Alcalá de Henares

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alcalá de Henares
Bandera d'Alcalá de Henares Escut d'Alcalá de Henares
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Alcalá de Henares
Municipi de la Província de Madrid
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Comunitat de Madrid
Província de Madrid
Comarca d'Alcalá
Gentilici alcalaí/ína
Superfície 88 km²
Altitud 654 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
204.823 hab.
2.327,53 hab/km²
Coordenades 40° 28′ 53″ N, 3° 22′ 5″ O / 40.48139°N,3.36806°O / 40.48139; -3.36806Coord.: 40° 28′ 53″ N, 3° 22′ 5″ O / 40.48139°N,3.36806°O / 40.48139; -3.36806
Dirigents:
• Alcalde:

Javier Bello (PP)
Web

Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya). La seva població és de 203.924 habitants (2012), i té l'honor de ser Ciutat Patrimoni Mundial segons la UNESCO des de 1998. També és la ciutat natal de diversos personatges il·lustres: Miguel de Cervantes, autor de "Don Quijote", i Manuel Azaña, el darrer president de la II República Espanyola.

El nom prové del castell, en àrab alqalaʿa, sobre el riu Henares prop de la confluència amb el riu Jarama. En castellà antic s'anomenava Alcalá de Fenares,[2] i en català es pot trobar ocasionalment com Alcalà de Fenars.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Façana de la Universitat Cisneriana

Els orígens de la ciutat d'Alcalá es remunten a època prehistòrica. El primer assentament va ser al Cerro del viso. Amb l'arribada dels romans, la ciutat va passar al pla i va rebre el nom de Complutum ("entre les aigües"). La ciutat no va perdre el seu pes durant l'època visigòtica.

Després de la invasió dels àrabs el 711, va ser destruïda i més tard reconstruïda amb el nom de Alqal a'Nahar (el castell sobre l'Henares). Va prendre importància amb la designació com a lloc de descans de l'arquebisbe de Toledo a la fi del segle XV. El 1499 començà la construcció de la Universitat Complutense, una de les més antigues de tota Europa, i que serviria com a model a les Universitats fundades a Sud-amèrica en els segles posteriors. L'acció dinamitzadora de la Universitat va propiciar una època d'esplendor per a la ciutat, entre els segles XVI i XVII, quan va esdevenir un dels més importants centres de la cultura castellana. En aquesta època van estudiar a Alcalá, d'entre altres, Elio Antonio de Nebrija (autor de la primera gramàtica d'una llengua vulgar europea), Tomás de Villanueva (que fou arquebisbe de València), Ginés de Sepúlveda, Ignasi de Loiola, Domingo de Soto, Ambrosio de Morales, Arias Montano, Juan de Mariana, Francisco Vallés de Covarrubias, Joan de la Creu, Lope de Vega, Quevedo, etc.

Les desamortitzacions del segle XIX es van emportar la universitat a Madrid, i amb aquest esdeveniment la ciutat es va enfonsar en un període de decadència, del que va sortir durant el segle XX, primer com a ciutat dormitori i més tard com a ciutat industrial però que, a diferència de les altres ciutats de les rodalies de Madrid, ha sabut conservar una personalitat pròpia. En 1977 es refunda la Universitat d'Alcalá.

Alcalaïns il·lustres[modifica | modifica el codi]

Miguel de Cervantes.
Escriptors

Reis i noblesa

Polítics

Arquitectes

Actors i cantants

Esportistes

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Castrillo Martinez, Maximiliano. Opúsculo Sobre la Historia de la Villa de Astudillo. 1a ed. 1877. Valladolid: Maxtor, 2001, p. 230. ISBN 9788495636041 [Consulta: 8 setembre 2010]. 
  3. «Resolució de 6 de juny de 2003, de la Universitat Politècnica de València». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana [Consulta: 8 setembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]