Tricio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tricio
Localització
Localització de Tricio a La Rioja
Municipi de La Rioja
Estat
• Comunitat
• Província
• Regió
• Comarca
Espanya
La Rioja
Província de La Rioja
Rioja Alta
Comarca de Nájera
Superfície 6,35 km²
Altitud 564 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
398 hab.
62,68 hab/km²
Coordenades 42° 25′ N, 2° 43′ O / 42.417°N,2.717°O / 42.417; -2.717Coord.: 42° 25′ N, 2° 43′ O / 42.417°N,2.717°O / 42.417; -2.717
Distàncies 25 km de Logronyo
Dirigents:
• Alcalde:

Carlos Benito Benito (PP)
Codi postal 26312

Tricio és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Història[modifica | modifica el codi]

Nombroses referències escrites de totes les èpoques avalen l'antiquíssim origen de Tricio, anterior a l'era cristiana. El testimoniatge més antic el proporciona, l'any 154 aC, Appià Alexandrí, nomenant als tritis al costat d'altres tribus que es van oposar al domini romà. Ptolomeu, geògraf egipci de reconeguda autoritat, cita, en el segle II, Tritium Megalon, àlies prestat pels conquistadors romans que oferix una idea sobre la importància que la vila tenia en l'època. Grandesa corroborada a més per les nombroses troballes arqueològics de la civilització clàssica, alguns dels quals recull el p. Anguiano en el seu "Compendio historial de La Rioja": restes de muralles i d'una torre fortificada, mosaics, columnes, ceràmiques i làpides.

Figura també la localitat en el Itinerari d'Antoní August, del segle III, com un dels punts de passada de la calçada que unia Saragossa i Astorga. En el segle V, apareixen els veïns de Tricio com a defensors del Bisbe Silvano de Calahorra enfront del Papa Hilari. En l'any 928, la reina Tota va fer una donació, documentant-la en la corresponent escriptura, d'una propietat situada en la vila. Sanç III de Navarra va incloure Tricio en la relació de pobles enumerats pel seu Fur de Nájera, definint-li com independent d'aquesta urbs.

En 1073, el rei navarrès Sanç el de Peñalén ordenava restituir al monestir de San Millán de la Cogolla uns palaus de Tricio, donats vint-i-tres anys abans per López Fortúnez i la seva esposa Mencía i usurpats des de llavors per Sanç Garcés. Declarada vila independent pel rei Felip IV en 1658, va pertànyer posteriorment al domini dels ducs de Nájera. Fins a la creació de la província de Logronyo, per Reial decret de 30 de novembre de 1833, va pertànyer a la de Burgos. En època romana va ser un municipi de la Hispània Citerior anomenat Tritium Magallum (Tricio la Gran) i d'aquesta època conserva molts restes arqueològiques. El 6 d'octubre de 1833 el general Santos Ladrón de Cegama va proclamar rei Carles V en Tricio, donant amb això començament a la Primera Guerra Carlina.

Personatges il·Lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tricio
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].