Leiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Leiva (desambiguació)».
Leiva
Escut de Leiva
(En detall)
Localització
Localització de Leiva a La Rioja
Municipi de La Rioja
Estat
• Comunitat
• Província
• Regió
• Comarca
Espanya
La Rioja
Província de La Rioja
Rioja Alta
Comarca de Santo Domingo de la Calzada
Predom. ling. Castellà
Superfície 12,71 km²
Altitud 587 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
282 hab.
22,19 hab/km²
Coordenades 42° 30′ N, 3° 03′ O / 42.500,-3.050Coord.: 42° 30′ N, 3° 03′ O / 42.500,-3.050
Distàncies 58 km de Logronyo
Dirigents:
• Alcalde:

Gerardo Riaño Benito (PP)
Codi postal 26213

Leiva és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta. L'origen de Leiva es remunta a l'existència d'una ciutat celtibera anomenada Oliva i habitada pels berons. Aquesta ciutat se situava en un turó en el marge dret del riu Tirón, a uns dos quilòmetres de l'emplaçament actual. Quan van arribar els romans a la península Ibèrica en el segle III la van prendre i el seu nom va passar a ser Libia. A Libia arribava una calçada romana procedent de Cesaraugusta (Saragossa), la qual després es va convertir en ruta principal del Camí de Santiago. Amb la caiguda de l'Imperi Romà els visigots van destruir diverses ciutats de la calçada en l'any 574, entre elles Libia, obligant als seus habitants a instal·lar-se en la plana, en la ubicació actual del poble. Després va arribar la dominació àrab en el 714, encara que els seus habitants seguien practicant el cristianisme (mossàrabs). En aquesta època el nom ja havia evolucionat a Leyba.

El rei Sanç I de Navarra reconquistà aquestes terres el 923. En Leiva es va construir un castell feudal a la fi del segle XIV que encara perdura. Dels segles següents se sap que van residir en Leiva diversos nobles, com Antonio de Leiva, militar, o Juan de Leiva, qui va comprar els drets civils i militars de la vila a Felip II en 1558. Fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX Leiva va pertànyer als Comtes de Baños. En l'actualitat és un poble eminentment agrícola, que ha vist reduïda la seva població considerablement durant la segona meitat del segle XX a causa de l'emigració a les ciutats dels seus habitants, encara que molts conserven cases de cap de setmana i a l'estiu augmenta notablement la presència de gent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]