Arnedo
|
|||||
| Localització | |||||
_-_Municipality_Map.svg) |
|||||
| Municipi de La Rioja | |||||
 |
|||||
| Estat • Comunitat • Província • Comarca |
Espanya La Rioja Província de La Rioja Comarca d'Arnedo |
||||
| Gentilici | arnedano/a (castellà) | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Superfície | 85,40 km² | ||||
| Altitud | 550 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
14.548 hab. 170,35 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 13′ N, 2° 6′ O / 42.217,-2.100Coord.: 42° 13′ N, 2° 6′ O / 42.217,-2.100 | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Juan Antonio Abad Pérez (PP) |
||||
| Codi postal | 26580 |
||||
| Festa major | San Cosme i San Damián | ||||
| Web | |||||
Arnedo és un municipi de la Rioja, situat a la comarca d'Arnedo, a la Rioja Baixa, a la riba esquerrra del riu Cicados i a 35 km de Logronyo.
Taula de continguts |
Història [modifica]
És molt probable que Arnedo hagi estat poblat des de temps molt remots encara que són escassos els assentaments d'època antiga que coneixem. Arnedo possiblement procedeix en primera instància del llatí arenetum (nom amb arrel ibèric), el significat del qual (lloc abundant en terra, arenal) sembla referir-se al sòl d'Arnedo. Durant la prehistòria se situen a la riba del riu i en les muntanyes, els més antics assentaments que es coneixen. Són el de San Pedro Màrtir i el Valpineda, amb restes d'època neolítica, potser del Bronze inicial: materials lítics de sílex i ceràmiques fetes a mà.
De l' època prerromana (3000 a. J.C-s. II a. JC) els testimoniatges arqueològics en els turons de San Miguel i El Raposal semblen indicar un hàbitat concentrat per pobladors celtíberos, potser els berones, que desapareixerien a l'arribada dels romans en el segle II a. C. A l' època romana (s. II a. C.- s. V. d. C.) no se cita Arnedo en la seva historiografia i cal recórrer a l'arqueologia, així se suposa que el poblat es trasllada al peu del turó del Castell, on van aparèixer restes de terra sigilata, allí els romans podrien haver aixecat una fortificació (base del futur castell medieval) per a protegir la comunicació entre les calçades romanes que unien Calahorra amb Numància i Contrebia Leucade amb Batolla.
De l' època visigótica es conserven restes d'una església rupestre del s. VI i la Cova dels Cien Pilares, sota el turó de San Miguel, on va haver un monestir.
En el s. VIII els àrabs van arribar a Arnedo, llavors anomenada Arnit, que va passar a a ser capital d'una de les seves 26 províncies (iklim = climes ) de la Península, i van reconstruir el castell sobre la hipotètica fortalesa romana anterior, i des de llavors va ocupar un important paper en les lluites de conquesta i Reconquesta. La falta de documentació cristiana fa de les cròniques musulmanes la millor font d'informació per a aquest període, en el qual la població va ser reconquistada cap a l'any 900. Se li va concedir fur propi i va sorgir la llegenda de l'aparició de la Verge de Vico al sarraí Kan.
En 1264 va quedar vinculat a la Corona de Castella. A la fi del s. XIV Arnedo adquireix renom al celebrar-se en 1385 conferències diplomàtiques que són l'origen del títol de Príncep d'Astúries, i signar-se en 1388 el cridat Tractat d'Arnedo entre França i Castella per a defensa mútua. En el s. XV es funden en Arnedo una de les primeres caixes d'estalvi que es coneixen en el món, així com el monestir de Vico. En els següents segles diversos reis van distingir a la població: Felip III li concedeix el dret de fidelatge i garapiteria, Felip IV l'eximeix d'allotjar gent de guerra i concedeix el Títol de ciutat, i Carlos III concedeix una fira de... "nou dies i comprat el dia dilluns de cada setmana". En 1654 va rebre el títol de Ciutat concedit pel llavors rei Felip IV.
En el s. XIX la ciutat comptava ja amb una indústria espardenyera i altres activitats fabrils: fàbriques de sabó i aiguardents, terrisseries, una impremta, etc. Durant el passat s. XX en els aspectes socials i polítics (vegeu Fets d'Arnedo) la nostra ciutat ha seguit els esdeveniments de la resta d'Espanya; però s'ha caracteritzat particularment per l'inici en els anys vint de la indústria del calçat amb un gran desenvolupament posterior i d'altres indústries auxiliars: prefabricats, cautxú, cartonatges, etc.; causa de l'arribada de població des d'altres llocs d'Espanya i en els últims anys des d'altres països.
Els Fetsd'Arnedo [modifica]
Són els fets esdevinguts entre 1931 i 1932 a partir d'uns acomiadaments en una fàbrica de calçats i acabaria amb la mort d'onze persones per trets de la Guàrdia Civil. Aquests fets van causar una gran polèmica, afegits a altres casos de matances de camperols i obrers desarmats per part d'efectius de la Guàrdia Civil com a Castilblanco (anterior) o Casas Viejas (posterior). Arnedo es va convertir en un símbol per a anarquistes i republicans d'esquerra radical.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnedo |
- Web de l'Ajuntament de Arnedo
- Web sobre Arnedo (no oficial)
- Arnedo On Line
- Web d'Andosilla, agermanada amb Arnedo
.svg){kind=small}
