ángeles Velasco, i era membre supernumerari de l'Opus Dei.

Carrera política[modifica]

El 1959 va iniciar la seva activitat política com a director general en el Ministeri de Comerç. Tal com havia disposat el general Franco en la dècada dels 50 per afavorir l'obertura del règim a l'exterior, es va oposar a la política econòmica de Falange Española de mantenir l'autarquia, formant part de l'equip dels anomenats tecnòcrates.

El 1962 formant part del IX Govern nacional d'Espanya (1962-1965) durant la dictadura franquista, va ser nomenat Ministre d'Indústria, aplicant mesurades d'expansió i desenvolupament econòmic.[4] El 1969 va ser destituït per passar a ser Ministre d'Afers exteriors, sent continuador de la labor duta a terme pel seu antecessor, Fernando María de Castiella Maiz. En la seva labor al capdavant del ministeri va tractar d'aproximar les relacions entre Espanya i els països de l'est d'Europa, especialment la Unió Soviètica, amb la qual no tenien relacions diplomàtiques, aconseguint l'obertura d'oficines comercials permanents de tots dos països en Moscou i Madrid respectivament, però es va oposar a establir relacions amb Israel.[5] Va ser rellevat del ministeri durant les converses amb el Regne Unit sobre la sobirania de Gibraltar en no obtenir cap avanç en la matèria després d'haver permès que en la reunió de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 1973 no es tractés la qüestió.[6]

Després de la mort del dictador, va resultar triat diputat[7] per Madrid al Congrés dels Diputats per Alianza Popular a les eleccions generals espanyoles de 1977, però va renunciar a l'escó el 29 de desembre de 1978, com a protesta per l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola aquest mateix dia. Cal destacar que, després de dimitir Carlos Arias Navarro l'1 de juliol de 1976, el Rei havia de nomenar al successor d'entre una terna d'aspirants, en la qual estaven el mateix Gregorio López-Bravo, Federico Silva i Adolfo Suárez, qui, finalment, seria elegit.

Defunció[modifica]

Va morir el 19 de febrer de 1985 en l'accident aeri del vol 610 d'Iberia, que es va estavellar a prop de Bilbao. L'avió en el qual viatjava es va estavellar després de xocar contra una antena de televisió a Oiz, quan efectuava la maniobra d'aterratge. No es va poder identificar el seu cadàver.

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. ↑ Històric del Congrés dels Diputats
  3. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. ↑ Intervencionismo estatal durante el franquismo tardío Arxivat 2011-06-08 a Wayback Machine.. Mikel Buesa y Luis E. Pires, s/f. Universidad Rey Juan Carlos I
  5. ↑ Raanan Rein. In the Shadow of the Holocaust and the Inquisition: Israel's Relations with Francoist Spain, Portland, Oregón, 1997
  6. ↑ Extracte oficial de la conversa mantinguda entre Franco, amb la presència de López-Bravo, i el Ministre d'Afers exteriors britànic, Alec Doublas-Home, el 27 de febrer de 1972. Arxiu Nacional del Regne Unit, en anglès.
  7. ↑ Fitxa personal
  8. ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decreto 1839/1962, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Gregorio López Bravo de Castro». Boletín Oficial del Estado núm. 185, de 3 de agosto de 1962, pàg. 10874. ISSN: 0212-033X.
  9. ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decreto 1070/1964, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Gregorio López Bravo de Castro». Boletín Oficial del Estado núm. 102, de 28 de abril de 1964, pàg. 5390. ISSN: 0212-033X.
  10. ↑ Ministerio de Marina: «Decreto 1900/1965, de 15 de julio, por el que se concede la Gran Cruz del Mérito Naval, con distintivo blanco, a don Gregorio López Bravo». Boletín Oficial del Estado núm. 168, de 15 de julio de 1965, pàg. 10002. ISSN: 0212-033X.
  11. ↑ Secretaría General del Movimiento: «Decreto 723/1967, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Cisneros al excelentísimo señor don Gregorio López Bravo de Castro». Boletín Oficial del Estado núm. 84, de 8 de abril de 1967, pàg. 4657. ISSN: 0212-033X.
  12. ↑ Ministerio del Aire: «Decreto 1648/1967, de 13 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Aeronáutico, con distintivo blanco, al Ministro de Industria, don Gregorio López Bravo de Castro». Boletín Oficial del Estado núm. 170, de 18 de julio de 1967, pàg. 10206. ISSN: 0212-033X.
  13. ↑ Ministerio de Educación y Ciencia: «Decreto 784/1970, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Gregorio López Bravo». Boletín Oficial del Estado núm. 78, de 1 de abril de 1970, pàg. 5077. ISSN: 0212-033X.
  14. ↑ Jefatura del Estado: «Decreto 2796/1970, de 1 de octubre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Carlos III a don Gregorio López Bravo». Boletín Oficial del Estado núm. 235, de 1 de octubre de 1970, pàg. 16220. ISSN: 0212-033X.
  15. ↑ Presidencia del Gobierno: «Decreto 2601/1972, de 30 de septiembre, por el que se concede la Orden de África, con la categoría de Gran Oficial, a don Gregorio López Bravo». Boletín Oficial del Estado núm. 236, de 2 de octubre de 1972, pàg. 1758. ISSN: 0212-033X.

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez Morales, Miguel, "Gregorio López-Bravo, visto por sus amigos", Madrid, [s.n.], 1987, 1º, 246 pp.
  • Álvarez Morales, Miguel, "Gregorio López-Bravo, visto por sus amigos", Madrid, Laredo, 1988, 2ª, 311 pp.


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Planells Riera 		Ministre d'Indústria
Escut de l'estat espanyol
1962- 1969 		Succeït per:
José María López de Letona
Precedit per:
Fernando María Castiella 		Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol
1969- 1973 		Succeït per:
Laureano López Rodó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gregorio_López-Bravo_de_Castro&oldid=32478132»