Pristina
De Viquipèdia
| Localització | |
 |
|
| Municipi de Kosovo | |
 |
|
| Estat • Districte |
Kosovo Districte de Pristina |
| Gentilici | albanès: Prishtinas serbi: Prištinci |
| Superfície | 907 km² |
| Altitud | 652m m |
| Població (2007) • Densitat |
500,000-600,000 hab. 499.338,48 hab/km² |
| Coordenades | 42° 40′ N, 21° 10′ E |
| Dirigents: • Alcalde: |
Isa Mustafa |
| Web | |
Pristina (Prishtinë o Prishtina en albanès, Приштина, Priština en serbi) és la capital i la ciutat més gran de Kosovo, territori de facto independent des de la seva declaració d'independència del febrer de 2008. Té una població d'entre 500.000 i 600.000 habitants, majoritàriament d'ètnia albanesa, però també turcs, serbis, bosnians i romanesos. El seu nom prové del serbi prišt (tumor o úlcera) nom utilitzat originàriament per anomenar el riu que hi passa.
La ciutat és la seu del protectorat de la ONU per Kosovo així com del govern interí, la Universitat de Pristina i l'Aeroport Internacional de Pristina.
Taula de continguts |
[edita] Història
Durant l'Imperi Romà, a 15 quilòmetres al Sud de la moderna Pristina va existir-hi una extensa ciutat anomenada Ulpiana. La ciutat va ser destruïda, però seria restaurada per l'Emperador Justinià I. En l'actualitat, la ciutat de Lipljan se situa sobre aquella antiga ciutat romana, on encara poden observar-se les restes de les construccions originals.
Després de la caiguda de Roma, Pristina va néixer de les ruïnes de l'antiga ciutat romana i a causa de la seva estratègica ubicació geogràfica va ser localitzada com una ruta que conduïa cap a totes les direccions dels Balcanes. Per aquesta raó, es converteix en un centre comercial important, instal·lant-se com un dels camins fonamentals per al comerç a Europa del Sud-est.
Durant el regnat de Milutin (1282 - 1321), el Regne de Sèrbia, a causa de la prosperitat de la zona, trasllada la capital de l'Estat cap a Pristina. No obstant això, aquest estatus només va durar fins a la Batalla de Kosovo de 1389 quan l'exèrcit Otomà derrota amb decisió a l'exèrcit de coalició dels Balcans. Posteriorment, tota Sèrbia seria conquistada pels turcs el 1459.
L'escriptor albanès, Pjetër Bogdani, va viure i va treballar a la ciutat. Va publicar el seu primer llibre Çeta i Profeteve (La banda dels profetes) el 1555. Durant l'Imperi Otomà, la ciutat es tornava cada vegada més de caràcter turc, convertint a gran part dels pobles eslaus i albanesos a l'Islam.
Des de l'any 1870 fins ara, els albanesos que habitaven la regió van formar la "Lliga de Prizren" per oposar-se a la sobirania Otomana, després formarien un Govern provisional el 1881.
El 1912, Pristina al costat de la resta de Kosovo va ser breument inclosa al recent Estat Independent d'Albània. Però a l'any següent, les grans potències de la zona van forçar a Albània a cedir la regió a Sèrbia. El 1918, Kosovo és inclosa a la Iugoslàvia recén formada, però sense autonomia, privilegi que arribaria molts anys després.
Abans de la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser ètnicament mixta, amb grans comunitats d'albanesos i serbis. Els conflictes entre ambdós grups ètnics comencen a agreujar-se quan els albanesos de fe musulmana comencen a ser deportats cap a Turquia com a conseqüència d'un programa de neteja ètnica aplicat per les autoritats sèrbies. Els musulmans albanesos van ser identificats com a turcs i així enèrgicament desnonats de les cases dels seus avantpassats. A Turquia, molts albanesos van ser obligats a canviar els seus noms per altres d'origen turc i van ser enviats per les autoritats turques cap a les províncies habitades majoritàriament per armenis i grecs.
Al començament de la Segona Guerra Mundial, la població sèrbia de la ciutat es va veure reduïda, a causa de la persecució que els serbis van sofrir per les tropes nazis. Des de 1941 a 1945, Pristina va ser annexada al Regne d'Itàlia al costat d'Albània.
[edita] Pristina després de la Segona Guerra Mundial
El 1946, Pristina es converteix en la capital de la Regió Socialista Autònoma de Kosovo. Entre 1953 i 1999, la població va augmentar d'aproximadament 24.000 a més de 300.000 habitants. Totes les comunitats nacionals van créixer durant aquest període, però el major augment es va donar a la població albanesa, a causa d'una creixent migració de les àrees rurals cap a la capital.
Des de 1953 a 1981, la població albanesa havia augmentat d'uns 9.000 a 76.000 habitants. Les poblacions sèrbies, en canvi, van augmentar d'una forma més modesta (de 8.000 el 1953 a 21.000 el 1981). Al començament dels anys 1980, la ciutat estava constituïda en un 70% per albanokosovars.
Encara que Kosovo estava sota el mandat d'un membre albanès del Partit Comunista local, la disminució de l'economia i la inestabilitat política a finals dels anys 1960 i començaments de 1980 va conduir a brots de malestar nacionalista. El novembre de 1968, les protestes estudiantils de Belgrad es van estendre cap a la ciutat, però van ser reprimides per les forces de seguretat iugoslaves. Algunes demandes dels estudiants, no obstant això, van ser sadollades pel govern de Tito, incloent l'establiment de la Universitat de Pristina com una institució autònoma. Aquestes reformes es van establir després d'un llarg període on l'idioma albanès i la bandera albanesa estaven totalment prohibits.
El març de 1981, els estudiants de la Universitat de Pristina van agafar el control de l'edifici com a protesta per la mala qualitat dels aliments que el menjador universitari els brindava. Aquesta manifestació, aparentment sense importància, ràpidament va prendre caràcter nacional, estenent-se a tot Kosovo. En els mesos següents les manifestacions massives es van fer populars a Pristina i altres ciutats. La Presidència comunista iugoslava va manar reprimir les protestes, declarant l'estat d'emergència i provocant xocs entre manifestants i forces de seguretat. El resultat va ser de diversos morts, i molts estudiants detinguts i castigats.
[edita] Pristina des de la Guerra de Kosovo fins a l'actualitat
Després de la reducció de l'autonomia kosovar pel president serbi Slobodan Milosevic el 1990, un règim severament repressiu cap a la comunitat albanesa va ser instal·lat a la ciutat i a tota la província, sent molts albanesos acomiadats de les indústries i institucions estatals.
La Universitat de Pristina va ser vista com un focus del nacionalisme albanès, és per això que va ser purgada. Es van acomiadar a 800 catedràtics albanesos i 22.500 de 23.000 estudiants van ser expulsats. En resposta al succeït, els albanokosovars estableixen un "govern d'ombra" sota l'autoritat de la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), conduïda per l'escriptor i intel·lectual Ibrahim Rugova. Encara que la ciutat formalment fos controlada per les autoritats sèrbies que el Govern de Milosevic designava, el LDK va establir estructures paral·leles, finançades per contribucions d'empreses i institucions privades, de manera que tant l'educació com la salut els anessin proporcionades als albanesos que en aquest moment el Govern serbi els negava.
El rol que va complir el LDK a la ciutat va significar que quan l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (ELK), va començar a atacar forces iugoslaves i sèrbies. A partir de 1996 en endavant, Pristina va romandre en pau fins al març de 1999 quan comença la Guerra de Kosovo. La ciutat va ser declarada en estat d'emergència a finals de març i grans àrees van ser sitiades. Després que les forces aèries de l'OTAN, comencessin a volar sobre Iugoslàvia el 24 de març de 1999, la violència esclata a Pristina. Forces sèrbies i iugoslaves al costat de paramilitars serbis van prendre diversos districtes de la ciutat, van expulsar, van assassinar i van saquejar en gran escala a les poblacions d'ètnia albanesa. Molts dels expulsats van ser duts en trens fins a la frontera amb la República de Macedònia on van ser abandonats i forçats a l'exili.
El Departament d'Estat dels Estats Units va estimar el maig de 1999 que entre 100.000 i 120.000 persones havien estat expulsades de Pristina per les forces del govern i els paramilitars.
Diversos objectius estratègics de la ciutat van ser bombardejats per les forces de l'OTAN, però els atacs van ser, pel que sembla, destinats als veïnatges presos per les forces iugoslaves. Al final de la guerra, la majoria dels 40.000 ciutadans serbis es van escapar de Pristina per temor a represàlies. Els pocs que van romandre van ser posteriorment víctimes de les quadrilles albaneses que buscaven venjança, disminuint encara més la població sèrbia sobre la ciutat. Altres grups ètnics acusats de col·laborar amb les forces sèrbies contra les poblacions albaneses, com els gitanos, van ser obligats a abandonar el lloc, a causa dels atacs dels nacionalistes albanesos.
Segons l'Alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR), l'agost de 1999 almenys 2.000 serbis van deixar la ciutat. No obstant això, el nombre d'exiliats serbis va sofrir un gran augment després dels disturbis de Kosovo el 2004.
Pristina és actualment la ciutat més gran de Kosovo i capital del territori, a l'espera d'una resolució definitiva del seu estatus administratiu. Des del final de la guerra, la ciutat ha tornat a créixer i és el principal centre econòmic, polític i cultural de Kosovo.
[edita] Economia
L'economia de la ciutat depèn de manera especial dels sectors de l'alimentació, els productes farmacèutics, la joieria i els tèxtils. En la localitat propera de Sllatina (en albanès) o Slatina (en serbi), s'hi troba l'Aeroport de Pristina, únic aeroport internacional de Kosovo.
Les fonts d'ocupació principals són les organitzacions internacionals UNMIK, OSCE i UE. Hi ha al voltant de 1.200 empreses locals i diverses organitzacions no governamentals internacionals.
La línia telefònica va ser modernitzada i existeixen empreses de telefonia mòbil que també es poden trobar en països occidentals. El servei d'internet cobreix gran part de la ciutat.
L'any 1960 es va fundar la Universitat de Pristina, única universitat de Kosovo. Durant l'època iugoslava, les classes s'impartien en serbocroata. Des del final de la guerra, la universitat utilitza gairebé de manera exclusiva l'albanès com llengua d'instrucció.
[edita] Política
La política està dominada clarament per la Lliga Democràtica de Kosovo, secundada per altres partits més petits, també d'origen albanokosovar, com el PDK i l'AAK, aquests últims estan considerats com els successors polítics de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo.
La legislatura de la ciutat està conformada per 51 membres i des de 2002, les banques estan ocupades pels següents partits:
- 29 LDK
- 13 PDK
- 4 AAK
- 5 repartides entre membres representants de minories ètniques i petits partits albanokosovars.
L'actual alcalde de la ciutat és Isa Mustafa, representant del LDK.
[edita] Personatges il·lustres de la ciutat
- Rei Milutin, monarca serbi (1282-1321)
- Hasan Prishtina, escriptor albanès
- Pjetër Bogdani, escriptor albanès
- Lorik Cana, jugador de futbol albanès
- Ibrahim Rugova, polític i president de Kosovo (1944 - 2006)
