José Figueres Ferrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José María Hipólito Figueres Ferrer
José Figueres Ferrer

8 de maig de 1948 – 8 de novembre de 1949
Precedit per Teodoro Picado Michalski
Succeït per Otilio Ulate Blanco

8 de novembre de 1953 – 8 de maig de 1958
Precedit per Otilio Ulate Blanco
Succeït per Mario Echandi Jiménez

8 de maig de 1970 – 8 de maig de 1974
Precedit per José Joaquín Trejos Fernández
Succeït per Daniel Oduber Quirós
Dades biogràfiques
Naixement 25 de setembre de 1906
San Ramón, Costa Rica
Defunció 8 de juny de 1990
San José, Costa Rica
Partit Partido Liberación Nacional - PLN
Cònjuge Henrietta Boggs Long
Karen Olsen Beck
Professió enginyer i polític

José María Hipólito Figueres Ferrer (San Ramón, Alajuela, 25 de setembre de 1906 - San José 8 de juny de 1990), fou un pensador i humanista, i un dels més importants polítics de la república de Costa Rica. Va servir com a Secretari de Relacions Exteriors i Culte de Costa Rica d'abril a maig de 1948 i com a President de la República en tres períodes, 1948-1949, 1953-1958 i 1970-1974.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Marià Figueres i Forges i Francesca Ferrer i Minguella, immigrants catalans, el català va ser la seva llengua materna. Es va casar per primera vegada amb Henrietta Boggs Long i per segona amb Karen Olsen Beck. Era conegut com a Don Pepe.

Va realitzar els seus estudis a l'Escola Primària d'homes en San Ramón, Alajuela i com a alumne intern del Col·legi Seminari.

En 1924 marxa a Boston, Estats Units, en viatge de treball i estudi. Torna quatre anys més tard i adquireix la finca La lucha sin fin en San Cristóbal de Desemparados. Produeix sacs i cordells de cànem. Anys després es dedicaria a l'elaboració d'articles de fusta. Durant dotze anys es dedica a l'agricultura i a alguns projectes industrials. Llegeix a José Martí, Kant, Nietzsche, la Bíblia i el Quixot. Durant aquesta època, publica en la premsa alguns escrits sobre temes agrícoles que són distribuïts en el "Cafè Popular" de San José. S'adhereix al grup Pro República Espanyola en solidaritat amb la democràcia ibèrica, llavors amenaçada pel feixisme. A partir de 1940 es reuneix sovint amb el seu advocat, Alberto Martén, i al seu soci Orlich, que ja és diputat, per analitzar la situació del país.

En la seva visita de l'any 1956 al poble natal dels seus pares, Os de Balaguer, va adreçar-se als veïns en català,[1] la qual cosa va incomodar moltíssim les autoritats franquistes.

Eleccions de 1948[modifica | modifica el codi]

Les eleccions es van efectuar el 8 de febrer de 1948 amb els següents resultats: Otilio Ulate Blanco 54.931 vots, Rafael Ángel Calderón Guardia 44.438 vots.[2]

Durant el seu primer mandat, va abolir l'exèrcit. Aquest fet ha estat sempre reconegut com la seva decisió més important.

José María Figueres Olsen, un dels seus fills, va ser president del 1994 al 1998.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1956/11/10/pagina-19/32775147/pdf.html
  2. Historía de Costa Rica, Monge Alfaro, Carlos. edición #16, Imprenta Trejos, 1980, página 298


Càrrecs públics
Precedit per:
Teodoro Picado Michalski
President de Costa Rica
1948-1949
Succeït per:
Otilio Ulate Blanco
Precedit per:
Otilio Ulate Blanco
President de Costa Rica
1953-1958
Succeït per:
Mario Echandi Jiménez
Precedit per:
José Joaquín Trejos Fernández
President de Costa Rica
1970-1974
Succeït per:
Daniel Oduber Quirós