Manuel Azaña Díaz
De Viquipèdia
| Manuel Azaña Díaz | |
|
|
|
| Mandat President de la República des del 10 de maig de 1936 – 1 d'abril de 1939 |
|
| Precedit per | Niceto Alcalá-Zamora |
|---|---|
| Succeït per | Cap d'estat d'Espanya Francisco Franco Bahamonde |
|
|
|
| Mandat 14 d'abril de 1931 – 6 de setembre de 1933 |
|
| Precedit per | Juan Bautista Aznar-Cabañas |
| Succeït per | Alejandro Lerroux García |
|
|
|
| Mandat 19 de febrer de 1936 – 10 de maig de 1936 |
|
| Precedit per | Manuel Portela Valladares |
| Succeït per | Santiago Casares Quiroga |
|
|
|
| Naixement | 10 de gener de 1880 |
| Mort | 3 de novembre de 1940 |
| Partit polític | Acció Republicana (AR) (1930-1934) Izquierda Republicana (IR) (1934-1940) |
| Parella | Dolores de Rivas Cherif |
| Professió | Escriptor |
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 4 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè President del Govern 1931-1933 i 1936) de la Segona República, i finalment el segon i darrer President de la II República Española (1936-1939).
[edita] Biografia
Va néixer a una família acomodada. Orfe des de molt petit, estudià al monestir de l'Escorial amb els frares agustins.
Doctor en dret per la Universitat Central de Madrid el 1900, va fer oposicions a la Direcció dels Registres i del Notariat.
El 17 d'agost de 1930, va signar el Pacte de Sant Sebastià amb els representats republicans de tota Espanya, per pactar la instauració de la Segona República i liquidar la monarquia borbònica.
El 16 de febrer de 1936, va guanyar la coalició de partits d'esquerres anomenada Front Popular, i va ser l'encarregat de formar govern, cosa que va fer el 19 de febrer.
Després de la destitució de Niceto Alcalá-Zamora va ser nomenat President de la República el 10 de maig de 1936.
Presa Barcelona per les tropes de Franco el 26 de gener de 1939 i Girona el 5 de febrer, aquest mateix dia es retira a França i el 27 del mateix mes presenta la seva dimissió com a President de la República.
Refugiat en el Rosselló, amb mitja França ocupada per l'exèrcit nazi alemany i l'altre meitat sota el govern de Pétain, és vigilat i fustigat pels agents de Franco, que pretenen la seva captura i deportació a Espanya.
Finalment, la Gestapo decideix detenir-lo. Però l'ambaixador de Mèxic davant el règim de Vichy, Luis Rodríguez, previngut sembla ser pels propis alemanys, aconsegueix alliberar-lo dels seus captors i traslladar-lo a l'Hôtel du Midi, a Montauban, on la delegació mexicana utilitza diverses habitacions com a seu provisional i on es refugien nombrosos republicans exiliats en espera de poder fugir de França. Azaña s'instal·la amb la seva dona a l'habitació número 11, la mateixa que utilitza com a habitatge i despatx l'ambaixador. Allà mor el 4 de novembre de 1940.
El mariscal Pétain va prohibir que fos enterrat amb honors de cap d'Estat. Tan sols va accedir que fos cobert amb la bandera espanyola, a condició de què aquesta fora la bicolor de l'Espanya nacionalista, i de cap manera la de la República. L'ambaixador de Mèxic va decidir llavors que fos enterrat amb la bandera mexicana. Segons explica a les seves memòries, Rodríguez li va dir al prefecte francès: "El cobrirà amb orgull la bandera de Mèxic- Per a nosaltres serà un privilegi; per als republicans, una esperança, i per a vostès, una dolorosa lliçó".
Respecte el pas d'Aguirre per Barcelona durant la Guerra Civil comentà: "Aguirre –dice- no puede resistir que se hable de España. En Barcelona aceptan no pronunciar siquiera su nombre. Yo no he sido nunca-agrega- lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas, me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España prefiero a Franco. Con Franco ya nos entenderíamos nosotros, o nuestros hijos o quien fuere. Pero esos hombres son inaguantables. Acabarían por dar la razón a Franco. Y mientras, venga poderes, dinero y mas dinero".[1]
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Juan Bautista Aznar-Cabañas |
President del Govern d'Espanya 1931–- 1933 |
Succeït per: Alejandro Lerroux García |
| Precedit per: Manuel Portela Valladares |
President del Govern d'Espanya 1936 |
Succeït per: Santiago Casares Quiroga |
| Precedit per: Niceto Alcalá-Zamora |
President de la República d'Espanya 1936–- 1939 |
Succeït per: Cap d'estat Francisco Franco Bahamonde |

